DOCUMENTO INÉDITO

Sr. Director, hace pocos dias, en la buhardilla, encontré un documento que al parecer no se hizo público y que puede ser, històricament interesante, ahora que somos una próspera región del Reino de España y que todos hemos abrazado, sin imposiciones y de buen grado el español, tal como afirmó el primer monarca de la Nueva Era, el rei Juan Carlos I cuando dijo: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suya, por voluntad libérrima, la lengua de Cervantes”.

He respetado la redacción y la lengua originales. Como verán, ningún político lo firmó, supongo que por precaución o porqué era un borrador, lo ignoro.

Atentamente.

F.P.

En el glorioso Reino de España, a 16 de mayo de 2052.

 

Als Equips directius i a tots els Claustres.

Respecte a la teòrica aplicació de la sentència del TSJC que vol imposar el 25% d’espanyol a tot el sistema educatiu he de dir:

-          Per començar em sembla que cal centrar la qüestió en els seus justos termes. No som nosaltres, el Departament d’Ensenyament els qui hem creat el problema o la confrontació, sinó alguns jutges emparats en associacions i partits que no tenen prou representació parlamentària per a legislar i han trobat la porta del darrere, els tribunals amics, que els fan la feina legislativa i, per tant, aquests tribunals operen com a legisladors encoberts, o sia, fan política.

-          Nosaltres, amb aquest escrit, només ens defensem dels atacs gravíssims contra la línia de flotació de la convivència i la cohesió social, perquè el problema greu l’ha creat i amplificat el TSJC que en comptes d’ajudar a la cohesió i a la pacificació social està entossudit en aplicar una llei derogada. Posats a fer podien haver-se basat en els ”Principios del Movimiento Nacional”.

-           Hi ha qui dirà que les sentències s’han d’obeir, però no és cert, perquè els mateixos que ho diuen són els primers de fer mans i mànigues per a no fer-ne cas si molt els convé. Potser pot estranyar que digui que no tot el que diuen els tribunals s’ha d’obeir, posem-hi per cas, el TC durant quasi bé 10 anys va donar-nos la raó sobre el traspàs de les beques escolars, però el govern central no les va traspassar, senzillament canviava un reglament o una coma (com qui diria) i deia que allò que demanàvem i per la raó per la qual ho demanàvem ja no era possible perquè estava derogat, i el TC callava, i així podríem trobar molts d’altres exemples.

-        De totes maneres, en aquest cas els TSJC ha aplicat la inventiva, a veure si ens ho empassàvem, perquè enlloc de cap llei vigent es parla de percentatges, per això considerem que el 25% és un invent d’uns jutges; invent que fins ara no s’havia discutit gaire perquè afectava pocs centres i dintre d’aquests pocs centres poques aules i semblava que es podria reconduir sense enfrontaments, però ara ja no és pas un cas anecdòtic, sinó que es vol imposar pertot arreu, de fet, amb la seva sentència fan de  legisladors i és evident que no és el seu paper legal i no se’ls ha de fer cap cas.

-          Considerem que sobrepassen les seves competències perquè estan creant/dictant lleis i, fins i tot, fent una interpretació encara molt més imperial de la que en el seu moment va fer i escriure el TC, i això que el TC va considerar que el vot en referèndum dels catalans sobre l’estatut no valia ni cinc cèntims (políticament, és impossible menysprear més a tot un poble que havia estat i era lleial a la constitució).

-         Al jutges del TSJC els veiem molt decidits a seguir les passes del que va dir, fa uns segles, J.A. de Nebrija: “La lengua es compañera del imperio”, però per molt ciutadans de segona regional que ens considerin no estem disposats que escapcin, encara més, les minses possibilitats legals en el poc que encara podem, parcialment, decidir i que és una de les artèries vitals per a la nostra nació: la llengua i l’escola.

-           Hem arribat a aquest punt perquè en el seu moment, ni el govern central que en bona llei hauria hagut de fer-ho, ni els seus socis o avaladors polítics,  ningú, va demanar la retirada de la denúncia presentada pel govern central anterior i, per tant, aprofitant els errors administratius, els jutges i els seus col·laboradors unionistes (que no constitucionalistes) varen seguir amb la tramitació.

-           Hi ha qui dirà que España és un estat “democrático y de derecho”, i és cert com diuen i repeteixen, però només és cert per als ciutadans de primera, els que parlen l’espanyol que, evidentment, s’hi troben bé perquè la seva llengua, cultura i economia són legalment respectats i protegits, però no pas per als ciutadans de segona regional, la resta de pobles que parlem altres llengües que no són l’espanyol, encara que el sapiguem, però que no som ni protegits legalment, ni respectats en res de res.

-          Potser algú pensarà que exagero, doncs no, i la prova més clara tal com diuen ells és que “obras son amores y no buenas razones”, per això només cal repassar la legislació des de l’aprovació de la constitució cap aquí, i quedarà clara la seva obsessió i la de tots els governs siguin del color que siguin, si és que en aquest aspecte hi ha colors, de posar tot l’escalf i protecció cap a les terres i la llengua espanyola i deixar les engrunes (si en queden) per a la resta i deixar-nos sense cap mena de suport legal per a la llengua, la cultura i l’economia, per així tenir-ho més fàcil per fer-nos desaparèixer com a poble.

-          És molt possible que en el seu enquimerament no se n’adonin que si ens respectessin i ens consideressin ciutadans de primera amb tots els drets legals que això comporta, molt possiblement també ens hi trobaríem bé.

-         En base a una legislació absolutament contrària a la nostra supervivència, no té cap mena de raó fer més recursos ni fer més peticions de seny, que és el que hem estat fent fins ara, perquè ja tenim clar que, fem el que fem, el sistema judicials unionista (que no pas constitucionalista), sistema que va del TSJC cap a les altres instàncies superiors TS i TC, només hi trobarem interpretacions esbiaixades de les seves lleis, sempre en perjudici de les nostres minses possibilitats de supervivència com a poble, i que ens deixen clar que som ciutadans de segona regional, o sia, sense veu ni vot, mentre no ens decidim a abaixar el cap i a acceptar l’espanyol com a única llengua de comunicació.

-         El TSJC, en el seu argumentari, es troba limitat per una llei derogada per això parlen d’àrees troncals, perquè ara no hi ha vigent cap normativa de cap mena que parli d’àrees troncals. És com si els jutges manessin que es fes “Formación del Espiritu Nacional”, com quan jo era petit, no es podria obeir perquè ara no hi ha cap llei que ho contempli, malgrat que abans sí que hi era. Senzillament viuen en el passat, un passat franquista i imperialista.

-     Tenint en compte que l’obligació de qualsevol centre educatiu és organitzar-se pedagògicament per tal que els alumnes quan acabin l’escolaritat dominin les dues llengües oficials, s’ha de considerar que qualsevol intent de dictar com s’han d’organitzar, què han de fer i en quina llengua ho han de fer és una intromissió inacceptable que va contra les finalitats i objectius expressats en la llei i que encomana al Departament d’Educació i als centres, no als tribunals, l’organització i la capacitat de decisió pedagògica.

-          Per tant, tenint en compte que la sentència del TSJC no té cap mena de suport legal en cap llei vigent, tenint en compte que la llei vigent encomana al Departament la determinació de les directius generals de l’ensenyament i tenint en compte que l’organització interna correspon als centres, aquest Departament mana a tots els centres de Catalunya que depenen orgànicament d’ell que no facin cabal de la possible sentència del TSJC dita (popularment) del 25%.

-        En el cas que algun centre rebés algun tipus de comunicat o requeriment es mana a l’Equip directiu que no faci altra actuació que no sigui remetre-ho immediatament al Departament, perquè en depèn legalment i aquest n’és el responsable.

-         Tenint en compte que la composició sociològica del país ha canviat molt en aquests últims decennis, aquest Departament considera que cal fer algun canvi en el tractament de les llengües, per això es demana als centres que, un cop la mainada ja tingui un domini hàbil de la lectoescriptura, facin en espanyol, a més de les hores corresponents de llengua i literatura espanyola, una altra àrea, projecte, espai o el que l’Equip Directiu consideri adequat per les característiques del centre i el Consell Escolar aprovi.

-        També es demanarà al Consell d’Avaluació que implementi, a les proves de CB de primària i de secundària i per a tots els centres, proves orals de català i  d’espanyol i, més endavant, també d’alguna o d’algunes altres llengües (dependrà del que hagin decidit els centres).

-          També es demanarà al Consell d’Avaluació que a les proves de CB avaluï la comprensió lectora i que la composició escrita s’avaluï amb més claredat.

-     També es proposarà que per obtenir l’acreditació en llengua catalana al final de l’escolarització obligatòria calgui la superació acreditada de les proves de llengua oral, escrita i de comprensió lectora en català.

-         La intenció d’aquest departament és que els equips directius estiguin per allò que han d’estar, per la pedagogia i l’organització escolar, i no pas patint per intromissions espúries, per això la part propositiva i la pedagògica d’aquest escrit es concretaran en una llei o en un decret-llei, segons consideri el Govern que és la forma més adient i en la data més immediata possible, mentrestant mano als centres que compleixin el que s’indica en aquest escrit.

Atentament.

Aquí hi hauria d’haver la signatura del Conseller.

Catalunya, 16 de maig de 2022.

Aquest afegit és meu.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat ) 

Felip Ponsatí i Terradas