EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX. SI VOLEM UN FUTUR DIFERENT ENS CAL UN SISTEMA EDUCATIU NOU (IV)

Als tres textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar que ens afectava les possibilitats de cohesió social, d’un mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes i que s’hauria de ser més seriós amb el que es fa a les escoles i amb l’avaluació dels alumnes i dels centres.

Qui escriu el que estic escrivint és un retrògrada i un cavernari, ho assumeixo. El que es porta ara és la llibertat per experimentar mètodes i propostes anàrquiques i el “divertimento”. Els resultats a mig termini o el que saben els alumnes no compta, el que importa és el dia a dia i que s’ho passin bé.

Si ens ho miréssim amb uns ulls una mica més professionals i objectius ens adonaríem que cada experiment pedagògic o mètode importat i mal aplicat repercuteix en unes persones indefenses, els alumnes, i que se’ls fa un mal irremeiable quan no se’ls ensenya el que poden aprendre en el temps més adequat per aprendre-ho.

Dir que tots els mestres d’una escola són responsables de tots els alumnes i del que saben o no saben, tampoc no és ben vist. Si fos així no podrien decidir el que volguessin i fer gala d’allò tan espanyol de “cada maestrillo tiene su librillo”.

A tots aquests teòrics professionals de l’ensenyament que fan servir els alumnes per portar a terme les seves brillant idees pedagògiques i que condicionen el futur de centenars de nens, quan no donin resultat, qui els deixarà sense sou o els expulsarà del sistema educatiu o els tancarà a la presó? Ningú.

D’aquí no gaire podrem decidir quin sistema educatiu volem, per això m’agradaria que penséssiu en la proposta que faig. Utòpica, potser sí, però amb bons professionals, potser no tant.

Com a objectiu general, proposaria: Que tota la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix, raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta. Assolir aquest objectiu demana esforç i professionalitat.

Per desgràcia la nostra societat ha oblidat com n’és de divertit i engrescador aprendre i saber.  Sembla com si només es pogués gaudir si es transforma l’escola en un casal d’estiu, en un parc temàtic o amb un joc d’ordinador i es contraposés a l’aprendre, al saber, a l’esforçar-se, al ser capaç de ...

Així ens va. Entre un 30 i un 50% de fracàs escolar, i ningú plega.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (III)

Als dos textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar, quasi bé un 50%, que afectava les possibilitats de cohesió social, i també que els mestres estaven preparats per a un altre tipus d’alumnes.

Proposava que es fixés com a objectiu general de la primària: «Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta».

La preparació dels mestres és essencial. Si en algun moment es planteja la necessitat de preparar-los per l’objectiu que es proposa, el petit problema serà com fer-ho? Si es fan servir les mateixes eines d’ara ens tornarem a estavellar.

Per sortir-se'n caldria que es formessin els mestres perquè prioritzessin de forma sistemàtica el català oral al llarg de tota la primària i, alhora, sabessin lligar-lo amb els processos d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.

Encara que pugui semblar estrany, la majoria de les coses que s’haurien de fer no són coses noves. Els mestres ja les dominen, però no hi donen gaire importància.

Entre d’altres raons ens dirien que no tenen temps perquè han de fer fitxes i ensenyar a fer lletres i a posar el seu nom a mainada de 3 i 4 anys. És de bojos!. Però els pares estan molt contents.

Per adonar-nos del disbarat que s’està fent només ens cal fer un cop d’ull a sistemes educatius tranquils, però que tenen uns resultats absolutament envejables i ens adonarem que en aquests països la mainada mai comença a llegir i a escriure abans dels sis anys i n’aprenen molt de pressa i bé, i tenen un fracàs escolar per sota del 10%.

Aquí també tenim escoles que són a l’altre extrem. No totes les escoles són de les de “de pressa, de pressa i com més aviat millor”. Hi ha escoles en les quals els alumnes a tercer de primària -8-9 anys-  quasi bé no saben ni llegir ni escriure, però que sembla que es diverteixen molt.  L’escola s’ha transformat en un casal d’estiu.

Aquestes escoles presumeixen que els és indiferent el que sàpiguen o no els seus alumnes, ni de si tenen les eines personals i els coneixements per seguir els estudis o no. Només els preocupa el seu mètode, el seu teòric món ideal que mai ningú ha comprovat si és útil i serveix per a la mainada.

Senzillament porten a terme la seva brillant elucubració pedagògica pagant tots plegats i sense cap risc per a ells. Mai ningú els demanarà responsabilitats.

Aquestes escoles les porten mestres i l’administració les ha de permetre, com permet i fins i tot potencia les de «com més aviat millor».

No hi ha una definició clara dels objectius dels sistema educatiu i, de retruc, de l’escola.

Quan es parla d’avaluació tothom en fuig, quan es parla de control i de seguiment, tothom en fuig, quan es parla de responsabilitat, tothom en fuig. Així tenim els resultats que tenim. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”