dimarts, 11 de novembre de 2014

COM UNS QUANTS MILERS MÉS

Ho dic per poder donar les gràcies a totes les persones que varen fer-ho possible i a totes amb les qui vaig poder col·laborar per fer funcionar la petita part que m’havia correspost, la Fàtima, l’Eva, la Montserrat, la Marta, en Jordi ...., un grup magnífic i amb una voluntat de servei que traspuava en tots els detalls. Moltes gràcies.

Moltes gràcies a tothom, però em deixin tenir un petit record per la família que va venir a votar des d’Extremadura (havien sortit a les sis del matí en cotxe i es varen equivocar de centre, però em sembla que hi varen ser a temps) o des de Cuba, o per quasi bé 99 anys ben portats amb la companyia d’un bastó, ai no, ell n’hi diu el seu canvi de marxes, o per qui, amb un gran esforç de voluntat s’havia fet portar en cadira de rodes fins a l’urna, sense oblidar les cares d'il·lusió dels qui votaven per primer cop. De fet, moltes gràcies a tothom.

Tothom era feliç, tothom estava content. Va ser un dia de moltes fotografies. Tot plegat va ser un dia de joia. Cada vot era com una gota que anava omplint d’il·lusió i esperança un immens oceà, centenars de milers d’immensos oceans. 

Mostràvem la nostra voluntat de deixar de ser serfs obedients d’un estat que ens humilia i ens menysprea, i vàrem actuar com persones lliures que decideixen el seu futur i el dels seus fills.

Ah!, senyor fiscal, per si l’interessa, jo vaig obrir el centre.

UN PARELL DE REFLEXIONS PELS PARTITS

Entre les coses més fàcils, hi ha la de donar consells, sobretot si són de franc, com en aquest cas. Les properes setmanes s’haurà de decidir quina és la línia política general que se seguirà. Per això demanaria als caps de cada partit (tots en tenen més d’un) que procuressin callar perquè “en boca cerrada no entran moscas” i jo hi afegeixo “ni elefants”.

La feina que s’haurà de fer té força semblança amb fer punta de coixí, molta feina i, aparentment, poc de resultat i a més mantingut al seu lloc per agulles de cap. Només al final, quan ja s’ha rematat, un s’adona de la bellesa de l’objectiu, del resultat.

Em sembla evident que per acabar de cobrir les bones maneres diplomàtiques cal que s’intenti una nova tanda de converses impossibles. A l’altra costat la resposta continuarà sent: tot és discutible, excepte allò que vostès volen discutir.

Tan fàcil que ho tindrien per guanyar un referèndum vinculant, només caldria que, juntament amb el PSOE, ens proposessin fer un referèndum en termes de Federalisme o Independència. A nosaltres, ara,  encara ens faltarien uns 250.000 vots sobre un 80% de participació.

Però com que abans que això passi la Terra serà plana, em sembla que el següent pas serà fer eleccions. Unes eleccions que convé convertir en plebiscitàries i, per tant, cal reflexionar molt bé què és el que convé més. No en el que convé més als partits, sinó en el que convé més al país.

S’ha de calcular molt bé i posar-se d’acord en decidir i explicar de quina manera sembla que s’obtindrà una majoria més àmplia de diputats independentistes. Les raons haurien de ser pràcticament iguals si les explica la CUP, CDC o ERC. Iniciativa segur que hi voldrà posar un polsim del seu dubte existencial.

Per tant, si algun partit fa els càlculs pensant en els seus rèdits, perdrà una bona part dels seus actius, ningú no li ho dirà, però ja s’ho trobarà. Em permeto recordar que en els últims 14 anys més d’un partit s’ha trobat a la cresta de l’onada i semblava imparable, semblaven els reis del món i el melic de l’univers, i es varen clavar unes castanyes de ca l’ample.

Varen mirar més cap a dintre que no pas cap el país. Gesticulaven més que no pas feien una feina de servei clara, decidida i callada, varen perdre el sentit del poble que volien interpretar. Les persones som uns mecanismes molt complicats i poques vegades dos més dos sumen quatre. S’ha de saber auscultar, tenir paciència i trobar el millor remei.

Per tant, entre les decisions que es prenguin els propers dies, si pot ser, que hi hagi la de la humilitat, la d’escoltar, la de pensar que els  altres també poden tenir una bona part de la raó i, sobretot, que pensin si els resultats seran millors per a tothom d’una manera o d’una altra, perquè el que afavoreix ERC, afavoreix el país, el que afavoreix CDC afavoreix el país, el que afavoreix la CUP afavoreix el país i, fins i tot, el que afavoreix ICV afavoreix el país.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”