dijous, 3 de desembre de 2015

ARA, NO ME’N REFIO

Si fins ara han donat el mateix valor a tots els objectius és que no volien prioritzar-los. Era una situació incoherent. En el cas que ens ocupa, el no al qui, a la presidència, que han mantingut fins ara ens diu molt clarament que la CUP no té cap mena de criteri qualitatiu i iguala tots els objectius, perquè la màxima consecució política, la continuïtat del procés, per a ells no és prioritària. Han demostrat que per a ells té el mateix valor qui ocupi la presidència, (una persona, encara que es comprometi seriosament), que la llibertat de tot un poble.

Ara sembla que volen arribar a un acord, i dic sembla, perquè qui no vol cap acord posa condicions quasi bé impossibles, demana la lluna en un cove i ho disfressa de coherència.

He d’admetre que els espanyolistes que hi ha a la CUP ho varen preparar bé durant la campanya amb el “No votarem ....” i d’altres  frases grandiloqüents. Després només han hagut de fer veure que eren coherents i no els ha calgut prioritzar. Ara sembla que n’hi ha alguns que se’n recorden que també varen dir que el procés, per ells, no s’aturaria mai i que no hi posarien pals a les rodes, i ens els vàrem creure, ximples de nosaltres.

Massa vegades la manera de fer de la CUP em recorda la de l’Alejandro Lerroux durant la República: populista, aparentment íntegre i fent la feina bruta al govern espanyol. Com ell,  criden molt, són populistes i perfeccionistes i, en nom de la coherència i la integritat fan pràcticament impossibles els acords. Alguns, fins i tot, és possible que ho facin de bona fe, però estan actuant de bracet dels unionistes. De moment ja s’han carregat la il·lusió de molta gent.

I tot plegat per destruir la seva teòrica bèstia negra: CDC (de fet és la bèstia negra dels espanyolistes). No s’han volgut adonar que sense la Convergència d’en Mas (que pocs cosa té a veure amb la d’en Pujol, el nom i no gaire res més) no era possible anar endavant. La seva mirada ha estat de curta volada, era la mirada que convenia a Espanya, perquè per al país és ben clar que la bèstia negra no és pas CDC, sinó els partits unionistes, els que ara alaben la coherència de la CUP.

Ja diu la dita: “Rectificar és de savis”, però si les condicions que s’hi posen per rectificar són impossibles de portar a la pràctica, poca cosa hi bullirà a l’olla i continuarem encallats, per a gran satisfacció de tots els unionistes.

Fins i tot si la CUP hi posés el dos diputats que fins ara ha negat, em sembla que el procés continuaria aturat i que no cal ni plantejar-se de tornar a fer una votació a President, seria absurd. Abans cal que la CUP asseguri del dret i del revés que recolzarà el govern que en surti, perquè “Obras són amores i no buenas razones”, i d'aquesta CUP no me’n refio.

Potser és possible que un bany de realitat els faci adonar des d’on realment vénen les dificultats i, pel bé del país, aprenguin a prioritzar i a no fer cas dels que més criden. Ho necessitem, els necessitem, però els país ens necessita a tots, no pas només a ells.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”