M’he esperat dies abans de fer aquestes quatre ratlles. Esperava
que hi hagués algú del sistema judicial (algun superior seu) que obrís un
expedient al fiscal que ha tractat a en Jordi Cuixart de patir una “distorsión
cognitiva”, però no, és que sóc un il·lús.
Suposo que és lògic que no se li obri cap mena d’expedient, perquè
els qui estan per sobre d’ell, i ho podrien fer, sembla que són de la seva
mateixa corda, pensen igual, perquè si no ho fossin ja ho haurien fet, per
responsabilitat, per seriositat, per professionalitat.
El disbarat que ha escrit el fiscal és de tal magnitud que, si es mira el que representa amb una mica
de tranquil·litat ens adonarem que, o bé no entén el que ha
escrit, la qual cosa el convertiria en una persona que no té capacitat de
comprensió lectora i, per tant, inútil per la feina que li han encarregat, o bé
té molt clar el que ha escrit i, aleshores, resulta que, com a mínim, hi ha dos
milions de catalans que patim una distorsió cognitiva i, per tant, que som susceptibles
de ser reeducats, reformats, guiats i allunyats de les nostres idees. Algú em
vol dir quina diferència hi ha entre això que acabo d’escriure i Turquia i els
kurds, o la Xina i els Uigurs, o ... (a la història recent d'Europa hi ha altres exemples).
El millor que es podria fer seria traslladar aquest fiscal a un
lloc on les seves idees i la seva manera de fer no fessin mal, si és que
existeix. ¿O és que el sistema judicial no està format per funcionaris que paguem
entre tots i que haurien de respectar i procurar que es respectessin els drets i
les llibertats fonamentals?
De fet, no sé perquè dic aquestes coses, si cada dia es
demostra que el sistema judicial ha decidit reformar la societat, i crear-ne
una que respongui a les seves idees. Ells són el govern, el parlament, els ciutadans,
ells són tot, ells poden fer i interpretar les normes com els sembli
més de grat. Què ens hem cregut nosaltres simples mortals?
Que no us en recordeu: Ells varen guanyar la guerra, i encara
en viuen, i són els que manen.
Felip Ponsatí
Per un futur millor: Una de
les nostres feines és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de
l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els
recursos que el sistema educatiu i la societat
els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de
ser hereditàries.
Catalunya, 8 de febrer de 2020
