PRESIDENT, NO
US HEU DE JUSTIFICAR
Molt
Honorable President, no us heu de justificar de res. És cert que segurament us
heu equivocat en alguna de les apreciacions sobre les possibilitats de resposta
d’Espanya i que, ingènuament, vàreu pensar que en el pitjor dels casos no
ultrapassarien la llei.
A les normes
legals, des de fa força temps, els tribunals espanyols els fan dir el que els
dóna la gana i les retorcen fins a fer-les coincidir amb el discurs dels seus
polítics: “el de sagrada unidad de la patria”.
Una pàtria
que no és res més que una estructura caduca, arcaica i que està organitzada per
a continuar disposant d’una economia extractiva per a uns quants, i que té el
seu fonaments, encara ara, en una història plena de sang i de testosterona. És
un estat que no ha sabut negociar mai, i que només entén la superació de les
diferències en clau de victòria, humiliació i anorreament de l’altre.
Des de fa
més de 300 anys, nosaltres, els catalans, som la seva diana, com abans ho varen
ser els jueus.
SENSE QUE SE
N’ADONESSIN, JA ENS HEM FET GRANS
Nosaltres
maldem per demostrar que ja hem crescut i que volem decidir per nosaltres
mateixos, que ja tenim criteri, però no ens hem adonat que mai ens han escoltat
i que, per tant, mai han canviat per a res el seu punt de vista sobre nosaltres,
ni tenen la més petita intenció de fer-ho..
Per tant,
President, heu fet el que havíeu de fer, i ho heu fet molt ben fet, ho heu fet
perquè heu volgut respectar la voluntat del vostre poble, per això només us hem
de donar les gràcies.
També us
demanaria que, de la situació actual, no en cerquéssiu responsables fora dels
que estan retorçant la llei, potser us serviria per esplaiar-vos, però no per
unir la gent que vol, cadascú a la seva manera, el mateix que voleu vós.
UN TC AMB
TICS DE MESTRE D’ESCOLA FRANQUISTA
Quan un TC
arriba a l’extrem d’entrar a considerar com s’ha d’interpretar un reglament
intern d’un Parlament, fins i tot abans que aquest Parlament faci cap mena
d’actuació, és que estem davant d’un TC que té tics autoritaris. Em recorda
alguns mestres que vaig tenir i que per
a ells només estava bé si feies les coses com ells les havien pensat, no hi
podia haver cap mena de discrepància respecte a la seva dèria, si n’hi havia,
castigat.
Si ens fixem
en tot el que ha passat aquests últims temps, ens adonarem que España ens
tracta com si encara fóssim a l’escola del més pur estil franquista. Per a ells
som com infants als qui cal adreçar i fer anar pel bon camí, encara que sigui a
hòsties, perquè, per a ells, “la letra con sangre entra”. Potser no us n’havíeu
adonat, però aquest és el tractament que totes les metròpoli, des de sempre, han donat als territoris
conquerits.
UN MAL JUTGE
I, POTSER, UN NOVEL·LISTA FRUSTRAT
Estic segur
que el Sr. Pablo Llarena està convençut que està fent un gran servei a la seva
pàtria i que, per tant, serà recompensat amb la presidència del TS o amb la
creu d’Isabel la Catòlica o coses per l’estil (la Sra. Lamela ja ha estat
premiada).
La novel·la
(literàriament molt dolenta) que esteu escrivint té tot de personatges
sinistres, amb molt males intencions i, per tant, són poc de fiar. Per això no
té res d’estrany que hàgiu decidit mantenir-los segrestats perquè tots plegats
són més dolents que la tinya i són molt tossuts i malintencionats, i serien
capaços de mentir per poder-ne sortir.
Tot plegat seria
per llogar-hi cadires, si no fos que és un clar exemple de prevaricació i d’estar
aplicant una pena, sense judici, a unes persones que tot el seu mal és no
pensar com vós i com volen els membres del TC. Ara suposo que n’esteu del tot
orgullós, però oblideu que per sobre de la injustícia espanyola hi ha altres
tribunals, com el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
M’agradaria
veure-us la cara quan el TEDH digui que el que heu estat fent és un clar acte
de prevaricació i que, com a conseqüència, cal restituir tots els drets i
llibertats a tothom qui estigui dintre la causa general que heu muntat entre el
govern central, el TS i el TC, i que cal compensar-los adequadament per tot el
patiment que els heu causat, a ells i a les seves famílies.
EL TC VA SER
UN BON MESTRE
De totes
maneres de què m’estranyo? Si els primers de jutjar les suposades
intencions, i no els fets, varen ser els
del TC, i es varen quedar tan amples i
satisfets. Per tant heu tingut un bon mestre i suposo que esteu la mar de
tranquil perquè ningú, dintre de l’estat, us vindrà a picar el crostó. Només
esteu seguint l’estela del TC. Entre tots plegats esteu deixant ben palès que la
justícia espanyola és tan i tan justa que no arriba ni a l’aprovat.
Em sembla
que si estigués en el vostre lloc em cauria la cara de vergonya de fer el que esteu
fent: mantenir a la presó “preventiva” a quatre persones que si alguna cosa han
demostrat que són és que són pacífiques, cíviques i solidàries. De fet el que més
us molesta és que no diguin, també, que no
volen la independència del seu país. I després direu vós i altres caragirats,
que no els manteniu tancats per les seves idees.
Suposo que negareu
qualsevol insinuació que vagi en la direcció de considerar-vos més un
novel·lista-jutge-prevaricador que no pas un jutge-professional, però quan el TEDH
hagi dictaminat, el vostre orgull
personal quedarà ferit i, amb el temps, tots aquests mèrits als quals ara us
sembla que hi teniu dret us faran nosa, i en privat acabareu admetent que per
decapitar el procés vau inventar-vos tot un fil argumental i vau escriure una
novel·la, forçant fins a l’extrem la interpretació de la llei, i ho vau fer fins
a fora de la llei.
No voldria
equivocar-me, però em sembla que sou d’aquells que pensen: “Que bonita seria
Cataluña sinó fuera por los catalanes!”, i obliden que si aquesta societat i
aquest país és així és gràcies als que hi som, els catalans, els vells i els nous (més aviat, aquí, ara, tots som nous).
No em sap gens
de greu que tots els vostres esforços i mentides no serveixin per a res, perquè el nostre desig d’independència, de ser
tractats com a majors d’edat, continua viu.
F. Ponsatí
Ens cal una societat
futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible,
encara més participativa i solidària.
Des de l’escola del futur
..., i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la
pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a
assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara
més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que
llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment
correcta. www.llenguaoral.cat
