diumenge, 6 de novembre de 2016

HEM DE FER BONDAT



Tal com van les coses tots plegats hem de procurar fer bondat, compte si és que algun cop penseu i, encara més si després ho dieu en veu alta, podria escoltar-vos algun “social” i denunciar-vos i, sobretot no ho escriviu mai, podria haver-hi algú de la “secreta” o el vostre veí que ho llegís i, anònimament, us posés una denúncia, ja hauríeu begut oli.

Heu d’allunyar de vosaltres el vici, el mal vici de pensar i, molt més, el d’intercanviar punts de vista (només porten baralles, discussions i males cares). No us preocupeu, la vostra pàtria i  màtria ja se n’ocupa de pensar per vosaltres i, si alguna vegada us allunyeu del bon camí, del camí correcte, del camí del bon pensament unitari que ens fa: “Una, Grande y Libre”,  ja hi ha els fiscals, els jutges i la policia que us ho recordaran, feu-los cas, i penseu que tot el que fan, ho fan, pensant en vosaltres, pel vostre bé.

Voleu una situació i un estat d’ànim més tranquil, segur i alegre que aquest? Només heu d’anar a treballar, pagar el vostres impostos, preocupar-vos per la família i de res més, però de res més, tota la resta ja se n’ocupa el vostre estimat i amorós Estat; per això s’han triat les ments més preclares, les persones més formades, les que estan investides d’autoritat, per aconsellar-vos, per dir-vos què podeu pensar i què heu de fer.

No penseu, no us preocupeu, sigueu feliços, i ara saludeu amb el braç enlaire i canteu el “Cara el sol...”


“Viva Franco”, “Arriba España”.

PS:Per aquí ja hi he passat i no em dóna la gana de tornar-hi a passar. Fins quan aguantarem aquest Estat vetllat pels “savis il·luminats auto-revestits d’autoritat” i que ens diuen què podem pensar, què podem dir i fer? I això que tot ho fem pacíficament.

Ja hi ha qui diu que els problemes són individuals i no pas col·lectius, quina poca capacitat d’anàlisi tenen els polítics que ho diuen, si el que passa és el que ells pensen, el conflicte és col·lectiu, però sinó és individual, barruts i panxacontents és el que són.

El conflicte no ens l’hem de mirar com una suma de problemes personals, el problema no el tenen les persones que obliguen a anar a declarar, el conflicte, i gros, el tenim tots. La guàrdia pretoriana de la Constitució vol que tots portem dogal, morrió i corretja i, sobretot, que no pensem i no diguem res que no sigui el que ells volen.

España no canviarà mai, com a mínim mentre ens tingui a nosaltres dins. La nació espanyola no existeix, existeix un Estat (un territori) que, debades, ha intentat construir una nació (un estat = una nació), i no se n’ha en sortit, i no ho aconseguiran mentre nosaltres siguem dintre del seu territori-estat.
 

Fem-los un favor, marxem, i així no els farem nosa i podran acabar la seva feina històrica.
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, FEM QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ DEIXIN DE SER HEREDITÀRIES".