dissabte, 18 de febrer de 2012

CiU NO ANIRÀ PAS AL DAVANT

La col·laboració decidida de CiU en el camí cap a la independència, només és possible si perden vots i veuen que van a parar als partits independentistes.

La calculada equidistància de CiU en la qual uns diuen que sí, d’altres que els sembla molt bé però que no és pas el moment i d’altres que no, no es pot considerar una posició o un programa independentista.

Només quan la majoria dels diputats elegits pel Parlament s’hagin presentat a les eleccions amb un programa independentista anirem endavant.

Un programa independentista, hauria de incloure el de fer una consulta en aquest sentit com els escocesos, o bé, el de presentar una proposta de llei per tal que el Parlament proclami la independència.

Per moltes giragonses que faci CiU, mentre no canviï radicalment d’actitud no és capaç de capdavantar el moviment cap a la independència del nostre país, però sí que és  capaç d’afegir-s’hi o, com a mínim, de no posar-hi gaires pals a les rodes, però per a poder arribar a aquest punt no han de ser el partit majoritari al Parlament (ni el PSC-PSOE evidentment).

La pedagogia no s’ha de fer cap a fora, s’ha de fer a dintre i, per començar, procurin deixar de banda algunes picabaralles i cercar els que els uneix i fer propostes conjuntes, encara que sigui de tant en tant.

EL MANDINGA
En comptes de protestar, el que havia d’haver fet el diputat d’ERC era agrair que finalment se’ns reconeguessin els drets d’estrangers, perquè és el que som. Hauria quedat molt millor i s’hauria entès.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

dilluns, 13 de febrer de 2012

SIGUEM REALISTES EXIGIM ELS NOSTRES DRETS!

Després del superèxit de la trobada d’ahir a Girona, que no ho oblidem només era un “escalfar motors”, arriba el torn de la reflexió interna dels polítics; de moment no cal que facin res, però si que cal que pensin, que pensin estratègies i camins que ens permetin –quan nosaltres, els que fins ara no hi pintàvem res- decidim que ha arribat el moment d’assolir la maduresa com a poble, ells sàpiguen què cal fer. Sinó ho haurem de fer sense ells i, aleshores, segur que serà un daltabaix.

Si us plau, deixin de fer voltar la seva teoria confederal (que ningú els la compra), o la seva teoria federal, que ni dintre el seu partit són capaços de fer-la creïble, o canviïn “l’ ara no toca però estem molt enfadats"; i la resta, aquells que els sembla que ja som prou grandets com per a poder caminar sols, de moment, no tenen la força dels vots.

Alguna cosa no rutlla perquè hi ha massa diferència entre els vots i allò que necessitem; per tant, allà on s’ha de fer pedagogia no és a fora, sinó que és a dins i no només d’espoli fiscal, sinó de supervivència com a poble, i si alguns partits clarament i decididament no ho volen, que se’n vagin a fer punyetes!

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.