UNIÓ O EL DISCURS ABSURD

Per no anar de bracet amb CDC, Unió prefereix anar de bracet amb Espanya.

Unió torna a fer el discurs absurd, bescanta la independència i torna a parlar de confederació i coses per l’estil, quan sap de sobres que Espanya no en vol ni sentir a parlar.

El més preocupant és que Unió dóna veu a tot un seguit de famílies molt importants del país que no volen cap mena de trencadissa perquè els importa una merda tot allò que no sigui la seva butxaca, la seva butxaca ara! No pensen més enllà.

Unió està volent fent el paper de Cambó de la política catalana actual. És evident que hi ha un gran salt en el discurs, del regionalisme al federalisme, però de fet –en el fons- és exactament el mateix: el lliurament del país a Espanya.

Sempre han preferit anar de bracet amb Espanya i dependre’n que no pas ser adults d’una vegada i haver de pensar i decidir pel seu compte.El mercat ja és el món, s’espavilin si us plau!

Potser que se’n recordin com va acabar en Cambó.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

EL PROBLEMA ÉS MOLT SENZILL, LA SOLUCIÓ MOLT DIFÍCIL

Nosaltres continuem volent parlar amb Madrid com si existíssim, però per ells no som res més que un conjunt de províncies (territoris vençuts).

CiU, a les seves propostes, ha de senyalar uns objectius més propers és l’única manera de trencar el ritme.

La idea del pacte fiscal és bona, però per pactar en calen dos i Espanya mai pactarà, i a més haurien de començar a posar contra la paret al PSC i fer-los definir que volen dir quan fan servir l’expressió: pacte fiscal.

Ha de quedar clar que amb les propostes de l’Estatut aprovat pel Parlament ens en podíem sortir uns anyets, justets, però sortir-nos-en, en canvi ara, amb el que ha quedat després de passar pel TC és impossible i, per tant, defensar una proposta dintre el marc estatutari és absolutament deslleial amb els catalans i és fer el joc a Espanya.

LA LLEI D’HISENDA PRÒPIA I MENTRESTANT...

Com que Madrid no ens fotrà ni cas, el Govern ja pot anar preparant la Llei de la Hisenda de Catalunya, i ràpid!

La Generalitat necessitarà cèntims per sortir del pas i Madrid farà tot el possible per escanyar-lo, comença a ser el moment que pensi en la conveniència de demanar a tots els treballadors de la Generalitat que cobren més de 1500 euros que acceptin una rebaixa temporal o periòdica del seu sou fins a 1500, en el benentès que la diferència seria un préstec a l’u per cent i que el govern l’hauria de tornar. Evidentment els primers de rebaixar-se el sou haurien de ser els del govern.

Pot semblar una proposta ximple, però potser és l’única viable.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

EL PROBLEMA SÓN LES ARRELS

Sigui quin sigui el govern d’Espanya, mentre les seves lleis bàsiques es mantinguin tal i com estan i ens continuïn afectant a nosaltres, perquè continuem sota la seva bota militar, no hi ha res a fer.

O bé s’aconsegueix, ràpidament, que canviïn les seves lleis o malament rai!

Quan algú diu això de canviar Espanya, les seves lleis i coses per l’estil, també hauria de pensar que: per quins set sous els espanyols haurien de voler canviar les seves lleis si a ells ja els van bé.

Per tant, malament rai!

El govern hauria de procurar trobar alguna cosa, encara que fos petita i senzilla, que ens comencés a permetre albirar un futur diferent, i no estem parlant de paraules sinó de fets.

Si als espanyols els importa una merda el que pensem i com ens sentim és perquè estan convençuts que no farem res de res, que ens queixarem molt però que no ens atrevirem a fer un pas real cap a la independència.

Hem de començar a fer el primer pas oficial cap a la independència i si crea inseguretat jurídica, que en crearà, és igual, pitjor és continuar com fins ara.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

ENTRENAR-SE A CONSCIÈNCIA

Ser estúpid és una  desgràcia, però n’hi ha que sembli que s’entrenin per ser-ne i aconseguir-ne el títol.

L’estupidesa d’uns fa semblar més intel·ligents i trempats els altres, els n'hem de donar les gràcies.

Entre el govern del Sr. Raxoi que és com un teatret de marionetes mal fet, les autopistes de Madrid que hem de pagar nosaltres, la família reial i l’exèrcit, sembla que ha Madrid hi tenen la seva residència les ments més preclares de l’entrenament.

Millor per nosaltres, totes les ajudes cap a la independència són benvingudes perquè ningú hi ajuda tant com una colla d’inútils manant i figurant.

LES RETALLADES A CASA SEVA

Les retallades a la sanitat i a l’ensenyament ja les poden anar a fer a casa seva, aquí ja fa temps que les hem fetes i, si no hi arriben, que s’espavilin. Nosaltres ni amb les retallades fa temps que no hi arribem, gràcies al seu lladronici.

No hi ha pitjor trencament social que l’aturada de l’ascensor social i la caiguda lliure. Quan t’adones que facis el que facis no aniràs endavant, que no milloraràs, és quan comences a tenir clar que només la independència et/ens pot fer sortir del pou.

Els qui tenen el poder econòmic com que res de tot això els afecta no volen fer res de res, a ells ja els va tot bé, som el 99% restant els qui ens hem d’espavilar i fer espavilar els polítics, és l’única opció.

Ens hem d’alliberar de la bola de ferro que portem lligada al turmell o ens hi enfonsarem.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

CAL AMPLIAR EL DISCURS

NO n’hi ha prou de parlar de cèntims, ni d’espoli fiscal, ens cal ser més clars i contundents.

Al missatge dels partits federalistes, confederalistes i independentistes hi hauria d’haver els dos components: el component econòmic i el component cultural (llengua i cultura), qui no li posi és que és un traïdor, un botifler en paraules del 1714, és un venut a Espanya, així de senzill.

Ja n’hi ha prou de vendre que l’única cosa que ens cal són els cèntims, perquè només és una part de la veritat, la més petita, el que realment ens cal si volem sobreviure i només dic sobreviure com a poble, és el PACTE CULTURAL.

Si desapareixem com a poble no ens calen els cèntims per a res, per a ser una regió d'Espanya per a què els volem? L'espanyol no ha estat mai un bon fonament econòmic, només un bon fonament espoliador.

En canvi si no desapareixem com a poble, i hem de tenir clar que la llengua és els fonaments de l’edifici, aleshores encara que no aconseguim els cèntims ara, encara que entréssim en una recessió econòmica que fes plorar, ens tornaríem a aixecar.

La llengua és el geni de l’economia, la llengua és la clau del futur, del futur cultural i del futur econòmic.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

DE LA IL·LUSIÓ AL PLAT DE LLENTIES

Li costa tan poc a CDC de fer-nos passar de la il·lusió al plat de llenties. Amb pocs dies ha quedat clar què en pensa en Mas de les conclusions del seu congrés, què hi farem!

La visita del ministre ha estat un bany d’estupidesa realista, el plat de llenties.

Ens tenen collats amb el deute i hem de trobar alguna manera per sortir-nos-en. De la mateixa manera que hi ha els peatges a l’ombra, podríem crear els bons de la Generalitat a l’ombra.

Bé, per començar, els peatges a l’ombra els hauríem de deixar de pagar una temporada i considerar-ho un préstec al zero per cent d’interès.

El bons de la Generalitat a l’ombra passarien per no retallar els sous dels funcionaris, però proposar-los un pacte a tots els que guanyessin més del doble del salari mínim interprofessional: pagar-los menys ara, durant uns quants mesos, però que allò que no se’ls pagués ara els ho quedaria a deure i els ho aniria pagant els propers anys, amb interès.

Potser no caldria anar llepant el cul al ministre de torn, i en comptes de bones paraules i de demanar-los un favor, allò dels hispabons, els poguéssim exigir el començament de negociacions serioses per començar a definir el pacte fiscal.

O també es podria tirar pel dret i començar a crear de forma seriosa l’agencia tributària de Catalunya i saltar-nos les negociacions sobre el pacte fiscal, que no començaran realment mai.

Ja som conscients que tot és impossible, però només pensant i intentant l’impossible és possible avançar.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

JA ERA HORA!

Ja era hora que Convergència pugés al carro, ha costat, però potser pagarà la pena.

És igual com en vulguin dir perquè per Espanya tot és el mateix i així ho entendran ells i, per tant, diran:«al enemigo ni agua», i en un moment o altre (màxim un parell d’anys) Convergència haurà de decidir quin camí tria i hi ha camins que no tenen retorn i el de la independència n’és un.

Ara tot dependrà de les ganes i disposició per deixar-se entabanar per Espanya.

Amb el seu pare ens vàrem passar uns anys que semblava que tot anava bé, i potser hi anava, en canvi els últims anys varen ser com un viacrucis però mai va ser capaç de dir en públic el que diu ara, i suposem que no és pas que no ho tingués clar perquè és una persona molt intel·ligent. No s’imagina com n’haurien anat de bé paraules com les que diu ara si les hagués dit quan encara era president de la Generalitat.

Amb el fill Pujol, de moment només té que és el fill de, encara està tot per demostrar, però no té gaire marge de temps, ni d’equivocacions, perquè «gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig», i es trobarà que no se li pot donar gaire marge perquè, el marge de Convergència, ja se’l va menjar el seu pare.

No ens calen gaires proclames plenes totes de bones intencions que després no es porten a terme, sinó que ens conformaríem que parlés poc però que allò que fes estigués d’acord amb allò que hagués dit.

Senzillament el país necessita saber cap a on volen anar els qui manen i si seran conseqüents amb allò que diuen o continuaran uns quants anys més marejant la perdiu.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.