dimecres, 4 d’octubre de 2017

A POR ELLOS (REIAL)



(Començo per l’acabament) PS: Em sembla que els senyors Trapero, Sànchez i Cuixart no haurien d’anar, el divendres, a Madrid, a l’Audiencia Nacional, els detindran. Que hi vagin els seus advocats amb una recusació cap el Tribunal, amb un no reconeixement de la seva capacitat legal per fer-se’n càrrec del teòric delicte, o amb l’excusa legal o personal que vulguin, però que no hi vagin, l’estat està desbocat i se’n pot esperar qualsevol cosa.

(Comencem) Aquests dies no hi ha ningú, tret dels fidels servidors de l’estat espanyol, que digui que som un poble violent. Bé, doncs, després de la bestialitat policial de diumenge i d’aterrir pràcticament tots els racons dels país, fins i tot a on no hi varen arribar, ahir vàrem decidir tornar a manifestar al món que som gent pacífica i que amb bestialitat no ens doblegaran. Vàrem sortir al carrer, ens vàrem mirar i ens va agradar el que vàrem veure, una nació en marxa.

Quan ja havia passat pràcticament tot i ja tornàvem a engegar el ritme normal, va aparèixer a les pantalles de tots els televisors Felipe VI (desitjo que sigui “El Breve”), successor directe d’en Felip V, rei de llarg regnat i desgraciada memòria.

Si algú havia suposat que faria el que la seva "Constitución” li diu que ha de fer, o sia d’àrbitre i de procurar el diàleg, s’equivocava de mig a mig. Ja ho saben, som súbdits deslleials i sediciosos, i l’estat està legitimitat per fer el que calgui per doblegar-nos i tornar-nos a l’obediència: colpejar-nos indiscriminadament (això ja ho ha fet), detenir-nos sense cap mena de raó legal (som catalans sediciosos), envair-nos i ocupar el país militarment (la GC és un cos militar i tot darrere hi ve l’exèrcit),...

Sempre s’ha de ser emmascarat per una paella i encara bruta, ens tracten de nazis quan de fet som els seus jueus, som l’excusa que els permet guanyar vots, eleccions, i imposar el seu model: “España Una, España Grande, España Libre”.

I encara hi ha qui vol continuar sent espanyol? És cert que de tot hi ha a la vinya del senyor, i s’ha de respectar tothom, però home, potser que acabem d’obrir els ulls perquè em sembla que ja hem arribat a la cruïlla i hem de decidir: Monarquia espanyola o república catalana. Que et governin o governar-te. El dubte ofèn, veritat?

Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa.     www.llenguaoral.cat