diumenge, 30 de desembre del 2012

PEL FUTUR: I SI AVUI PARLEM DE L’ESCOLA?

No parlarem de l’oferta de diàleg d’en Raxoy que, com que no vol parlar de res important, suposem que vol parlar de les “meigas” o de futbol. Evidentment, si parlem d’ensenyament tampoc no parlarem del fantasma draculià que vol espanyolitzar-nos, ni de les seves “Leyes”, això no és ensenyament, és colonització.

L’escola i la societat
Suposo que tots sabem que l’escola no canviarà la societat, però també tenim clar que no és possible canviar la societat sense l’escola.

L’escola és una entitat social, creada per la societat i que ha de servir a la societat perquè d’ella en depèn una bona part de la cohesió social futura i de l’imaginari col·lectiu.

Des de fa trenta anys (números rodons) fem veure que tenim un sistema educatiu, i dic fem veure perquè si aneu per les espanyes us trobareu que la gran majoria dels parvularis fan el mateix que els d’aquí i, a l’acabem de la primària, els resultats són semblants, o sia que alguna cosa falla.

Fallen els fonaments
Em sembla que és cert que hi ha alguna cosa que falla, i falla molt: la llengua oral escolar, el català.

La mainada, després de 9 anys d’escolaritat (de P3 a 6è) no té un bon domini del català oral, la teòrica llengua escolar, aquest fet condiciona les possibilitats personals de seguir amb èxit l’escolaritat a tots aquests alumnes, i fa que no dominin la resta de capacitats que requereix la societat i que ells mateixos necessiten per a continuar formant-se.

És una cadena, si els fonaments són dèbils l’edifici s’esquerda, si la pinya és fluixa el castell no pot anar gaire enlaire.

El problema principal: què s’ensenya
La qüestió no rau en els docents, ni en els alumnes, ni –en molts de casos- en les famílies, sinó que recau en allò que s’ensenya i, en part, en l’organització escolar (allò que se’n podria dir la coordinació interna) i en les directrius del sistema educatiu.

El sistema educatiu no té clars els fonaments de l’edifici, la pinya del castell, i si a això hi afegim una enorme dispersió d’objectius que es van carregant sobre l’escola, el resultat en comptes de ser un equip sòlid i coherent, s’assembla més a un equip en el qual els defenses i la davantera van a la seva, i els dels mig ho intenten lligar però no se’n surten.

Si l’escola no treballa i posa un ferms fonaments personals per a cada alumne de tot el que ha de ser el sistema de convivència i cohesió social, la llengua oral escolar, i de la qual en depèn la capacitat personal dels alumnes per entendre allò que s’escolten, comprendre el que llegeixen i expressar oralment i per escrit de forma socialment correcta allò que s’ha pensat, per a què serveix?

Si l’escola no té aquest objectiu i no hi aboca tots els seus esforços i no el prioritza de forma absoluta, què fa doncs?

Un inadequat calaix de sastre. Uns resultats inadequats
Curiosament a l’escola hi ha temps per a dedicar-lo a ensenyar educació vial, economia, escacs o llengües estrangeres ..., però NO SE’N TÉ PER FER QUE ELS ALUMNES TREBALLIN CADA DIA I A TOTES LES ÀREES LA LLENGUA ORAL ESCOLAR, EL CATALÀ. Aleshores què té d’estrany que tinguem quasi bé un 50% de fracàs escolar ? Quan es diu un 20% o un 30% és que s’estan maquillant els resultats.

Pensem en el futur
El català com a llengua oral escolar és absolutament bàsica i fonamental per a tenir possibilitats de seguir una escolarització amb èxit i, a la pràctica, l’hem arraconada a favor del paper imprès i les proves escrites. Els únics que parlen són els mestres, i no hauria de ser aquest l’objectiu.

El català com a llengua oral escolar ho hauria d’impregnar tot, des de P3 a 4t d’ESO, d’ella en depèn tota la capacitat per entendre el que s’escolta, comprendre el que es llegeix i és bàsica per a l’exposició oral i escrita de les idees, de forma socialment correcta. Són els alumnes els qui han d’aprendre a parlar (vocabulari, estructures ...) i practicar-ho, els mestres ja en saben.

No cal fer res d’especial, però la llengua els alumnes l'han de treballar bé
Al parvulari i en part al cicle inicial, n’hi hauria prou que CADA DIA el mestre i els alumnes fessin un senzill conjunt d’activitats, com que:
el mestre llegís un conte als seus alumnes cada dia,
anessin aprenent una cançó i un poema cada dia, i després
els alumnes treballessin una estona al racó artístic,
una altra al racó del joc simbòlic i
una altra al racó dels trencaclosques,
i en tots tres racons, amb el valor afegit de la participació dels mestres interessant-se per tot el que fan tots els alumnes, i demanant-los que els ho expliquin.

És molt senzill de fer i tots els mestres ja ho saben fer, algunes coses ja es fan però com que no es fa diàriament no donen resultat. Llàstima, tothom hi guanyaria, sobretot els alumnes.

Potser no els quedaria temps per a fer fitxes i els pares dirien que a l’escola no s’hi treballa, però els alumnes, independentment de les llengües familiars, aprendrien a expressar-se i disposarien d’un bon vocabulari i d’unes bones estructures lingüístiques.

El resultat seria que entendrien millor les explicacions, comprendrien el que llegissin i serien capaços d’explicar-se oralment i per escrit de forma socialment correcta. Senzillament, acabarien la primària molt més ben preparats i els resultats finals serien molt millors que els actuals.

Si us interessés el tema, a la plana web www.winhor.cat hi trobareu «Eines de llengua», on està molt més ben explicat i hi ha moltes altres propostes.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dilluns, 24 de desembre del 2012

HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN EL FUTUR

No només en España i els problemes que ens posarà
Espanya té ben assumida la seva dita: “Quién bien te quiere te hará llorar” i ens l’aplica de forma continuada des de fa 300 anys.

I mira que n’arribem a ser de desagraïts, ens donen la seva llengua, els seus costums ancestrals, el seu ben fer de gestió política, la seva divisió territorial, les seves lleis i també hi posen els seus jutges i el seu exèrcit, així nosaltres ens ho estalviem tot i no hem de patir per res, i podríem viure feliços i menjar anissos.

Però no! Nosaltres anem a la nostra i no volem el que tan graciosament ens ofereixen, som una colla de desagraïts i només ens mereixem el càstig per ser tan maleducats.

Com que ja ens miren com uns bitxos raros, doncs deixem de mirar-los a ells i pensem en el nostre futur.

Ens cal diversificar les fonts d’energia
A l’article anterior parlava de les energies alternatives i la creació de llocs de treball, avui només el completaré una mica.


És evident que per molt que ens hi esforcem, molt difícilment aconseguirem que les grans ciutats rebin tota l’energia que els cal de fonts alternatives o poc contaminants, i que per això durant molt de temps continuarem necessitant les centrals de cicle combinat i, potser, alguna de nuclear. Fins i tot en el supòsit que aprenguéssim a estalviar l’energia de la mateixa manera que hem après a estalviar l’aigua,.

Les nuclears em fan basarda, però no em sembla cap bestiesa comptar-hi, per molt que no les vulgui. Hem de tenir clar que si el consum d’energia continua al mateix nivell i va augmentant com sembla que serà, durant un temps, ens caldran les nuclears.

Volem i dolem: tot no es pot tenir
Només una pregunta: algú ha pensat quanta energia gastem, diàriament a tot Catalunya, entre tots, amb els mòbils, les tauletes, els ordinadors i els televisors?

Doncs una animalada (i això que he deixat fora les fàbriques,els comerços...), el que passa és que no en som conscients perquè no es nota, els enxufem, es carreguen i ens sembla que no fem cap despesa d’energia.

Punyetera il·lusió. I tothom vol poder disposar de prou energia per a poder fer anar totes les andròmines que desitgi, i també per veure-s’hi (enllumenat familiar i ciutadà), per divertir-se (sales de festa...), per cuinar o per poder ser atès en un hospital...

Em sembla que si volem energia hem de trobar la manera més ecològica d’obtenir-la però també hem de ser capaços de prioritzar i, si cal, prescindir temporalment de certs imaginaris col·lectius sobre el paisatge.

Ningú em farà un monument per dir això, però cal començar a superar la cultura de dir NO a tot perquè ho volem tot, hem de ser conscients que, fins i tot, per les energies alternatives no tot és positiu i agradable.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 15 de desembre del 2012

Parlem de futur: L’ESTALVI + L’ENERGIA = LLOCS DE TREBALL

L’estalvi en energia
Per a mantenir cohesionada la societat també cal que procurem que hi hagi reactivació econòmica. El primer pas per a la reactivació econòmica és doble: l’estalvi i la creació de llocs de treball.

Resulta que disposem d’un dels pocs camps que reuneix totes dues característiques i que encara el tenim força per explotar: el de l’estalvi d’energia.

És on podem estalviar familiarment i com a país, alhora que ens podria permetre crear molts llocs de treball d’un ampli ventall de qualificacions.

La factura atribuïble al consum d’energia familiar, industrial i públic és altíssima i per això hauríem de reduir ràpidament la dependència energètica amb Espanya. Des de fa anys, una dels tasques absolutament prioritàries hauria hagut de ser aquesta, però sembla que no hi ha forma d’engegar-ho, sempre hi ha entrebancs i no va endavant.

Propostes d’estalvi d’energia
Caldria crear forts plans d’ajut per a les energies alternatives per a la calefacció, o per a un millor aprofitament de l’aigua dels rius que podria dotar el país de petites centrals molt properes als pobles, o per a l’energia eòlica, que és indispensable i s’ha d’aprofitar, i avui hi voldria afegir un parell de fonts que, encara que no siguin totalment alternatives són poc contaminants i també ens podrien permetre estalviar.

Un xic d’història
Quan era jove (a la prehistòria), pràcticament tots els taxis de Barcelona anaven amb benzina i gas, no em pregunteu de quin tipus, ni com. Va arribar l’època de les vaques grasses i apa!, tothom a córrer més i tothom només amb benzina.

Potser que tornem a quan anàvem justos i que, amb un pla de suport del govern, tots els cotxes puguin anar amb gas. Sembla que contamina molt menys i és força més econòmic que la benzina, quasi bé a meitat de preu.

Una altra possibilitat: la biomassa
El nostre país té una gran massa forestal desaprofitada. Els nostres boscos fan pena i alhora, feredat només de pensar que s’hi pugui calar foc.

Cal que algú els gestioni i també ens cal obtenir energia, doncs unim les dues necessitats en una i creem a l’entorn de cada gran massa forestal pública o privada plantes de tractament de biomassa.

Els propietaris n’obtindran algun benefici i la societat directament energia i d’altres productes combustibles per a la llar i, a més a més, es faran tallafocs als boscos i s’hi podran posar grans dipòsits d’aigua per si algun dia s’hi calés foc.

Totes les propostes juntes representen un nombre important de llocs de treball i, alhora, totes són una font d’estalvi familiar i social.

Cloenda
Potser caldria retocar algunes lleis per a poder-ho fer, però la necessitat fa que ens hàgim d’espavilar i procurar equilibrar la balança social: tothom vol disposar d’energia i, alhora, cal estalviar energia i crear llocs de feina

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 8 de desembre del 2012

JA COMENCEM A TENIR PRESSA PER MARXAR

Ja ho sabíem, però ara ens ataquen: No és el nostre estat
La idea d’organitzar una societat en un estat és la de protegir els seus ciutadans, mai el de destruir-los. Encara que és cert que els catalans, per molt que s’hagi volgut disfressar, mai hem estat ciutadans d’Espanya.

Hem estat uns personatges tolerats, uns ciutadans de segona, que si volien ser reconeguts havien de renegar del seu origen i espanyolitzar-se.

El franquisme sociològic i polític és molt viu, és España
Sempre acaba sortint el que realment volen i pensen: espanyolitzar-nos. Tenen clar que no es pot ser, alhora, català i de l’estat espanyol (“...la llengua es compañera del imperio”. Ja ho deia Nebrija fa 500 anys).

Està vist que Espanya és, i seguirà sent: “Una, grande y libre” , i nosaltres no hi pintem res de res, com no sigui per pagar i dir “Si bwana”.

Els atacs només han començat
Em pensava que tindríem una mica més temps, però no! Hem de tenir pressa per allunyar-nos d’un estat que només ens vol mal, i ens vol fer desaparèixer, que vol partir, dividir la nostra societat, que vol trencar la cohesió social i asfixiar-nos econòmicament.

Tenim molta pressa
De fet, em sembla que disposem d’un any o un any i mig, com a màxim, per fer totes les passes legals abans d’engegar el referèndum/consulta o votació parlamentària per a constituir-nos en estat, a no ser que vulguem que Espanya ens esborri del mapa de les nacions.

O els polítics són conscients que hem entrat en un període històric accelerat i, per tant, molt semblant a una revolució, o bé “tal dia farà un any” i tots a dormir el somni dels justos. Tal com deia Prim: “Caixa o faixa”.

Deixem de tenir reaccions autonomistes
La majoria de les reaccions sobre la proposta d’esborrany de la llei d’educació del sr. Teclat, i d’altres estupideses centralistes, són de tarannà autonomista, com les que hem estat fent els últims decennis per fer front als atacs del centralisme espanyol.

NO NOMÉS el marc legal espanyol
Després de l’onze de setembre i del vint-i-cinc de novembre les nostres reaccions, ara, ja haurien de començar a ser una mica diferents, a Ensenyament ja ho són. Som en un altre estadi de les relacions amb els que encara pretenen ser el nostre estat i, alhora, destruir-nos. Hem de ser nosaltres els qui hem de marcar els límits.

També és cert que, com que no disposem de la caixa. ni de la clau de la caixa, haurem de continuar fent algun “paperot”, però només els indispensables. Potser que ens posem les piles també amb això.

De totes maneres, pel que fa a l’educació, tothom hauria de tenir clar que aquí només mana el Parlament, que ja tenim la LEC i que, de moment, no cal discutir res més.

Una recomanació
Si podeu, llegiu-vos l'article de la plana 24 de l'Econòmic (suplement del Punt d'avui dissabte), és una entrevista a Edward Hugh.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 1 de desembre del 2012

APUNTS: LA GEOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA POLÍTICA

A partir d’ara els espanyols segur que continuaran dient estupideses i fent servir la dita: “Calumnia que algo queda” o aquella altra “Cuando el río suena agua lleva” .

El que es tracta és de presentar a tots els líders dels partits que recolzen el dret a decidir i, sobretot els independentistes, com uns aprofitats i uns corruptes.

Tal com diuen ells: “Cree el ladrón que todos son de su condición”, total que ens volen emmascarar amb una paella i encara bruta.

Per tot plegat cal que amb tranquil·litat, però de forma constant, anem desgranant arguments curts i clars que avalin el projecte d’independència.

Ara entrem en matèria.

LA GEOGRAFIA
Si hi ha un element que fa que sigui impossible qualsevol veto espanyol a qualsevol de les nostres decisions, de continuar a la UE o de no continuar-hi (em sembla que és un tema per parlar-ne), és la geografia.

Per on es pensen entrar o sortir la gran majoria de les mercaderies? Pel País Basc?, no s’ho creuen ni ells. Han de continuar passant per aquí i, per tant, la primera interessada que formem part d’una estructura de lliure comerç (que no vol pas dir formar part de la UE) és Espanya i França i Itàlia i Alemanya i ...

L’ECONOMIA
Pel que fa a l’economia, doncs no es poden permetre cap mena de boicot, o què es pensen que faran tot el reguitzell de multinacionals europees, americanes i alguna de xinesa que necessiten exportar cap a la resta d’Europa? Algú considera assenyat pensar que la UE tancarà les fronteres per França?

LA POLÍTICA
De veritat hi ha algú a Espanya que es pensa que assumirem una part del deute, amb les corresponents compensacions sobre el fons de pensions etc (per cert, tot plegat s’ha de calcular per % de població i no pas per altres %) sense que Espanya, abans no hagi signat que no hi posarà cap mena d’entrebanc a les nostres decisions sobre la continuïtat o no (actual o futura), a la UE?

I la UE hi ha algú que es pensa que assumirem una part del deute espanyol si no hi ha una bona disposició per part del Banc central europeu a finançar-nos a baix interès (un 1% o un 2% com a màxim) el deute assumit? El problema que tindria la UE amb una Espanya amb tot el deute, sense que nosaltres assumíssim una part del deute espanyol és tan i tan gran que tot el que acabaria petant.

És cert que si no s’hi posen bé podem passar un parell de mesos una mica malament, però no pas més, i després tindrem la paella pel mànec, i tota la força d’Espanya i la de la UE s’hauran diluït.

LA PART IMPORTANT DE L’EQUACIÓ
Hem de tenir clar que en aquesta equació, la part important som nosaltres, no és ni Espanya ni la UE.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dilluns, 26 de novembre del 2012

NO SOM TAN FORTS COM ENS PENSÀVEM. ARA LES URGÈNCIES

El poble ja ha votat i el resultat és el que és, ara ens toca mirar endavant. CiU s’ha clavat una patacada i frenarà la marxa. 

Per desgràcia, als espanyolistes, la propaganda de la por els ha sortit bé. És una de les coses que hauríem de contrarestar.

Entrem o no entrem al govern (també podem donar suport des de fora), ens caldrà fer una feina pacient i una mica més lenta per continuar decantant els nostres conciutadans cap a la independència.

Si decidiu que entrem al govern en comptes de donar-li suports puntuals i efectius, però importants, si us plau, apreneu de les badades anteriors i no negocieu amb presses, informeu-vos amb detall de tot el que us sembli necessari, poseu per escrit les grans línies, però també aquells petits detalls indispensables i deixeu-vos un cert marge d’il·lusió.

Però ara, em sembla que la nostra primera feina té dues parts ben clares:

A/ assegurar-nos que properament es farà la negociació prèvia per la consulta amb Espanya, la nova llei des del Parlament –que caldrà- i en quins termes es redactarà, i la consulta amb una pregunta ben clara sobre la independència, i

B/ assegurar-nos que s’atura el desballestament de les estructures de cohesió social i es comencen a redreçar

Encara que sigui la segona és la que corre més pressa i, per a poder-hi fer alguna cosa, calen cèntims.

Com que no hi ha cèntims, mentre no disposem del nostre estat, ens haurem de trencar les banyes i cercar aquelles petites franges que encara ens poden permetre disposar d’uns quants cèntims més i, en aquestes circumstàncies, uns quants cèntims més són molts de cèntims, per pocs que siguin.

Seria poca cosa, però algunes de les possibilitats, segurament, podrien ser:
- augmentar els impostos sobre el tabac i l’alcohol,
- afegir un cèntim per litre de benzina,
- tornar a posar l’impost sobre transmissions patrimonials per als més rics i, si pogués ser, que permetés recaptar a l’entorn dels 200 milions,
- un impost especial sobre les sales d’oci nocturn
- doblar la taxa turística als establiments de quatre i cinc estrelles,
- i quan es posi en marxa el desdoblament de l’eix transversal aplicar-hi l’eurovinyeta per als camions de pas i,
- qualsevol altra que sigui eficient per estalviar una mica o per a fer pagar una mica més a aquells que quasi bé no paguen res.

Encara que quedi molt bé fer-ho, no em semblaria adequat treure l’euro per recepta i no pas perquè serveixi per a recaptar més cèntims, que per això pràcticament no serveix (amb els límits actuals ja està bé força bé), sinó perquè s’ha demostrat eficient per a reduir la despesa farmacèutica i feia molt de temps que calia tenir un comportament més estalviador.

Segueixo pensant que per al nostre rellançament econòmic cal una política energètica més decidida, hauríem de potenciar les energies alternatives d’aigua calenta per a les cases,  l’elèctrica eòlica i la hidroelèctrica de petites centrals. Som un país petit i, de moment, no tenim gaire gran cosa més.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 17 de novembre del 2012

ESTAN ACOLLONITS

La manera de fer dels PSOE i del PP és que tots plegats estan acollonits. Tenen clar allò que no vol tenir clar el senyor d’Unió.

Els espanyols llegeixen els resultats de les eleccions del 25 com uns resultats que porten implícits els d’un possible referèndum, tenen clar que els possibles resultats en un referèndum/consulta seran molt semblants als del 25 de novembre, si no és que encara són més contundents.

LES ESTATALITZEN
Partint d’aquest punt de vista, no té res d’estrany que hi hagi un desembarcament de tota la plana major del PP i del PSOE per tal de transformar/convertir les eleccions del 25 en unes eleccions espanyoles, amb l’esperança que una part de l’electorat que els vota a les estatals també ho faci ara.

AMB EDUCACIÓ, PERÒ CAL RECORDAR COM SÓN
Per tant, convindria tenir-ho en compte i començar a tractar-los de mentiders i d’incomplidors, de falsos, de molt prometre i de poc complir, de gent que té un comportament molt semblant al de qui amenaça una criatura amb la vinguda de  “l’home del sac” si no es porta bé (us quedareu sense pensions), o la d’aquell altre que tergiversa i insulta, tractant-nos de nazis, sense adonar-se que “Cree el ladrón que todos són de su condición”.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 10 de novembre del 2012

UNA POSSIBILITAT, IMPOSSIBLE? NO

L’altre dia, escoltant que un dels fiscals d’un tribunal europeu acabava d’admetre a tràmit la petició d’un jutge espanyol per decidir si els desnonaments (afectava particulars) que permetia la legislació “española” eren conformes a la legislació europea o no, vaig pensar que podia ser un precedent important.

Ras i curt, si un tribunal europeu pot decidir si unes lleis espanyoles són conformes al dret europeu o no, nosaltres també podríem recórrer als tribunals per emparar el dret del catalans a continuar sent membres de la comunitat europea.

No es tracta de posar en dubte la normativa espanyola sobre referèndums o consultes, encara que hi hagi mil i una raons per a fer-ho, ni a totes les traves legals per a poder expressar la voluntat del nostre poble i exercir la democràcia, perquè sempre es podria dir que és una normativa interna i aprovada en referèndum.

Sinó que es tracta de posar en dubte determinades interpretacions del dret europeu que pretenen deixar-nos fora i, com que és dret europeu és ben segur que podem dirigir-nos als tribunals europeus a través de les institucions o, si calgués, de forma personal o a través d’algun eurodiputat (això no ho sé).

Si no s’admetés l’ampliació interna com una eina normal d’adaptació (ja hi som i per tant només cal renegociar el repartiment de les càrregues i la representació, la qual cosa també afectaria a España), doncs demanem l’empara dels tribunals davant les conseqüències de segons quines interpretacions que podrien permetre forçar les institucions europees a prendre la decisió de treure’ns la ciutadania europea, per la voluntat d’España.

Com que no hi ha precedents els haurem de crear.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 3 de novembre del 2012

ELS PARANYS I LA HISTÒRIA

Tal com era de preveure, España, ja ha obert la botiga de les llaminadures.

Ara ja diuen que s’ha de parlar, que s’ha de dialogar, han començat a veure que el projecte anava seriosament i que tenia moltes possibilitats de guanyar.

Des de la resta de d’Europa els han dit que deixessin de fer el burro i negociessin. Encara que siguin mesells també saben comptar i s’han adonat que sense nosaltres passaran a la cua d’Europa.

Com que ja era previsible que passés això, doncs no ens ha d’estranyar gens ni mica. De totes maneres caldrà recordar a CiU que s’ha presentat a les eleccions dient: “al país li calen estructures d’estat i consultarem ...”

Si España vol negociar, negociem, però que abans canviïn la seva constitució o no hi ha res a negociar. Amb aquesta constitució no hi ha cap mena de possibilitat d’entendre’ns-hi.

Només cal recordar que en el cas que s’arribés a acordar alguna cosa ja se n’encarregarien els jutges (els seus jutges) i el seu TC a tombar-ho, per tant, que primer canviïn la constitució i després podrem començar a parlar.

La condició de canviar la constitució encara no ha sortit mai a la palestra, però em sembla que és fonamental i prèvia.

No és pas que m’agradi el que escriuré tot seguit i preferiria que arribéssim a ser un nou estat, però l’exercici teòric em sembla que s’ha de fer: Quines estructures mínimes són les que ens permetrien sobreviure com a poble?

Per a mi, com a mínim, necessitaríem disposar de competències úniques i exclusives (ja les compatiríem amb Brusel·les) en tot allò que no fossin fronteres, exèrcit i moneda. De totes maneres, l’estat hauria de compartir les relacions exteriors i tenir acordat per escrit que, per als acords internacionals que ens afectessin, calgués l’aprovació de Parlament.

I com que gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig (després de l’Estatut), per a cap de les condicions no s’hauria d’admetre, de cap de les maneres: “un ja ho farem més endavant, ja ens hi comprometem ...”

Com podeu adonar-vos-en és ciència ficció perquè la primera condició, la de la constitució, ja no en voldran ni sentir a parlar.

EN DURAN
Molt de compte, en Duran sempre ha estat estrany, però ara ja es comporta com un submarí espanyolista apuntant a la línia de flotació del país. Us l’imagineu, al Parlament, en una votació sobre la independència, què faria? Convergència ha de collar el diputats d’Unió, ara, no s'ha d'esperar a l'endemà de les eleccions.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

LES AUDITORIES i altres regals

Per què el PP no se'n va a fer auditories a Andorra, i mira que és petit?
Doncs perquè és un estat, això és el que ens convé, ser un estat, i que el PP se’n vagi a auditar el seu melic.

A cada passa que fan més clara queda la seva mala llet: Desacreditem, desacreditem i així els fotrem!

De fet, estan pensant en tancar TV3, suprimir els Mossos i fer parlar a tothom en espanyol. Fan veure que s’obliden d’afegir-hi: “Viva Franco, arriba España”.

LES PROPOSTES DE DIÀLEG
Fum, fum i fum. Ara només els falta posar-hi la música de la nadala.

Les propostes del PP són més falses que un “duro sevillano” del temps dels nostres besavis.

A EN NAVARRO JA LI HA SORTIT L’ESPERIT D’ESCOLANET
Pel Sr. Navarro (PSC?) li és igual que tots els economistes, excepte els espanyols, diguin que viuríem millor i, com a mínim, podríem decidir què fem i com ho fem. No n’hi ha prou.

El “doctor en ciències econòmiques”, el gran pensador del socialisme català ja ens ha dit que estaríem igual o pitjor que ara, i mira que és difícil d’anar pitjor que ara, però ell vol continuar enganxat al Titànic espanyol. Curiosament el mateix que diuen el PP i el PSOE. La intel·ligència està mal repartida, què hi farem!

Sr. Navarro, ja comença a ser l’hora que deixi de fer d’escolanet dels espanyols. Si en vol fer no cal que dissimuli amb federalismes de la vora del foc que només fan fum, fum, fum, ho pot fer descaradament com la Sra Camacho, segur que traurà més vots.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

PER A NO SEGUIR CAIENT AL POU, LA LLIBERTAT

A vegades ens preguntem i l’endemà d’haver proclamat la independència, què?

A aquesta pregunta podem donar-hi moltes respostes, pràcticament totes elles positives, però encara ens queda molt de camí per arribar-hi.

El que jo em pregunto és: i ara què? I mentre hi anem anant, què farem?

És cert que el tema important i cabdal és el de la independència o, digueu-li com vulgueu, però no podem anar caient pel pendent absurd de la descohesió social, del trencament, de la destrucció de tot el que havíem creat per a mantenir una societat moderna, puntera i cohesionada.

És cert que de seguida em direu que no hi ha cèntims i que només a través de la independència en tindrem, estic segur que teniu tota la raó (i la història corrobora la vostra resposta), però ara, els partits s’haurien de posar d’acord en uns mínims i traçar algunes línies vermelles infranquejables.

Les properes eleccions tenen un “l’endemà” i si l’endemà continua sent un degoteig implacable de retallades i l’única il·lusió que podem tenir és la independència, malament rai!.

Cal que els polítics, a més a més, venguin altres il·lusions per a un futur proper, altres il·lusions que facin referència a coses més pedestres, si és vol, però importants i fonamentals per a la cohesió social, com em sembla que són: l’ensenyament, la sanitat, les polítiques de benestar, la recerca ...

D’on han de sortir les misses? Doncs dels que encara en tenen, de qui, sinó?

I, si cal, fem públic cada euro que donin i posem-los al capdavant del llistat de ciutadans il·lustres, però que ajudin, que facin donacions i col·laborin, que retornin als seus conciutadans una petita part d’allò que durant generacions han anat acumulant.

També podem gravar el tabac i l'alcohol, i perquè no, afegir un cèntim a cada litre de benzina. Tot impopular, però ... assumible si també es recupera l'impost sobre transmissions patrimonials.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

ESPAÑA JA HA DEMANAT AJUDA

XULOS I AMENACES
España, fins aquesta setmana, només deia que allò que volíem era impossible (“quimeras”) i que no ho assoliríem.

Però aquests últims dies ha començat a agafar-se les coses una mica més seriosament, però sense perdre allò que en podríem dir l’estil “castizo”. Vaja, que són els més “xulos” i què ells són els que manen, i què ens hem cregut?

 
I en la línia del seu estil i per demostrar que són els que manen, multa pel retard en el pagament de la SS (culpa d’ells), negativa a traspassar la capacitat legal per a convocar referèndums, la proposta d’un que varen fer ministre d'ignorància, d’espanyolitzar els catalans, la continuada amenaça de la Guardia Civil ...

COMENCEN A ESTAR PREOCUPATS Però no n’han tingut prou i, com que comencen a estar seriosament preocupats que no els fem cap cas, han decidit demanar ajuda a la resta dels estats d’Europa, i el més natural és que en trobin.

Comencen a adonar-se que les coses van seriosament i que no és una foguerada, però com que mai s’han assegut a negociar, resulta que no hi ha cap polític español que, mentalment, en sàpiga. Per tant, tenen mala peça al teler, no pas nosaltres, ells. Nosaltres hihaurem de posar paciència.

TOTS DOS A FORA O TOTS DOS A DINTRE
Quan demanen que ens facin fora, el que no han pensat és que si nosaltres som fora ells també, és una qüestió automàtica.

L’estat español ja no seria l’estat español que va entrar a formar part d’Europa, sinó una altra cosa. Se’n podria dir Espanya, però nosaltres també podríem reclamar la legitimitat del nom per a nosaltres
(és una manera de fer-los la punyeta), i que siguin ells els qui hagin de demanar el reingrés (m’agradaria veure qui els voldria).

Som ciutadans d’Europa, hem votat en eleccions i en referèndums i, per tant, Europa també és cosa nostra, i res de res de fer-nos-en fora si no és que ens convé (que també podria ser, mai se sap!). 

Com a màxim hem de negociar els nous repartiments, però res més.


F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Sempre la NO VIOLÈNCIA

La no violència és la llei de la nostra espècie
Amb la mateixa vigència que la violència és la llei dels animals.
En l’home brutal, l’esperit encara no s’ha despertat,
Ell no coneix cap més llei que la de la força física.
La dignitat humana ens exigeix que ens regim per una llei superior,
Una llei que faci realitat la força de l’esperit.

Gandhi

El que està exercint l’estat espanyol sobre nosaltres és violència moral, intel·lectual, econòmica i ens amenaça amb la violència física i la coerció de les nostres llibertats i òrgans de govern.

Aquest tracte no es dóna a qui s’aprecia, sinó que és el que es fa servir amb els súbdits, amb els colonitzats.

Malgrat tot, nosaltres hem de fer com en Gandhi, aplicar-hi sempre la NO VIOLÈNCIA i, si fóssim capaços d’acompanyar-ho amb l’amabilitat, encara millor.

Si algú es pensava que hi havia una possibilitats d’entesa amb “España”  o, com a mínim, una possibilitat de negociació (ni una trista federació), que s’ho vagi traient del cap. “Espanya” només negociarà si Europa l’obliga, per sort nostra, Europa la obligarà.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

diumenge, 30 de setembre del 2012

HISTÒRICAMENT

PROPOSTES per fer des d'ERC (ja es podrien fer ara)
1/ L’espanyol serà llengua oficial per a les relacions amb l’administració.

2/ Tothom qui tingui nacionalitat espanyola la podrà conservar, per tant, hi haurà ciutadans de Catalunya que tindran només nacionalitat catalana, d’altres que tindran nacionalitat catalana i espanyola, i d’altres que només tindran nacionalitat espanyola.

HISTÒRICAMENT
Des de sempre, quan ha calgut canviar alguna cosa important del sistema social, sempre, ha estat el poble qui ha pres la iniciativa.

El governants van fent la seva i no s’adonen que la distància amb el poble es va eixamplant. La gent va acumulant malestar i, de tant en tant, l’expressa amb més o menys d’encert, però d’aquestes primeres manifestacions de malestar no en surt gaire res més que repressió o menyspreu.

Fins que arriba un dia que es reuneix una gran quantitat de gent que, sense proposar-s’ho, s’adona que pensa el mateix i d’aquella gernació en surt una proposta de canvi.

A vegades hi ha algun polític important que de seguida ho entoma i s’hi posa al davant, d’altres són personatges aparentment de segona fila els qui es posen al davant, però sempre ha de ser el poble qui prengui la iniciativa. És el que ha passat, també, aquest cop.

Hi podria haver marxa enrere? És molt i molt difícil.

Amb els espanyols mai ha estat possible entendre-s’hi. Mai han volgut negociar. Només entenen la força, la coacció i l’ocupació. Per això aquest cop, per molt que des de tot el món els diguin que negociïn, no podran fer-ho, mai ho han fet, i no saben com fer-ho.

I recordem-nos-ho, quan ens hem ajuntat cap a una direcció, històricament, sempre hem aconseguit canvis importants. Ara també!!!

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dissabte, 22 de setembre del 2012

SUMAR CREA IL·LUSIÓ


SUMAR CREA IL·LUSIÓ
Ara més que mai, convindria que ERC donés una imatge de partit de govern, de partit de futur, de partit que pensa més en la nació que no pas en els seus interessos.

A vegades els detalls, els gestos, diuen molt més que els grans discursos. Per la gent planera el que val és la bona entesa, el donar-se la mà, el procurar mirar el futur conjuntament.

En aquest moment es necessiten bones vibracions, es necessiten ponts d’esperança, es necessiten gestos que ens facin albirar que tot és possible. Amb les paraules no n’hi ha prou.

OFERIR-SE A CANVI DE RES o de molt poca cosa
Em segueix semblant que seria molt positiu que el país veiés que ERC està disposada, si els cal per obtenir majoria per a governar, a donar un cop de mà al President i al govern, i que no hi posem condicions complicades o difícils, sinó només de detall, com poden ser:

-         Recuperar l’últim impost de Successions i donacions.
-         Donar més beques de menjador.
-         Potenciar la socialització dels llibres de text.
-         Pagar les entitats i empreses que fan serveis socials.

De moment, amb aquestes propostes, em sembla que n’hi hauria prou.

POQUES COSES I FÀCILS D'ENTENDRE
ERC, pel que fa a l’aspecte nacional no té cap mena de problema, ara el que falta és dona importància a l’aspecte social, i per aquest aspecte no s'hi valen les grans idees, ni l’allau de propostes; més val fer-ne poques, senzilles i clares, i d’aquí un mes se'n poden fer unes quantes més. No ens oblidem de dir que el castellà es continuarà estudiant i serà oficial a l'administració.

UN DETALLET, IMPORTANT: El Pacte cultural
Cal que a més a més de parlar del Pacte fisca (que se n'acabarà parlant), es parli del Pacte cultural (llengua, escola, universitat, cultura, esports i comerç), vaja, allò que se'n diu -també- estructures d'estat.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

diumenge, 16 de setembre del 2012

MIREM EL FUTUR

AMENACES I INSULTS
España ja ha començat el seu serial fent allò que saben fer tan i tan bé, les amenaces, després seguiran els insults i el menyspreu o una mica d’aquestes dues envestides.

Quan se n’adonin que amb això no n’hi ha prou, continuaran amb les amenaces, però pujades de to i procurant que algun altre estat els doni suport, per exemple Polònia. Itàlia i, fins i tot, França.

EUROPA
Tot plegat amanit amb l’oli de la soledat i que serem fora d’Europa i fora de l’euro.

Algú pensa seriosament que Europa, país de mercaders, no ens voldrà? De totes maneres no estaria pas gens malament que enviéssim uns quants “Dialogants- comunicadors” per tot Europa per explicar el que volem i com hi hem arribat.

LA NOSTÀLGIA: MOLT IMPORTANT
Si seguim tossuts i no ens deixem estovar, amorosir, ens engegaran la pel·lícula de les arrels dels molts catalans que tenen bona part de la família a España i intentaran que l’enyorança els faci girar cap allà.

Per aquesta envestida hi ha tres remeis, un reconèixer, per part dels polítics i entitats, l’existència personal d’aquestes arrels i sentir-se’n orgullós, segon demanar-los que pensin en el futur dels seus fills i nets, més que en el seu passat i tercer que els assegurem que l’espanyol continuarà sent llengua oficial a l’administració.

Aquest últim punt l’hauria de proposar ERC abans d’acabar aquest any i, abans Espanya no comenci aquesta envestida.

ELS PRESSUPOSTOS, UNA IMATGE
Segueixo pensant que ERC hauria de donar suport als propers pressupostos a canvi que es tornessin a posar els impostos que va fer treure en Duran i havent pactat eleccions per l’any que ve. Per la ciutadania es començaria a dibuixar un front i quedaria molt més clar el futur.

Es tracta de donar confiança en la capacitat d’entendre’ns i que som capaços de sumar.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.

dimecres, 12 de setembre del 2012

DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE DE DOS MIL DOTZE (III)


ESPAÑA NO CEDIRÀ
España no cedirà en res, en tot cas només ho farà veure, compte! No pot cedir en res important perquè és al seu ADN, és en el seu nucli vivencial.

España només cedeix davant la força de les armes, mai davant la paciència tossuda, insistent, constant i pacífica. Per a ells és una actitud menyspreable.

Ells admiren la força i la violència.

LA CE
Diuen que haurem de demanar l’entrada a la CE, d’acord, però España també, perquè si les condicions canvien substancialment s’ha de tornar a negociar i, en aquest cas, hauran canviat per a nosaltres i per a España.

S’haurà de negociar sobre la representació parlamentària, la quota que s’ha de pagar i el valor proporcional del vot, o sigui que no cal que en fem una muntanya, amb una renegociació n'hi ha prou.

PER ACABAR UNA ANÈCDOTA
A les altres manifestacions, quan ja s’havien acabat, Barcelona engolia, diluïa els manifestants, ahir no, els manifestants varen engolir Barcelona durant moltes hores després d’haver-se acabat la manifestació. Em fa molta il·lusió poder-ho dir. 

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.

divendres, 7 de setembre del 2012

DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE DE DOS MIL DOTZE (II)


GRUP DE TREBALL
He de suposar que ja està en marxa un grup de treball que va analitzant tots els diferents sistemes de  presentacions de renda, amb tot detall i pensant en fer un programa que pugui substituir l’actual de l’estat espanyol. De moment n’haurà de ser un que sigui del tot clavadet al del sistema espanyol.

De totes maneres, tant si hi ha pacte fiscal, com si no hi és i s’ha de crear una agència pròpia, com si declarem la independència, ens cal disposar d’aquesta eina. No serà cap meravella però ens servirà per cobrir els dos primers anys, després ja la podrem anar modificant.

ELS PRESSUPOSTOS I ERC
De moment, i parlant dels pressupostos per l’any vinent (2013), hauria de demanar a ERC que hi doni suport, però amb una condició, cal que es recuperin els impostos sobre les transmissions patrimonials i sobre les grans fortunes. Ha de ser una condició indefugible. En tot cas si hi ha alguna empresa o gran fortuna que fot el camp fiscalment, que ERC faci públic el nom i ja s’ho trobarà.

El PSC-PSOE
Els de PSC-PSOE (ara ja sense dissimular-ho) cada dia van agafant una manera de fer més allunyada de les necessitats del país. Continuen mirant i vetllant per España, encara que Catalunya s’hagi de fer fotre. Els dinosaures també es varen extingir.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

diumenge, 2 de setembre del 2012

DESPRÉS DE L’ONZE DE DOS MIL DOTZE


No cal preocupar-se per l’èxit o no de la manifestació, l’èxit està més que assegurat, fins i tot sense la participació del PSC.

El que ens ha de preocupar és precisament el fort arrelament en l’espanyolisme que té el PSC que fa que siguin incapaços de pensar en Catalunya i deixar de pensar en España (en la votació del Pacte fiscal ho varen demostrar), fins el punt de fer moltes coses semblantment al PP. Es comporten com oliveres centenàries que són incapaces d’adaptar-se als forts vents i que, malgrat les bones arrels, acaben arrencades.

L’altre punt important és que farà el govern?  És evident que seguirà el camí que s’ha traçat, el del Pacte fiscal, però quan li comencin a allargar el tema: sí però el mes vinent ens tornarem a trobar, després crearem una comissió, més endavant proposaran consensuar els resultats amb altres territoris, i d’aquí un any el més calent encara serà a l’aigüera. Què farà el president Mas?

La nostra paciència no arriba tan lluny. Hi ha d’haver un calendari clar i unes propostes clares en el cas que el calendari no es compleixi.

Sóc conscient que el Pacte fiscal és una manera de continuar lligats a España, però de moment deixem-ho aquí.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.