El president Companys i el president Maragall sempre ens han semblat persones amb uns temperaments relativament semblant (d’iguals mai n’hi ha). Tots dos eren arrauxats i a vegades parlaven i després pensaven, però resultava que el que deien els sortia tant i tant del fons del cor que l’encertaven quasi bé sempre.
El president Companys era, de fet, espanyolista i havia arribat a ser ministre de la Marina espanyola, ara bé, quan va caldre defensar la nació i les seves institucions ho va fer de forma decidida i, fins i tot, enfrontant-se a l’exèrcit ell sol, com va passar a l’octubre del 1934.
Després de la sublevació dels generals feixistes del juliol del 1936, va fer quelcom que semblava impossible, aconseguir que els que havien rebutjat tota forma de govern durant setanta-cinc anys, la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), entressin al govern i ajudessin a mantenir la cohesió social del país.
Durant el primer any de la guerra, aquí es varen fer moltes animalades. De la mateixa manera que si destapem una ampolla de xampany de forma busca surt disparat enlaire el tap i el xampany, i és inevitable que se’n vessi.
El president Companys el que va fer –després de la primera envestida - va ser ordenar tot aquell caos i anar creant estructures d’estat que permetessin enfrontar-nos a l’exèrcit feixista però, quan vàrem perdre, els feixistes que eren els qui amb el seu cop d’estat havien fet saltar pels aires el tap (després de molts anys sacsejant l’ampolla) , aquells mateixos, el varen condemnar per no haver aconseguit que el xampany no sortís disparat i no es vessés. El varen responsabilitzar de tot el que va anar malament, fos o no fos responsabilitat de la Generalitat , i res del que es va fer bé va ser tingut en compte.
El seu judici és una infàmia a la nació, amb ell ens varen condemnar a tots.
La nostra història ens l’han escrit els espanyols, fins quan permetrem que ens la continuïn escrivint?
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
