Cal deixar clar que un pacte
fiscal no parla de cèntims, sinó que ha de parlar d’organització i de
percentatges, per tant, no depèn directament de la situació econòmica, els
resultats sí, però no pas l’estructura del que és un pacte fiscal.
Evidentment, qualsevol proposta
que no faci que es recaptin tots els impostos generats a Catalunya, no és bona
pel país.
Evidentment, qualsevol proposta
que no faci que sigui la
Generalitat la que disposi dels cèntims recaptats, no és bona
pel país.
Evidentment, qualsevol proposta
que no faci que en un termini de quatre anys el percentatge a disposició de
l’estat en concepte de solidaritat i serveis prestats (tot inclòs: solidaritat,
serveis prestats ...i tot el que ell vulgui) no superi el 4% dels nostres
impostos, no es bona pel país.
Evidentment, qualsevol proposta
que no contempli que anualment els cèntims pactats amb l’estat o pressupostats
i deixats d’invertir, no siguin descomptats de la quota del 4% de l’any següent,
no és bona pel país.
Voler diluir aquests
plantejaments és estar al servei d’Espanya i no pas estar al servei de
Catalunya, és ser un botifler, com diria en Pep Termes (i jo m’hi afegeixo).
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
