dissabte, 18 de maig del 2013

EL BCE, EL BANC DELS BANCS, NO DELS CIUTADANS

El tema és àrid però em sembla que cal parlar-ne.

El Banc Central Europeu (BCE) no és un banc central com el que tenen els estats de fora de la UE. Teòricament ho hauria de ser i els estats de la UE haurien de poder-se finançar directament a través del BCE i, alhora, ser controlats per aquest.

Però no! El BCE és el banc dels bancs i no pas el banc dels estats. 

Vaja, una estupidesa i una barrabassada per a tota la ciutadania europea, però una bicoca per als bancs i per els estats rics.

Els grans beneficiats de l'última rebaixa dels tipus seran els bancs. No us penseu pas que seran les empreses o els estats que, recordem-ho, som tots nosaltres.

Els estats quan necessiten diners han d'anar als mercats, o sia als grans bancs i a les grans financeres internacionals i pagar uns interessos força elevats per aquests cèntims. Evidentment els qui hi fan el gran negoci són aquesta gent.

En canvi, quan aquests mateixos bancs necessiten cèntims poden recórrer al mercat però també poden recórrer al BCE i a uns interessos molt baixos. Aquests mateixos cèntims després els deixaran als estats i als particulars a un interès molt més alt que pagarem entre tots.

Qui són els primers interessats en què el BCE no sigui el banc dels estats?

Doncs els estats que tenen deute dels països endeutats i que tenen bancs que tenen deute dels països endeutats. Perdoneu la redundància.

Fins ara això del BCE és un gran negoci per als estats i els bancs rics, però és un desastre per als pobres o els endeutats. 

És un desastre per a tots aquells que en una situació semblant a l'actual haurien devaluat la moneda, les importacions s'haurien reduït i augmentat les exportacions. Ara, amb l’euro no poden fer ni això.

Una de dos, o el BCE fa de banc dels estats o, per continuar fent el joc als estats rics, no cal que hi sigui, ni cal que hi sigui l'euro.

Bèstia, veritat? però és el que em sembla.

El tresor dels EEUU no permetria ni en broma que un dels seus estats estigués en una situació de fallida continuada, ni que hi comencessin a faltar els serveis fonamentals. Senzillament hauria fet un préstec a interès zero i, fins i tot, amb una quitança d'una part del deute. La situació de precarietat hauria durat un cap de setmana.

Aquí els qui s'emporten les patacades i les conseqüències greus som la gent de peu pla, els que manen i els banquers continuen fent la viu viu més eixerits que abans.

Fins ara un BCE d'una gran utilitat per als rics, estaria bé que també ho fos per als altres.

Proposta per la pròxima legislatura europea: Transformar el BCE en, realment, el Banc Central d’Europa.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.