L’objectiu
declarat des de tots dos partits és el d’aconseguir la independència. La
diferència fonamental és que ERC voldria proclamar la independència
immediatament després de la constitució del nou parlament, i CDC voldria fer-ho
després de negociar amb Espanya o, com a mínim, d’intentar-ho.
Aparentment
els temps no són superposables ni sembla que es puguin acordar, per la qual
cosa els dos partits van cap a l’enfrontament malgrat tenir un mateix objectiu.
La
meva proposta de conciliació no farà contents ni a uns ni als altres, però em
sembla que és viable si s’hi posa una mica de bona voluntat.
Entre
la votació i la constitució del parlament passen uns quants dies. Segons
l’article 10.d) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, el
Parlament s’ha de constituir dins els vint dies següents a la data de les
eleccions. Es pot esperar tranquil·lament al dinovè dia, que és el que es va
fer a l’última constitució.
Segurament
em direu que dinou dies són molts pocs dies, però si ens ho mirem diferent ens
adonarem que la feina important, que es posin d’acord, s’hauria d’haver fet
durant els quatre mesos anteriors, des d’ara, i sense fer gens ni mica de
soroll.
En
els vint dies s’hauria de posar en solfa el que s’hagués estat preparant durant
els quatre mesos anteriors.
És
en aquests vint dies que poden coincidir les ganes de negociar de CDC i l’espera
forçada per part d’ERC i la CUP, perquè el Parlament encara no s’ha constituït,
tothom s’hi podria trobar còmode.
Partint
de la base que entre ERC, CDC i la CUP obtindran més enllà de la majora absoluta
i es plantaran als 2/3 de la cambra o a prop, espero no equivocar-me perquè sinó no paga
la pena fer gaire res, proposo que es constitueixi una comissió delegada d’aquests
partits, un parell per partit sobiranista.
Haurien
d’aprofitar aquests quatre mesos d’abans de les eleccions per pactar el que
s’hauria de presentar a Madrid com a proposta per començar les negociacions de
forma immediata. Hi poso començar, no pas tancar, la qual cosa s’hauria
d’entendre que no es pot començar a negociar amb impossibles, però sí amb
condicions molt dures.
Si
s’hi ha d’afegir ICV no ho sé, perquè em sembla que ells tampoc no ho saben. Si
s’aclareixin força més, doncs cap a dintre.
Aquesta
comissió plenipotenciària, l’endemà de les eleccions es podria plantar a Madrid
i públicament demanar l’inici de les negociacions. El text podria ser semblant
a:
“Les
relacions històriques i comercials fan que sigui prudent demanar que puguin
continuar les bones relacions de veïnatge amb Espanya, relacions que esperem
poder mantenir a través dels acords de la comissió que proposem.
Demanem
obrir un període de prenegociació amb Espanya per tal d’acordar i signar un
calendari per a una negociació bilateral entre les parts que ha de culminar en
la constitució de Catalunya en un estat en el termini d’un any/any i mig.
Aquesta
comissió ha de presentar acordades i signades, en el termini màxim de tres
mesos, les propostes de calendari per a la negociació bilateral.
En
cas que no fos possible ni l’inici de l’establiment d’una prenegociació
bilateral abans de la constitució del Parlament, o que la prenegociació s’iniciés
però s’arribés als tres mesos sense acords signats per les parts, en qualsevol
dels dos casos, el Parlament de Catalunya considerarà que, una vegada més, Espanya
no té cap mena de voluntat de negociació per arribar a acords de bon veïnatge i
proclamarà Catalunya com a estat sobirà. A partir d’aquell moment, quan Espanya
vulgui negociar, negociarem.
Fins d'aquí uns quinze dies.
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Fins d'aquí uns quinze dies.
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”