divendres, 15 de desembre de 2017

EL JUTGE JUST



Un rei d’Algèria que es deia Bauakas, volia saber si era cert el que havia sentit dir sobre un jutge que vivia en una de les seves ciutats, i que era capaç de discernir la veritat en un moment, sense deixar-se enredar per cap bergant. Bauakas es va vestir com si fos un marxant i se’n va anar a cavall cap a la ciutat on vivia el jutge.

Quan va entrar-hi, un captaire esguerrat se li va acostar i li va demanar una caritat. Bauakas li va donar diners i, quan ja se n’anava, el captaire se li va arrapar al vestit.

 Què vols ara? – va preguntar –li el rei-. No t’he donat diners?

 M’has fet una caritat –va dir el captaire- ara fes-me un favor. Deixa’m venir amb tu a cavall fins a la plaça major, que, si no, els cavalls i els camells em trepitgen.

Bauakas el va deixar seure darrere seu sobre el cavall, i el va portar fins la plaça major. Allà es va aturar perquè baixés, però el captaire es va negar a desmuntar.

 Ja hem arribat a la plaça. Que no baixes? –va preguntar-li Bauakas.

Per què hauria de fer-ho? -va contestar el captaire. Aquest cavall és meu. Si no me’l vols tornar, haurem d’anar a veure el jutge.

Sentint com es barallaven, la gent es va reunir al seu voltant, cridant:

- Aneu a trobar el jutge! Ell us ho decidirà!

Bauakas i el captaire així ho van fer. Com que al jutjat hi havia diversa gent, el jutge els atenia per torn.  Abans que els toqués a ells, Bauakas i el captaire van sentir un lletrat i un pagès. Hi havia anat a causa d’una dona: el pagès deia que era la seva muller, i el lletrat que era la seva. El jutge se’ls va escoltar tots dos, va callar un moment i aleshores va dir:

- Que la dona es quedi aquí amb mi, i vosaltres torneu demà.

Quan se’n van haver anat, un carnisser i un tractant d’oli es van presentar davant del jutge. El carnisser anava tot cobert de sang, i el tractant d’oli, d’oli. El carnisser portava uns diners a la mà i el tractant d’oli la hi tenia agafada.

Estava comprant oli a aquest home – va dir el carnisser-, i quan em treia el portamonedes per tal de pagar-l’hi, m’ha agafat la mà i ha intentat de prendre’m tots els diners. Per això us hem vingut a veure així, jo agafant el portamonedes i ell agafant-me la mà. Però els diners són meus i ell és un lladre.

Aleshores va parlar el tractant d’oli:

Això no és veritat – va dir. El carnisser m’ha vingut a comprar oli, i quan jo li n’he vessat una gerra, m’ha demanat que li descanviés una moneda d’or. Quan jo m’he tret els diners i els he posat sobre el banc, ell els ha agafats i ha intentat d’escapar-se. Jo li  he agafat la mà, com podeu veure, i l’he portat aquí davant vostre.

El jutge es va quedar callat un moment i aleshores va dir:

- Deixeu-me els diners aquí i torneu demà.

Quan els va tocar el torn, Bauakas va explicar què havia passat. El jutge se’l va escoltar i aleshores va demanar al captaire que parlés ell.

Tot això que us ha dit no és cert –va dir el captaire. Ell s’estava assegut a terra, i quan jo entrava a la ciutat, m’ha demanat si podia muntar-lo a cavall amb mi. L’he assegut darrera meu sobre el cavall i l’he portat fins on ell volia anar. Però, quan hi he, arribat, s’ha negat a baixar i m’ha dit que el cavall era seu, la qual cosa no és certa.

El jutge va pensar un moment i després va dir:

- Deixeu el cavall aquí i torneu demà.

L’endemà es va reunir molta gent al jutjat per tal d’escoltar les sentències del jutge.

Primer van passar el lletrat i el pagès.

- Emporta’t la teva muller  - va dir el jutge al lletrat-, i doneu cinquanta cops de fuet al pagès.

Aleshores el jutge va cridar al carnisser .

-Els diners són teus –va dir-li. I, assenyalant el tractant d’oli, va dir:

-Doneu-li cinquanta cops de fuet. Aleshores va cridar Bauakas i el captaire.

- Series capaç de reconèixer el teu cavall enmig de vint més? –va preguntar a Bauakas.

-I tant –va respondre-li.

I tu? – va preguntar al captaire.

I tant, - va contestar el captaire.

Vine amb mi –va dir el jutge a Bauakas.

I se’n varen anar a l’estable. Bauakas va reconèixer de seguida el seu cavall entremig dels altres vint. Aleshores el jutge va fer venir el captaire i li va demanar que li indiqués quin era el seu cavall, el captaire el va reconèixer i el va assenyalar.

Llavors el jutge va tornar al seu seient.

Agafa el cavall, que és teu –va dir a Bauakas. I doneu cinquanta cops de fuet al captaire.

Quan el jutge va marxar del jutjat per anar-se’n cap a casa seva, Bauakas el va seguir.

Què vols? – va preguntar-li el jutge-, que no t’ha satisfet la meva sentència?

Sí que m’ha satisfet –va contestar Bauakas. Però m’agradaria de saber com us ho heu fet per a descobrir que la dona era la muller del lletrat, que els diners eren del carnisser, i que el cavall era meu i no del captaire.

De la següent manera: aquest matí he fet cridar la dona i li he dir: «Omple’m el tinter, si et plau.» Ella l’ha agafat, l’ha rentat de pressa i bé, i l’ha omplert de tinta; era per tant una cosa que estava acostumada a fer. Si hagués estat la muller del pagès, no ho hauria sabut fer. Això m’ha demostrat que el lletrat deia la veritat. Quant els diners, ahir els vaig posar en un vas ple d’aigua, i aquest matí l’he anat a mirar per veure si havia pujat gens d’oli a la superfície. Si els diners haguessin estat del tractant d’oli, haurien estat untats d’oli de les seves mans. Però no n’hi havia gens; per tant, qui deia la veritat era el carnisser. Saber de qui era el cavall ha estat un xic més difícil. El captaire l’ha reconegut enmig de vint d’altres, com ho has fet tu. Tanmateix no us he pas portat a l’estable per veure qui de vosaltres reconeixia el cavall, sinó a qui de vosaltres el cavall reconeixia. Quan tu t’hi has acostat, ha girat el cap i ha acostat el coll cap a tu; però, quan  s’hi ha acostat el captaire, ha aixecat una pota i ha tirat les orelles enrere. He reconegut, per tant, que tu eres el veritable amo del cavall.

Aleshores Bauakas va dir al jutge:

Jo no sóc cap marxant, sinó el reu Bauakas. Vaig venir aquí per comprovar si era cert el que deien de tu. I ara he vist que ets un jutge just. Demana’m el que vulguis, que t’ho concediré com a recompensa.

LLEÓ TOLSTOI. 

El meu comentari personal i un parell de reflexions: Un jutge just no s'inventa situacions inexistents per empresonar o castigar, sinó que es basa en la conducta de les persones. És un jutge just el Sr. Llarena?

Em sembla molt clar que no, i que en canvi és un cas clar de prevaricació i manipulació intencionada d’unes eleccions. Diuen que no són presos polítics, però el seu desencarcerament provisional o la continuïtat del seu empresonament depèn de condicions polítiques.

F. Ponsatí

Catalunya, 15 de desembre de 2017

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del futur ..., i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguoral.cat