Des de fa temps estem sentint que la sortida de la crisi va per llarg, però encara que pugui semblar estrany això no és el més preocupant, el més preocupant és que la sortida de la crisi es lliga –sempre- a l’augment de la producció i del consum.
La solució és semblant a la d’un metge que veient que el seu malalt està molt fotut dels pulmons, li digués: miri, per curar-se ha de fumar més. De ben segur que deixa d’estar fotut perquè se n’anirà a fer punyetes.
Ens sembla que si la solució que es planteja és més consum, anem malament i d’aquí pocs anys es tornarà a repetir el problema.
La crisi s’ha produït perquè hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats i el mateix passa si ens ho mirem globalment, estem vivint per sobre de les possibilitats del planeta, malgrat les enormes bosses de pobresa.
Una possible eina per a sortir de la crisi és un canvi en els hàbits de consum. Potser si posem un exemple proper ho veurem més clar.
No fa pas gaire vàrem patir una crisi important per la manca d’aigua, què vàrem fer? Doncs per començar canviar d’hàbits i consumir menys aigua, alhora vàrem arreglar les canonades que perdien aigua i, tot seguit, vàrem cercar noves maneres d’obtenir aigua per si tornàvem a trobar-nos en una situació semblant. És cert que encara ens quedaven més eines per a fer servir, com pot ser la interconnexió de les conques internes, però dir això, encara avui dia, és un pecat, però ja arribarà el dia que deixarà de ser-ho.
Per tant, què caldria fer per començar a sortir de la crisi actual:
- Deixar de viure per sobre de la nostra capacitat, nosaltres i el govern.
- Estalviar i, per tant, consumir menys, i allò que consumim que duri.
- Conscienciar-nos que el treball té com a objectiu l’obtenció dels recursos necessaris per alimentar-nos, formar una família i viure en una societat harmònica i solidària.
Altres propostes que podrien ajudar-hi:
- Reduir la jornada laboral a sis hores (evidentment els sous i les cotitzacions també).
- Creació de la mitja jornada ordinària com una eina més de creació de feina.
Amb aquestes quatre coses ja començaríem a fer alguns canvis, però si hi afegíssim que:
- Volem que el 120% de les necessitats energètiques no mòbils, en un termini de 20 anys, siguin d’energies renovables.
- Pretenem que el combustible per a situacions mòbils (vehicles) provingui bàsicament de l’hidrogen o siguin combustibles no contaminants.
- Treballem per aconseguir que la xarxa ferrroviària de connexió entre ciutats i el seu entorn sigui del tipus tramvia i tramtren, substituint la gran majoria del trànsit de cotxes privats.
- Ajudem per tal que totes les teulades de totes les naus industrials siguin fonts d’energia neta.
- Volem aconseguir que tots els edificis del país cobreixin un percentatge important de la calefacció a través de captadors solars.
Potser amb tot plegat en faríem més via de sortir de la crisi o, potser, ja no hauríem ni entrat.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).
