dissabte, 9 de març de 2013

LES RETALLADES I ELS PRESSUPOSTOS

En una primera reflexió, sembla que sigui coherent no estar a favor de retallades que afectin la funció pública, ara bé, potser caldria fer alguna distinció.

Per començar no és lògic que es retalli la paga doble a tots els funcionaris, independentment del que cobrin. S’hauria d’establir un mínim per sota del qual no s’hi poguessin fer retallades, 1.200 euros nets, per exemple, que corresponen a 40 euros diaris.

En canvi, a partir d’una quantitat, les retallades haurien de ser percentuals i progressives depenent del que es cobrés net. Em sembla més just.

La major empresa del país és el departament d’Ensenyament. Qualsevol canvi afecta a molta gent i encara més al pressupost.

Potser caldria considerar seriosament la possibilitat d’augmentar el nombre d’hores lectives (nombre d’hores amb alumnes) als professors de secundària i igualar-los als de primària. Podria ser una seriosa mesura d’estalvi sempre que es cobrissin les baixes dintre la setmana i els grups ordinaris d’ESO no passessin de 30 alumnes.

Les diferències d’horaris lectius entre primària i secundària són històriques, però no pas justificades per la feina i tampoc, la situació econòmica, no justifica horaris lectius de temps de vaques grasses.

NO PODEM DEIXAR CAURE EL GOVERN
Carreguem-nos de paciència. Encara no hem arribat al límit de totes les possibilitats i encara falta un bon tros perquè estiguem preparats per anar a una consulta fora de la legalitat. Hi ha moltes veus que advoquen per una consulta dintre la legalitat, tot i saber que és un escenari impossible, perquè Espanya no en vol ni sentir a parlar. És la veu dels encara reticents, dels que tenen por. Els hem de convèncer i per això cal temps.

Considero que hem de continuar carregant-nos de raons, per molt que ens sembli una pèrdua de temps, però cal que continuem avançant per totes les possibilitats legals i mig legals abans d’anar a unes eleccions plebiscitàries i una posterior votació d’independència al Parlament.

Se’ns titllaria d’arrauxats i inconscients, i potser amb una certa raó. En les qüestions importants, el «tempo» és fonamental.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.