dissabte, 11 de gener de 2014

FER EL RIDÍCUL

Penseu només en una situació de la vida quotidiana en la que hi ha dues persones discutint. Enmig de tot plegat un li diu a l’altre: estàs fent el ridícul.

Per quina raó li ho ha dit? La resposta és molt senzilla. S’ha quedat sense arguments per a portar-li la contrària. Res més.

UNA CANDIDATURA “CÍVICA”
Bé totes les candidatures ho solen ser o sinó malament rai! De totes maneres aquest cop ERC ja havia començat a enfilar l’agulla proposant el Sr. Josep Maria Terricabres com a cap de llista. El professor Terricabres és una persona amb una gran capacitat de convenciment, de sumar, de persuasió, de refer pontS i, si cal, crear-los.

Un bon començament no assegura un bon final, però és indispensable. Comencem a anar bé!

DINTRE O FORA DE LA UE?
Més d’un cop ja he manifestat que no em semblaria pas gens malament que ens quedéssim, d’entrada, fora. Tindríem temps per pensar si és que ens interessa ser-hi, parlar-ne sense pressa i de decidir-ho tots plegats en referèndum.

La UE, de moment, és un consorci al servei del gran capital, de les grans empreses i dels estats grans i, qui és més fort és qui imposa el seu criteri. Pel que fa a la moneda, la lliure circulació de bens i persones es podria arreglar fàcilment amb un parell de tractats relativament ràpids. A totes dues bandes ens interessa.

De totes maneres no em preocuparia gaire pels polítics estatals de la UE, els deixaria força de banda, que vagin fent la puta i la ramoneta i, en el cas que ens fessin fora, seguiria estudiant la possibilitat de presentar una denúncia al Tribunal dels Drets Humans l’endemà de la proclamació de la independència. El raonament és senzill i clar: ara tenim els drets de lliure circulació de béns i persones i, sense fer res contra la carta fundacional o els tractats en vigor, se’ns neguen.

També hi ha la possibilitat de l’ampliació interna quasi automàtica. Havent de negociar només la redistribució de les càrregues de contribució. No m’agradaria gaire perquè encara que sigui més ràpid ens negaria la possibilitat de parlar-ne i si ens interessa o no, i de votar-ho en referèndum.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”