dimecres, 3 de maig de 2017

CSQP, LA FIRA DE TEATRE DE TITELLES NO ES FA AL PARLAMENT



Ja fa molts anys, estic parlant de la prehistòria, una persona em va aconsellar que no m’oposés a una proposta que es faria en una propera reunió. Ell sabia que no em semblava bé, i tot seguit, si fa o no fa, em va dir: Quan alguna cosa que et proposin no et sembli bé, no t’hi oposis frontalment, fes veure que, en el fons, hi estàs d’acord i fes propostes de millora, ves-la portant cap a la perfecció, cap a l’excel·lència, i acabarà sent irrealitzable.
Aquesta tècnica, com podeu adonar-vos, és més vella que l’anar a peu, no us sona a Comissió de Venècia?
Ja sabem que als manaires de CSQP (per què mai no són una mica amables?) no els agrada la idea de ser independents, ni tant sols de votar (no fos cas que ...), no cal que ho dissimulin amb Venècies, encara que potser ha arribat l’hora que tallin els fils mentals que els han mogut fins ara i se sumin al futur en llibertat, nosaltres, com a nació, fa temps que ho hem fet i volem votar, i vostès?

POSI UN JUTGE A LA SEVA VIDA
Des de quan uns jutges es creuen amb el dret de dir de què es pot parlar i de què no es pot parlar al nostre Parlament. Visca la separació de poders!
La idea bàsica d’una democràcia (el govern del poble) és que s’ha de poder discutir i parlar de tot, si no és així és que no s’està en una democràcia, sinó en una pseudodemocràcia o democràcia de cartó-pedra i, per tant, per a nosaltres en una cosa molt semblant a una dictablanda. Espanya és això.
Ja fa temps que vaig dir que no em semblava bé que la segona autoritat del país (i ho faig extensiu a la resta de representants de la mesa i del Parlament) hagués d’anar a declarar al jutjat per actuacions parlamentàries, i que si hi havia algun jutge tan cregut que li semblava que li havia de preguntar alguna cosa sobre la seva feina, fes les preguntes per escrit i que fos contestat d’igual forma.
Els jutges volen humiliar els nostres representants i, amb ells, a tot el país. No paren de recordar-nos que som un país vençut, assimilat, i que no hi pintem res de res. Els qui manen són ells i les lleis espanyoles. Són incorregibles i no canviaran, ni ells ni els polítics espanyols. Deixem-los d’una vegada!

EN LLACH
És que hi ha algú que pensi que en el cas de perdre el referèndum tots els funcionaris que hagin obeït la Generalitat no seran expedientats? 
Segur que tots aquests que ara criden contra en Llach ho trobaran normal i lògic, les seves lleis són les importants, però segons ells les nostres lleis són de fireta, serveixen per jugar, però no pas ser obeïdes.
El més curiós del cas és que tinc l’absoluta certesa que si guanyem el referèndum serà tanta la il·lusió  i les ganes de sumar que no hi haurà cap mena d’expedient, i només es demanarà que, qui ho desitgi, continuï treballant, però ara per al nou estat. Així de senzill.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí
 
Des de l'escola del futur estat, i si pogués ser ja des d'ara, hauríem d'esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d'entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin i d'expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

De la plana web: llenguaoral.cat