Una de les raons importants per la qual encara no som independents és perquè no vivim com si ho fóssim.
El pas més important per
arribar a la independència comença en el moment que ens decidim a viure com si
ho fóssim, primer hem de començar les persones, cadascuna de forma individual,
després, de mica en mica, però tampoc no gaire a poc a poc, haurien de fer-hi entrar,
en aquesta via, les petites i mitjanes empreses, ja deixo les grosses a fora,
de moment, que un cop vegin que pinten bastos per als seus productes, elles
soletes faran el pas.
Ja sé que em direu que al
DNI hi posa ..., que al carnet de conduir ..., i que cada any paguem la
disbauxa dels espanyols i que ens foten amb totes les lleis, ordres i
reglaments que poden, però tot això, si us hi fixeu bé, només són papers, no som
nosaltres, els papers són els papers, però no són la nostra vida, les nostres decisions,
la nostra manera de fer i de comportar-nos
I com ho pot fer una persona
soleta, individual, aparentment poca cosa, per viure com si fóssim
independents? Doncs per començar fer com fa qualsevol danès quan és a
Dinamarca, qualsevol suec quan és a Suècia, qualsevol Finlandès quan és a
Finlàndia o qualsevol español quan és a España, parlar només la seva llengua, i
si algú no l’entén gens ni mica és passen a l’anglès i ja està, i si els sabeu
un xic us diré que també podeu fer servir el francès, l’italià, l’alemany i,
fins i tot, l’español, però això sí, en tots els casos sempre que el vostre
interlocutor demostri una absoluta ignorància i gens ni mica de capacitat per
entendre el català encara que li parleu a poc a poc i fent tot de gestos
aclaridors.
O sia, el primer pas és fer
que els altres ens respectin la llengua i que s’hagin d’esforçar un xic per
entendre-la, i per fer que els altres la respectin els primers que n’hem
d’estar convençuts som nosaltres i fer-nos respectar i fer respectar el català.
A les reunions d’escala,
d’escola, d’esports o de trobada d’amics, sempre, diguin el que diguin els
xaiets porucs defensors de la bona educació de ciutadans de segona regional o
els imperialistes, parleu únicament i exclusivament en català, que és el que
faria qualsevol danès a Dinamarca.
El segon pas per viure com
si fóssim independents és econòmic, però no us preocupeu pas, no es tracta de
fer grans coses ni grans protestes per l’espoli econòmic que patim anys rere
any, sinó que es tracta que de forma individual, econòmicament, visquem com si
fóssim independents. I us preguntareu com es fa això?
Per començar:
- Cada cop que aneu a comprar, feu-ho en una
botiga que sigui portada per persones que us atenguin en català,
-
després quan compreu mireu si els productes
estan etiquetats en català, si no ho estan no els compreu a no ser que us
siguin indispensables,
-
després mireu a on han estat fets, entre dos
productes semblants agafeu el que hagi estat fet als Països catalans.
A més d’un li pot semblar
que anar a comprar així serà molt complicat, doncs us puc ben assegurar que no,
perquè un cop ho hem fet un parell de vegades ja sabem què ens convé com a país
i a nosaltres com a persones i anem directament a allò que reuneix les
condicions esmentades.
Hi ha altres aspectes que
són més esporàdics però previsibles com són les rebuts, moltes empreses ja
s’han espavilat i pregunten com els vols, però n’hi ha que encara continuen amb
la mentalitat imperialista espanyola i tot ho fan en espanyol, feu-los una nota
o una telefonada demanant-los que a partir del proper rebut voleu que estigui
en català.
Ara venen les trucades de
propaganda o per oferir-te no sé què. Sempre que us truquin, si us ve de gust,
contesteu, però parleu només en català, diguin el que us diguin a l’altra
costat, si no us entenen és que és una empresa que mereix que li tinguem la
mateixa consideració que té cap el català, cap ni una. No tingueu manies.
Mireu amb aquestes quatre petites
coses l’aire es tornarà més respirable, i tots plegats estarem més segurs de
nosaltres mateixos i anirem ajudant a crear un ambient de desconnexió cap
España que ens portarà a la desconnexió absoluta, fins i tot de la paperassa,
però us heu de decidir, començar i mantenir-vos ferms, només així anirem
endavant.
Felip Ponsatí i
Terradas.
Catalunya (Països
Ocupats), març de 2023
Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des
d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin
mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada,
quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se
oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui
una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar
per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.
Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de
cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és
possible, encara més participativa i solidària.