EL TRIBUNAL SUPERIOR ESPANYOL D’INJUSTÍCIA A CATALUNYA (TSEIC)

Els jutges espanyols no solament continuen considerant-nos ciutadans de segona regional (potser ni això) sinó que, a més a més, estant entossudits a portar fins a les últimes conseqüències la visió franquista del que som per a ells: un territori conquerit i que volen assimilat, una merda, perquè per a ells som el que pels nazis i els feixistes eren els jueus, som els seus "jueus".

Els jutges del TSEIC no es comporten com jutges sinó com executors d’una idea més que centenària en el pensament espanyol: “Cataluña es España y los habitants de Cataluña que no quieran someterse a la llengua y a los designios de la España milenaria, han de desaparecer”.

Algú diria que fa només 300 anys que ho proven, no és cert, en fa 500 que ho van treballant, ja era en temps dels Àustries que feien tot el possible per imposar-nos “las leyes y costumbres de Castilla” fins i tot amb la seva Santa Inquisició, o sinó què us penseu que varen ser al llarg dels segles les revoltes pageses, que no varen ser els empresonaments, per part dels Virreis contra els Consellers i tot de coses per l’estil, i si al final s’arreglava era perquè els nostres avantpassats organitzaven una revolta  de tal magnitud que el Sr. Rei i la seva cohort assimilacionista no tenia cap més remei que deixar-nos tranquils uns quants anys més. España no ha entès mai el diàleg, s’hi asseu, sí, però continua fent la punyeta i acaba no complint mai res del que ha promès, i si ho compleix només és una part i sempre és a contracor, i tot seguit farà els possibles per escapçar-ho, ribotejar-ho i, si pot, llançar-ho a la paperera.

L’Espanya d’arrel castellana és incurable, no és capaç de respectar res ni ningú que no sigui més fort que ella, es consideren el melic del món i que tothom els ha de rendir pleitesia i servir-los, ells manen, els altres han d’obeir, ells són els conqueridors (de fet els destructors de tot el que toquen) i qui no els vulgui obeir ha de desaparèixer. El genocidi humà, cultural i lingüístic no és res davant de la grandesa del poble que es considera superior i que té el dret de sotmetre tots els altres i que el serveixin, aquesta és l’Espanya dels jutges, dels militars, i dels polítics deixebles i hereus del franquisme que beu del feixisme i del nazisme, aquesta és la Espanya que ens considera ciutadans de segona regional (segurament ni això) i, per tant, així ens tracta, per a ells tot, per a nosaltres, res.  

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), juliol de 2023

Per arribar a ser lliures, cadascun de nosaltres ha de viure i fer, en tot allò que pugui, com si ja en fóssim.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

 

 

 

 

HEM DE VIURE COM SI JA FÓSSIM INDEPENDENTS

Una de les raons importants per la qual encara no som independents és perquè no vivim com si ho fóssim.

El pas més important per arribar a la independència comença en el moment que ens decidim a viure com si ho fóssim, primer hem de començar les persones, cadascuna de forma individual, després, de mica en mica, però tampoc no gaire a poc a poc, haurien de fer-hi entrar, en aquesta via, les petites i mitjanes empreses, ja deixo les grosses a fora, de moment, que un cop vegin que pinten bastos per als seus productes, elles soletes faran el pas.

Ja sé que em direu que al DNI hi posa ..., que al carnet de conduir ..., i que cada any paguem la disbauxa dels espanyols i que ens foten amb totes les lleis, ordres i reglaments que poden, però tot això, si us hi fixeu bé, només són papers, no som nosaltres, els papers són els papers, però no són la nostra vida, les nostres decisions, la nostra manera de fer i de comportar-nos

I com ho pot fer una persona soleta, individual, aparentment poca cosa, per viure com si fóssim independents? Doncs per començar fer com fa qualsevol danès quan és a Dinamarca, qualsevol suec quan és a Suècia, qualsevol Finlandès quan és a Finlàndia o qualsevol español quan és a España, parlar només la seva llengua, i si algú no l’entén gens ni mica és passen a l’anglès i ja està, i si els sabeu un xic us diré que també podeu fer servir el francès, l’italià, l’alemany i, fins i tot, l’español, però això sí, en tots els casos sempre que el vostre interlocutor demostri una absoluta ignorància i gens ni mica de capacitat per entendre el català encara que li parleu a poc a poc i fent tot de gestos aclaridors.

O sia, el primer pas és fer que els altres ens respectin la llengua i que s’hagin d’esforçar un xic per entendre-la, i per fer que els altres la respectin els primers que n’hem d’estar convençuts som nosaltres i fer-nos respectar i fer respectar el català.

A les reunions d’escala, d’escola, d’esports o de trobada d’amics, sempre, diguin el que diguin els xaiets porucs defensors de la bona educació de ciutadans de segona regional o els imperialistes, parleu únicament i exclusivament en català, que és el que faria qualsevol danès a Dinamarca.

El segon pas per viure com si fóssim independents és econòmic, però no us preocupeu pas, no es tracta de fer grans coses ni grans protestes per l’espoli econòmic que patim anys rere any, sinó que es tracta que de forma individual, econòmicament, visquem com si fóssim independents. I us preguntareu com es fa això?

Per començar:

-     Cada cop que aneu a comprar, feu-ho en una botiga que sigui portada per persones que us atenguin en català,

-        després quan compreu mireu si els productes estan etiquetats en català, si no ho estan no els compreu a no ser que us siguin indispensables,

-        després mireu a on han estat fets, entre dos productes semblants agafeu el que hagi estat fet als Països catalans.

A més d’un li pot semblar que anar a comprar així serà molt complicat, doncs us puc ben assegurar que no, perquè un cop ho hem fet un parell de vegades ja sabem què ens convé com a país i a nosaltres com a persones i anem directament a allò que reuneix les condicions esmentades.

Hi ha altres aspectes que són més esporàdics però previsibles com són les rebuts, moltes empreses ja s’han espavilat i pregunten com els vols, però n’hi ha que encara continuen amb la mentalitat imperialista espanyola i tot ho fan en espanyol, feu-los una nota o una telefonada demanant-los que a partir del proper rebut voleu que estigui en català.

Ara venen les trucades de propaganda o per oferir-te no sé què. Sempre que us truquin, si us ve de gust, contesteu, però parleu només en català, diguin el que us diguin a l’altra costat, si no us entenen és que és una empresa que mereix que li tinguem la mateixa consideració que té cap el català, cap ni una. No tingueu manies.

Mireu amb aquestes quatre petites coses l’aire es tornarà més respirable, i tots plegats estarem més segurs de nosaltres mateixos i anirem ajudant a crear un ambient de desconnexió cap España que ens portarà a la desconnexió absoluta, fins i tot de la paperassa, però us heu de decidir, començar i mantenir-vos ferms, només així anirem endavant.

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), març de 2023

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.