Per sort nostra España segueix el guió previst. Mentrestant
el Sr Duran se’n fa un tip d’avisar-los i demanar-los que facin alguna proposta.
Però ells res de res.
Després de passar-se 300 anys bescantant els catalans i
Catalunya, dient que som uns lladres, uns insolidaris i que no se’ns hauria de
donar ni aigua, han aconseguit que la majoria dels espanyols s’ho creguin. Ara
els és impossible no seguir amb el mateix discurs. Però nosaltres hem decidit
que ja n’hi ha prou.
En espanyol hi ha una dita que si fa o no fa diu: “ Quien
siembra vientos recoge tempestades”. Doncs ja se les han trobades. Encara que
fan veure que no hi són.
LA SETMANA PASSADA JA HO DEIA I HO CONTINUARÉ DIENT
Com que els manaires europeus no volen un sidral a la franja
sud d’Europa, primer varen dir que no, que tot era impossible. Com que no
afluixem ja han començat a fer les seves propostes de terceres vies. Per això la
vicepresidenta de la comissió europea, Viviane Reding va
dir que s’havia de negociar sense línies vermelles. Una cosa semblant al que ja
havia insinuat un ponent francès feia uns quinze dies.
Seria bo que algú els expliqués una mica d’història i que el
pensament espanyol no té gaire res a veure amb el britànic, el txec, el suec o
el belga. El substrat del pensament espanyol està ancorat en: “la unidad, una
nación, una lengua”.
Des del punt de vista espanyol, les línies vermelles són
tant clares i diàfanes que els són impossibles de superar i encara menys
d’esborrar-les. A España tot allò que no sigui genuïnament español ha de
desaparèixer i nosaltres som el seu objectiu des de fa 300 anys.
L’AMPLIACIÓ INTERNA AUTOMÀTICA O TOT PETARÀ
Europa ha d’anar cap a l’ampliació interna automàtica i
negociada. És una qüestió de drets dels
ciutadans europeus i nosaltres en som. També s’ha de tenir en compte que, si
volem, podrem tenir la doble nacionalitat, catalana i espanyola i, per tant,
tampoc no ens poden fer fora.
Per la UE l’important no som els catalans i els nostres
drets, sinó que l’important són les conseqüències. Si ens independitzem sense
que sigui de forma pactada i reconeguda per Europa, cosa que farem si ens hi
obliguen, hi haurà un daltabaix.
El deute espanyol és enorme i sense nosaltres España perd més
de la cinquena part del PIB i es veurà
abocada a la fallida en pocs mesos. La UE o bé treu de l’euro el que quedi de l’estat
espanyol i el posen en una situació d’espera als llimbs o bé la unió monetària,
euro inclòs, farà un pet com una gla i darrera seu la unió política.
Per tant, no ens hauria d’estranyar que procurin
estalviar-se problemes perquè els manaires europeus no actuen visceralment sinó
racionalment, econòmicament. Les pressions continuaran i s’accentuaran. Però si
us plau, abans, vagin a classe d’història.
Fins la setmana vinent.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
F. Ponsatí
Fins la setmana vinent.
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”