En el nostre sistema d'organització social, la policia és un cos de funcionaris, o sia que els paguem entre tots.
I les preguntes serien: Quina feina han de fer? Com volem que la facin?
Encara que me les faci, aquestes preguntes, ara no les contestaré pas, no en sé prou, però sí que faré uns apunts, desordenats i molt incomplets, sobre com m'agradaria que actués una policia que es considerés democràtica, o sia, al servei de tothom, i no pas només dels qui manen o tenen poder econòmic o dels que es pensen que manen, com els jutges que, per cert, també són funcionaris que paguem entre tots i que hauríem de trobar la manera de fer-los rendir comptes i d’exigir-los encert i prudència.
Per definició una policia democràtica és la que està al servei del poble i no pas només al servei dels rics i dels poderosos, per tant, sempre procura fer la seva feina amb el màxim de respecte pels ciutadans, el mínim de força i el màxim de cura per no fer mal.
Una policia democràtica fa servir la mínima força per a impedir els actes de violència, en canvi una policia repressiva no ho té en compte, i fa servir la seva capacitat per fer mal de forma extensiva, desproporcionada i indiscriminada.
Una policia democràtica no fa servir més força que la indispensable, o sia la mínima, i respecta, sempre, el dret de manifestació.
Una policia democràtica, quan una persona no està en una actitud violenta, mai no la fa objecte de cap mena d'agressió o d'intimidació, ni física ni verbal. La imatge de la manifestació a la via Laietana on un noi no se n’adona que la policia carrega i es queda pacíficament assegut i uns quants policies espanyols el piquen, és totalment incompatible amb una actuació per part d’una policia democràtica.
En una manifestació, si els manifestants estan llançant objectes a la policia, aquesta ha de saber discriminar si representen un perill real per la integritat dels agents o només són una molèstia. En el cas que només siguin una molèstia no han de reaccionar o, com a màxim, la seva reacció ha de ser proporcionalment adequada a la situació de no agressió.
Mai
s'ha de carregar contra persones que no estan exercint violència física
efectiva i, en el cas que s'hagués d'exercir violència per part de la policia
perquè hi ha unes actuacions, per part dels manifestants, que comporten un
perill real per als agents, s'ha de fer discriminant els qui no estan exercint
violència real dels que sí, i si no es pot fer aquesta discriminació, l’actuació
ha de ser ponderada i gens violenta per tal que no rebin persones que no
representen, ni són, cap perill.
Quan es tracta de grups que no exerceixen violència i es troben encerclats,
s'hauria de fer un corredor relativament ample perquè tothom, tranquil·lament,
pogués marxar sense ser molestat, hagi estat quina hagi estat la seva actitud
anterior, el que compta és l'actual. La policia no pot actuar per venjança.
L'ús dels cotxes i de les furgonetes com eines d'enfrontament o de dispersió no és coherent amb l'exercici de la mínima força i, a més, és una actuació que s'ha demostrat incontrolable i molt perillosa per als ciutadans.
No és admissible que es pugui fer servir cap tipus de material que pugui lesionar o ferir greument o, com ja ha passat, buidar un ull.
Si l'ús de la força ha de ser la mínima indispensable per a la consecució de l'objectiu, que mai ha de ser el de limitar el dret de manifestació, mai no és justificable que es piqui a algú pel sol fet de ser allà.
La crema de mobiliari urbà no ha de ser causa de càrregues, sinó que el que cal és protegir els bombers que l'estiguin apagant, per tant, potser aniria bé que els Mossos disposessin de vehicles amb bombes d'aigua adients per apagar focs de carrer, i no pas, només, equipats per fer-los servir contra els manifestants.
Al saqueig de comerços no s'hi hauria de reaccionar amb càrregues, sinó posant-hi protecció o amb encerclaments que, sense violència, permetessin anar discriminant els autors dels saquejos.
Quan una persona és a terra, mai hauria de ser objecte de cops del tipus que siguin, ja no està exercint cap mena d’actuació que pugui qualificar-se com a violenta i, per tant, tampoc ha de ser objecte de violència, ni física ni verbal.
Per acabar, m’agradaria que el Parlament exigís que tota la policia espanyola que encara hi ha al país, hagués de regir-se per les normes dictades pel Parlament i el Govern i que, en el cas que no ho fessin, fossin els Mossos els qui s’interposessin entre ells i els manifestants, i que no calgués que fossin els bombers o grups de dones els qui els continguessin, com ha passat en més d’una ocasió.
Catalunya, 3 de març de 2021
Felip Ponsatí
Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, d’acord amb les normes socials.
Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
El projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves decisions, que vulgui una societat lliure i cohesionada en el respecte als drets humans i als dels pobles. (www.llenguaoral.cat)
