Els assetjadors mai solen fer atacs directes, sempre són d’aquells
de les mitges paraules, de jo passava per allà (a veure si no podré caminar per
on em sembli), de perquè escoltava (a veure si no podré tenir la llibertat de
dir el que em sembli), jo no em referia a ... (són imaginacions seves).
És molt difícil de provar l’assetjament, i encara més
si és psicològic, que és el que jo diria que està fent aquest jutge, i ell ho
sap perfectament.
De fet, qui serà el maco que s’atrevirà a dir que el que el
que ha fet és el que estic dient que és: un assetjament psicològic, una persecució (dissimulada, això
sí), un què s’han cregut aquesta colla que es pensen que podran fer el que
vulguin per molt que la llei els ho permeti, jo sóc qui diu com s’han d’interpretar
les lleis i, per tant, jo sóc la llei, i els aviso que m’estic emprenyant, que
ja n’hi ha prou, que si he pogut reconvertir una manifestació legal en un
alçament contra l’ordre constitucional i ningú s’ha atrevit a portar-me la
contrària, podré reconvertir una deliberació
i un acord, d’uns funcionaris, en una desobediència, en una extralimitació i,
per tant, si vull, en una prevaricació.
Ara bé, jo hi afegeixo, si alguna de les persones que
podrien ser a casa i per la seva coacció es queden a la presó s’encomana i es posa malalta, i ja no en
parlem de si es mor, de qui serà responsabilitat? Segur que el sr. jutge serà
el primer de dir: En a mi no em mireu, jo no he fet res que els hagi obligat a
quedar-se a la presó, la decisió ha estat d’uns funcionaris.
En Ponç Pilat també ho va fer, i no pas per això se l’ha considerat
menys responsable.
F. Ponsatí
Catalunya, 3 d'abril de 2020
PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària.
Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.
Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.
