DEIXEM-NOS D’AUTONOMISMES, EL SEU NOM ÉS “ESPANYOL”

Ja n’hi ha prou de marejar la perdiu. Que de l’espanyol en diguéssim castellà va ser un invent de l’autonomisme. Va ser un intent per veure si l’estat ens considerava, també, als catalans, espanyols i protegia la llengua, la cultura i deixava enrere el “derecho de conquista”  i érem un país una mica més normal

Veritat que no ha estat així, que Espanya ha continuat amb els seus centenars de lleis, ordres  i decrets imposant l’espanyol? Que ha continuat sense considerar el català una llengua espanyola?  I, en aquest cas, més que mai, “Obras son amores y no buenas razones”. Doncs perquè ens hem quedat en l’autonomisme lingüístic? Devem ser la nació més mesella de l’univers, perquè en aquest cas, ni quan ens topem amb la roca no som capaços d’adonar-nos-en i canviar de direcció.

Devem ser els únics de tot el món mundial que li diem “castellà” a  l’“espanyol” i no ens ha servit de res. És que encara esperem alguna cosa, és que no ens atrevim a dir les coses pel seu nom?

Apa!, ja ha arribat l’hora d’espolsar-nos la por que encara portem amagada a cada cèl·lula del nostre cos tots els que som una mica grans (el dictador Franco va fer molt més mal del que sempre s’ha dit), i ja va sent l’hora que els més joves deixin de seguir-nos el joc que hem muntat durant tants i tants anys d’autonomisme.

A fora de Catalunya hi ha algú que parlant espanyol, quan li pregunten què parla, contesti “castellano”, veritat que no. O és que la “Real Academia de la llengua”, és la “Real Academia de la llengua castellana”, no, és “La Real Academia de la llengua espanyola”, veritat?

Doncs apa!, deixem-nos d’eufemismes i diguem-li "espanyol", així, en català, igual com els francesos li diuen en francès, etc

I que quedi clar que em sembla que per les relacions dels adults amb l’administració, seria bo que l’espanyol tingués reconegut el nivell de llengua oficial administrativa.

Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”