divendres, 6 de febrer de 2015

LA JUSTÍCIA ESPAÑOLA

És evident que el títol el formen dues paraules, «justícia» i «espanyola». Sabem que la paraula justícia prové del mot llatí “juris” que es podria traduir per justícia, llei o dret. Doncs bé, la justícia espanyola és, teòricament la que s’encarrega de vetllar perquè es compleixi la llei. 

I un be negre amb potes rosses!

La justícia espanyola en té molt d’espanyola i poc, molt poc de justícia i, sobretot la que està en els nivells més alts de la jerarquia judicial. Per a ells tot és justificable si és per carregar-se els que ells consideren contraris a la sagrada unitat de la Pàtria. Encara que ho facin per mitjans pacífics i en el seu temps lliure. La llibertat d’expressió i de pensament té un límit, “España”.

L’últim cas que tenim al davant és el del Sr. Vidal, jutge. De tots els que estan fent esborranys de futures constitucions catalanes, només ell, com a cap de turc, és a qui li tocarà el rebre. Amb ell es vol fer un escarment a la societat.

Hi ha algun grup d’hipòcrites que diuen: ja sabia on es ficava, ara que s’aguanti i «apechugui» amb les conseqüències. Són una colla de caragirats i poca vergonyes. En comptes de defensar la llibertat d’expressió, la llibertat personal de fer el que et sembli en el teu temps lliure, la llibertat de ser pacífic, enraonat i dialogant, doncs no, ara resulta que ell s’ho ha buscat. Així és el pensament espanyol, tots a fer bondat o et tocarà el rebre. Mentre siguem espanyols no serem lliures de poder fer, pacíficament, el que ens sembli.

DES DE DINTRE
En aquest petit país, quan algú fa alguna cosa diferent de seguida surt qui el critica. Quan la crítica es dirigeix com en aquest cas al text i es proposen esmenes, molt bé, però quan la crítica es carrega la persona i la posa al mateix nivell que en Garzon i Cia, malament rai! Punyetera enveja, encara que es disfressi. El Sr. Vidal no ha fet servir el seu càrrec per ser mediàtic, com sí que va fer en Garzon, sinó que ho ha fet de més a més, i ho ha fet pensant en el país i en la participació ciutadana. Per alguns sembla que això sigui gravíssim. Segurament els ha tocat el vora-viu.

Que el Sr. Vidal és un animal polític, segurament, però que és molt més sincer i amb molta més capacitat de diàleg que molts polítics, també. Que és un pencaire, com el que més! Que fa algunes propostes agosarades que segurament no subscric, també. Però m’encanten les persones que donen la cara malgrat algú els la pugui trencar. Són gent valenta i el país en necessita, i molts. De valents de ploma en som molts, de valents de fets, no gaires.

No fa gaire vàrem veure la falta de capacitat de diàleg entre partits. Els polítics no sempre responen adequadament als diferents reptes que els plantegen les necessitats generals de la nació. Com que a vegades demostren ser una mica soques, més val que tinguin un document embastat i polit amb la participació de molta gent, potser així no es perdran.

Sr. Vidal, molts gràcies per la iniciativa i no dubto gens ni mica de la seva honestedat personal i de la seva equitat professional.

LA NEVADA
«És infantil pensar que els altres pensaran per tu».

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”