diumenge, 12 de febrer del 2017

EM VAIG EQUIVOCAR, LA MANIFESTACIÓ ERA NECESSÀRIA



Felicitats per l’èxit del dia 6, a les òlibes solitàries ens costa adonar-nos de la força, la solidaritat i la implicació de la nostra nació.

Malgrat tot, segueixo pensant, com deia a l’escrit anterior, que s’hauria de trobar la manera de transformar la situació política en un problema real i col·lapsar la injustícia espanyola; encara que no faci gaire gràcia, segurament molta recança i, fins i tot, por.

L’autoinculpació pública dels càrrecs electes, llegint al ple del seu ajuntament o al Parlament, paraula per paraula, el que va dir en Coma, regidor de Vic, em sembla que és una bona manera de fer-ho (si és que en trobeu alguna altra de més fàcil i pràctica, benvinguda sigui).

Històricament sabem que pocs sistemes polítics suporten la força dels embats de la resistència passiva massiva, encara que l’espanyol en podria ser un, però el resultat mai se sap fins que no es prova.

Per endavant hi ha manifestacions polítiques importants: refugiats, pobresa ..., i la que hauríem de procurar que fos l’última: el dia que els jutges espanyols vulguin fer asseure al bancs dels acusats la Molt Honorable Presidenta del Parlament, senyora Carme Forcadell, per haver deixat que al Parlament (lloc on es parla), es pogués parlar lliurement.

En aquest cas, si pogués ser, em sembla que la concentració encara hauria de ser més multitudinària, i potser haurem de començar a pensar a tirar pel dret perquè només les dictadures prohibeixen la llibertat de pensament i d’expressió.

Aquest estat ja se’l poden confitar, perquè ja ho diuen que els plats s’assemblen a les olles, i l’estat espanyol cada cop s’assembla més a l’olla que va cuinar el militar revoltat i dictador feixista, Francisco Franco.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.                  

www.llenguaoral.cat