dissabte, 2 de febrer de 2013

ARA, LA CONSULTA (i II)


Podria semblar que avui hauria de parlar de la corrupció del PP, doncs no. Espanya és un país de «pícaros» i, per tant, no té res d’estrany el que ha passat, i encara el que no se sap. Deixem-los, és un altre país. No som perfectes, però no hauríem de voler ser com ells.

La setmana passada procurava remarcar que des de fora, la consulta, s’hauria de veure com un acte normal i seriós, que el fem aquí, però que es podria traslladar a qualsevol altre lloc d’Europa i  que també el trobarien normal.

Aquesta condició de normalitat europea, en l’organització, em sembla indispensable.

Hi poden haver punts de vista que considerin que aquesta condició de normalitat té massa inconvenients, entre d’altres perquè limita l’univers consultable, el conjunt de persones que poden ser consultables.

Segurament hi ha força gent que no trobarà gaire acceptable que hi hagi un ventall d’edats i de condicions polítiques que no siguin dintre l’univers de persones consultables, però si és que volem que sigui el més normal i traslladable possible hauríem de tenir-ho en compte i acceptar-ho.

Pel que fa a referèndums ordinaris, el costum general, és que les persones que tenen dret a vot són les mateixes que tenen dret a vot a les eleccions generals.

Qualsevol altre ventall d’edats o de situacions polítiques fa que s’hagi de començar a justificar. Per exemple Escòcia, proposen que votin els majors de 16 anys i, tot seguit, com que no és un costum ordinari, han de començar a justificar-ho. Tothom sap que és perquè es pensa que la població de 16 a 18 anys és força partidària de la independència.

No hauríem de caure en aquest error. Ja tindrem prou problemes (que no tindrà Escòcia) per organitzar-ho sense el cens electoral i, per tant, proposaria que només tinguessin dret a vot els qui, el dia de la consulta, tinguessin 18 anys, prèvia presentació de la documentació que es considerés pertinent.

Tenint en compte que no disposarem del cens, però seguint amb la tònica de la normalitat en l’univers consultable, només haurien de poder votar els qui tenint la nacionalitat espanyola tinguessin la seva residencia a Catalunya. Es podria establir un temps d’estada. Al Quebec no varen establir cap temps d’estada i els va créixer la població en més de mig milió en un any, i després del referèndum va tornar al seu nivell normal.

Pels catalans, majors de 18 anys, amb nacionalitat espanyola que tinguessin la seva residència fora de Catalunya, sembla lògic que caldria trobar la manera de fer que també poguessin votar. És un dels reptes que caldria treballar des del primer moment per a fer-ho possible. Potser la informàtica ens ho podria facilitar.

Segurament hauríem de fer un salt qualitatiu i fer servir algun tipus de programa informàtic molt segur i comprovat, perquè rebrà molts d’atacs per inutilitzar-lo i fer-nos fer el ridícul.

Fins la setmana entrant.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.