divendres, 18 d’octubre del 2013

UN JUTGE, UN TRIBUNAL

De fet no sé pas perquè ens preocupem tant i tant sobre les possibles conseqüències de la nostra sortida d’España. Si ens ho mirem des del nostre punt de vista em sembla que la immensa majoria de les conseqüències possibles són positives, fins i tot si ens deixen a part de la CEE mentre no quedem fora de la lliure circulació de bens i persones. Per la resta si ens ho mirem amb tranquil·litat ens adonarem que encara és millor ser a fora que no pas a dintre.

Per tant, l’única cosa important respecte a la CEE és el manteniment de la possibilitats d’exportar i importar sense aranzels especials i sense que hi hagi d’haver una negociació inacabable sobre aquest tema.
I a on és la clau de volta per a poder fer que les coses siguin així? Doncs és a les mans dels jutges i no pas dels polítics. Els polítics són massa lents, molt més lents que no pas el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Per tant, una de les coses que hauríem d’estar fent és tenir clar el camí que ens cal fer com a nou estat per presentar les nostres reclamacions al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Em sembla que en tenim prou amb això.

Ja sé que em direu que la justícia també és lenta i que quan resoldran ja hauran passar anys i panys, però en els casos dels drets fonamentals i tractant-se d’uns quants milions de persones hauran de dictar una resolució o com es digui, per evitar perjudicis irremeiables. I quin jutge considerarà que els drets individuals que ja tenim han prescrit? I en funció de què haurien hagut de prescriure quan no hi ha cap mena de norma sobre el que passarà? És una situació nova.

Per tant, mentrestant no s’hi aclareix tothom nosaltres continuarem tenint els mateixos drets que ara, només que no podrem votar a les eleccions europees, però tampoc les lleis europees de detall no ens afectaran. La qual cosa és molt important perquè Europa s’està muntant sobre la base de les granes multinacionals econòmiques i els grans estats i nosaltres no tenim ni una cosa ni l’altra i potser amb el lliure trànsit de persones i de bens, i amb la moneda en tenim prou i de sobres. Mentrestant els qui no volen parlar i negociar es veurien obligats a fer-ho.

LA VALL D’ARAN.
Fa uns dies va sortir un escrit de l’alcalde de Les en què manifestava el seu punt de vista sobre el procés i la situació de la Vall d’Aran.  No em sembla que s’hagi de contestar res de res per escrit i de forma pública, sinó que s’hi hauria d’anar i com més aviat millor i escoltar-lo i tenir clar quins són els seus objectius. Poden molt ben ser els que exposa o poden ser-ne d’altres, no ho sabem. És una situació esperable però potser sota la defensa de la nació occitana, que ho és, només hi ha la defensa de continuar sent espanyols.

És de suposar que ell no es creu que si la Vall d’Aran esdevingués un ent semblant a Ceuta o Melilla l’estat espanyol els deixaria decidir si volen continuar sent espanyols o no. L’única possibilitat que tenen per arribar a poder autodeterminar-se, si és això el que volen, és que ens acompanyin en la nostra via i després ja en parlarem de què és el que realment volen i com fer-ho perquè puguem continuar tots junts de bon grat i sense imposicions o bé continuar col·laborant com a bons germans però en entitats separades.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”