No
acabo d’entendre perquè es vol que la Laura Borràs es presenti davant el TS
espanyol, quan aquest tribunal ja ha demostrat que es creu els informes de la
GC amb el judici als nostres polítics i representants socials, quan ha
demostrat que l’importa ben poc la democràcia quan dona la raó a la JEC i es
passa pel folre les decisions dels tribunals europeus, quan confirma les
sentències de la mainada d’Altsasu o quan condemna Valtònyc, i així podríeu
seguir.
Només
cal que us adoneu que el TS té dues
maneres de mirar-se la realitat, dues mesures, una per als catalans i bascos i
una altra per a la resta, els qui consideren espanyols (quan no donen suport a
catalans i bascos). De totes maneres no té res d’estrany que sigui així, perquè
el TS i tota la cúpula judicial, TSJC inclòs, està farcit de nostàlgics del
franquisme i tenen molt clar que: “Con Franco vivíamos mejor”.
Sóc
conscient que el cristianisme ens ha amarat de la necessitat dels màrtirs, però
em sembla que s’està demostrant que qualsevol persona, és igual la seva
importància social o política, fa una feina molt més positiva lliure que no pas
empresonada.
També
està demostrat que el TS no és un tribunal de justícia sinó que és un tribunal de
justícia política (com els d’ordre públic d’abans i com l’AN d’ara, però amb un
altre nom) i que fa servir la llei i el dret (ells són la llei i el dret) per
daurat i amagar la seva ideologia franquista, davant d’un tribunal així hi ha
algú que esperi una anàlisi de la realitat acurada (si ja han admès com a bons
els informes de la GC contra la Laura Borràs) i si espereu una sentència justa
és que encara aneu amb el lliri a la mà, ànimes innocents, jo no espero ni un
tractament, ni una sentencia justa, i no li recomanaria a ningú que se la jugués
amb l’esperança que, aquest cop, el TS no serà un tribunal polític (és un
acudit dolent i impossible).
Si algú s’ha de presentar davant d’un tribunal
millor que sigui a casa, com a mínim hi ha una possibilitat que el jutge que et
toqui sigui professional, i sempre quedaria el recurs a l’Audiència de Barcelona
(que fins ara ha demostrat la seva professionalitat), no dic res del TSJC
perquè ja he dit abans el que em semblava, aquest va a part, va amb la cúpula
que l’ha nomenat, i per això no és gens estrany que prioritzi els reglaments d’un
òrgan administratiu per davant dels drets fonamentals i faci sentències políticament
exemplars.
Felip Ponsatí
Catalunya, 13 de juny de 2020
Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA
la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a
poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, i així la pobresa i la
marginació puguin deixar de ser hereditàries.
