dissabte, 16 de novembre de 2013

UNIÓ I EL PSC (la mateixa via, aparentment diferent)

El que van proposant sembla diferent però el procés que segueixen els dos partits és molt semblant. Són com dos trens que va per la mateixa via, un darrera l’altre. Encara que a una certa distància.

El PSC ja ha deixat clar que representa el PSOE a Catalunya i no pas el socialisme català (han tirat per la borda en Pallach i en Reventós). I que sense l’aquiescència del PSOE  ells no estaran d’acord amb res de res. D’això ells en diuen autonomia. Jo en dic submissió. Estan més lligats al seu amo que els serfs de la gleva.

Si féssim un cop d’ull als diaris de fa un temps ens adonaríem molt clarament quin ha estat el procés que ha seguit el PSC per arribar a ser només PSOE. Doncs bé, un procés molt semblant, encara que per unes altres raons, és el que està seguint Unió. Ells us diran que no, però el cert és que estan començant a fer propostes molt semblants.

El PSC sempre ha esta espanyolista, tret de l’intent d’en Pasqual Maragall i el varen defenestrar. Unió sempre ha estat, encara que faci veure que no és així, el partit que ha defensat l’església i el gran capital. Com la Lliga d’en Cambó el segle passat. Unió ho revesteix d’una pàtina de defensa del país, però el Sr. Duran es vendria per un plat de llenties i uns quants copets a l’esquena.

EL RECONEIXEMENT EXTERN
Sempre m’ha semblat que quan es vol fer fracassar un projecte el millor és plantejar-lo en termes d’excel·lència, de perfecció. Això és el que fan, segurament de forma inconscient, els que demanen que la nostra proclamació unilateral d’independència sigui reconeguda per Alemanya i els EEUU. Demanar això és una ximpleria perquè de seguida no ho faran.

En canvi els que sí que ens interessa que ens reconeguin són els països petits i relativament nous. El seu suport és indispensable, després ja hi entraran els més grans. Si entre aquests hi hagués Israel seria fantàstic perquè Alemanya i els EEUU haurien d’acabar dient que sí.

QUI TÉ BOCA S’EQUIVOCA
No sé què ens passa amb els presidenciables d’ERC, potser és perquè són de lletres i els sembla que ja dominen prou el llenguatge com per no necessitar posar en comú, en equip, el que diran quan facin declaracions o conferències públiques.

És cert que el Sr. Junqueras ens té a tots fascinats per la seva capacitat d’exposició i de fer-ho sense anotacions. Però em sembla que ja s’ha tocat sostre. Tinc la sensació que s’ha desaprofitat una posada de llarg de la voluntat del poble català d’exercir el dret a decidir. El desig d’expressar el nostre punt de vista a les urnes havia de ser l’únic punt que es remarqués, que quedés clar, que conciliés les voluntats de l’eurogrup.

Un cap d’estat va amb compte amb el que diu. I us vull cap del nostre futur estat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”