dissabte, 8 de desembre de 2012

JA COMENCEM A TENIR PRESSA PER MARXAR

Ja ho sabíem, però ara ens ataquen: No és el nostre estat
La idea d’organitzar una societat en un estat és la de protegir els seus ciutadans, mai el de destruir-los. Encara que és cert que els catalans, per molt que s’hagi volgut disfressar, mai hem estat ciutadans d’Espanya.

Hem estat uns personatges tolerats, uns ciutadans de segona, que si volien ser reconeguts havien de renegar del seu origen i espanyolitzar-se.

El franquisme sociològic i polític és molt viu, és España
Sempre acaba sortint el que realment volen i pensen: espanyolitzar-nos. Tenen clar que no es pot ser, alhora, català i de l’estat espanyol (“...la llengua es compañera del imperio”. Ja ho deia Nebrija fa 500 anys).

Està vist que Espanya és, i seguirà sent: “Una, grande y libre” , i nosaltres no hi pintem res de res, com no sigui per pagar i dir “Si bwana”.

Els atacs només han començat
Em pensava que tindríem una mica més temps, però no! Hem de tenir pressa per allunyar-nos d’un estat que només ens vol mal, i ens vol fer desaparèixer, que vol partir, dividir la nostra societat, que vol trencar la cohesió social i asfixiar-nos econòmicament.

Tenim molta pressa
De fet, em sembla que disposem d’un any o un any i mig, com a màxim, per fer totes les passes legals abans d’engegar el referèndum/consulta o votació parlamentària per a constituir-nos en estat, a no ser que vulguem que Espanya ens esborri del mapa de les nacions.

O els polítics són conscients que hem entrat en un període històric accelerat i, per tant, molt semblant a una revolució, o bé “tal dia farà un any” i tots a dormir el somni dels justos. Tal com deia Prim: “Caixa o faixa”.

Deixem de tenir reaccions autonomistes
La majoria de les reaccions sobre la proposta d’esborrany de la llei d’educació del sr. Teclat, i d’altres estupideses centralistes, són de tarannà autonomista, com les que hem estat fent els últims decennis per fer front als atacs del centralisme espanyol.

NO NOMÉS el marc legal espanyol
Després de l’onze de setembre i del vint-i-cinc de novembre les nostres reaccions, ara, ja haurien de començar a ser una mica diferents, a Ensenyament ja ho són. Som en un altre estadi de les relacions amb els que encara pretenen ser el nostre estat i, alhora, destruir-nos. Hem de ser nosaltres els qui hem de marcar els límits.

També és cert que, com que no disposem de la caixa. ni de la clau de la caixa, haurem de continuar fent algun “paperot”, però només els indispensables. Potser que ens posem les piles també amb això.

De totes maneres, pel que fa a l’educació, tothom hauria de tenir clar que aquí només mana el Parlament, que ja tenim la LEC i que, de moment, no cal discutir res més.

Una recomanació
Si podeu, llegiu-vos l'article de la plana 24 de l'Econòmic (suplement del Punt d'avui dissabte), és una entrevista a Edward Hugh.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.