S’està demostrant absurd el pensament capitalista de la millora del benestar i la riquesa lligades al consum continuat i, per tant, a través de l’augment continuat de la producció.
És allò de : Hem de créixer.
El creixement constant ens aboca a la destrucció per la incapacitat de mantenir els mínims realment indispensables per a la supervivència de la humanitat.
Ara bé, per a poder-hi fer alguna cosa cal que ens repensem, encara que només sigui una mica, el nostre model de creixement, la nostra forma de viure.
Tot no es pot pas canviar, però hauríem de fer una reflexió seriosa sobre la nostra manera d’obtenir l’energia, bàsicament l’electricitat.
El desastre de les centrals nuclears del Japó ens posa contra les cordes i ens obliga a parlar sobre la nostra manera d’obtenir l’energia elèctrica, de la mateixa manera que l’escalfament global ens obliga replantejar-nos l’ús del petroli i els seus derivats com a combustible.
S’està demostrant i, és més que evident, que no tenim la capacitat suficient per a controlar els fenòmens naturals i, per tant, estem indefensos davant de certes fenòmens que generen desastres naturals.
Si, a més a més dels perills naturals, nosaltres hi afegim, de forma artificial, estructures i materials molt perillosos que tenen una capacitat destructiva de vida de milers d’anys, potser que ens ho repensem.
Després d'aquesta experiència, defensar el manteniment de les centrals nuclears, és tant com dir que és més important l’obtenció d’energia que no pas la supervivència de les persones.
Si canviéssim els sistemes d’obtenció d’energia elèctrica per d’altres poc o gens contaminants, automàticament canviaria una part important (no tot) del nostre model econòmic, de fet, segurament s’alentiria.
És cert que els canvi de les fonts d’energia no el podem fer de cop i volta, però sí que cal que ens ho plantegem seriosament i fixem uns terminis.
No podem fer gaire cas de les veus pagades per les grans empreses, aquelles mateixes veus que ens deien fa 10 anys que això de l’escalfament global no estava demostrat i que era un invent de quatre eixelebrats.
Són les mateixes veus que ens diuen que per mantenir els nivells de benestar actuals cal que continuem creixent: cada dia produint més i venent més. Només pensen en ells, en el seu benefici, i així no anem pas bé.
Per aquest camí anem directes al desastre, cap a l’abocador.
Potser els nivells actuals de benestar, de moment, depassen les nostres possibilitats o són irracionals o hem tocat sostre.
De totes maneres poca cosa hi podrem fer mentre no siguem un país normal.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).
