Ja fa molts
anys, estic parlant de la prehistòria, una persona em va aconsellar que no m’oposés
a una proposta que es faria en una propera reunió. Ell sabia que no em semblava
bé, i tot seguit, si fa o no fa, em va dir: Quan alguna cosa que et proposin no
et sembli bé, no t’hi oposis frontalment, fes veure que, en el fons, hi estàs
d’acord i fes propostes de millora, ves-la portant cap a la perfecció, cap a
l’excel·lència, i acabarà sent irrealitzable.
Aquesta
tècnica, com podeu adonar-vos, és més vella que l’anar a peu, no us sona a
Comissió de Venècia?
Ja sabem que
als manaires de CSQP (per què mai no són una mica amables?) no els agrada la idea
de ser independents, ni tant sols de votar (no fos cas que ...), no cal que ho
dissimulin amb Venècies, encara que potser ha arribat l’hora que tallin els
fils mentals que els han mogut fins ara i se sumin al futur en llibertat,
nosaltres, com a nació, fa temps que ho hem fet i volem votar, i vostès?
POSI UN JUTGE A LA SEVA VIDA
Des de quan
uns jutges es creuen amb el dret de dir de què es pot parlar i de què no es pot
parlar al nostre Parlament. Visca la separació de poders!
La idea
bàsica d’una democràcia (el govern del poble) és que s’ha de poder discutir i
parlar de tot, si no és així és que no s’està en una democràcia, sinó en una
pseudodemocràcia o democràcia de cartó-pedra i, per tant, per a nosaltres en
una cosa molt semblant a una dictablanda. Espanya és això.
Ja fa temps que
vaig dir que no em semblava bé que la segona autoritat del país (i ho faig
extensiu a la resta de representants de la mesa i del Parlament) hagués d’anar a
declarar al jutjat per actuacions parlamentàries, i que si hi havia algun jutge
tan cregut que li semblava que li havia de preguntar alguna cosa sobre la seva
feina, fes les preguntes per escrit i que fos contestat d’igual forma.
Els jutges
volen humiliar els nostres representants i, amb ells, a tot el país. No paren
de recordar-nos que som un país vençut, assimilat, i que no hi pintem res de
res. Els qui manen són ells i les lleis espanyoles. Són incorregibles i no
canviaran, ni ells ni els polítics espanyols. Deixem-los d’una vegada!
EN LLACH
És que hi ha
algú que pensi que en el cas de perdre el referèndum tots els funcionaris que
hagin obeït la Generalitat no seran expedientats?
Segur que
tots aquests que ara criden contra en Llach ho trobaran normal i lògic, les
seves lleis són les importants, però segons ells les nostres lleis són de
fireta, serveixen per jugar, però no pas ser obeïdes.
El més
curiós del cas és que tinc l’absoluta certesa que si guanyem el referèndum serà
tanta la il·lusió i les ganes de sumar
que no hi haurà cap mena d’expedient, i només es demanarà que, qui ho desitgi,
continuï treballant, però ara per al nou estat. Així de senzill.
Visca la terra. Via fora.
F. Ponsatí
Visca la terra. Via fora.
F. Ponsatí
Des de l'escola del futur estat, i si pogués ser ja des d'ara, hauríem d'esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d'entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin i d'expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.
De la plana web: llenguaoral.cat
De la plana web: llenguaoral.cat
