Portem
una colla de dies en què no hi ha polític que no parli de “VIOLÈNCIA” i no hi
ha tertúlia en la que, fins i tot, el més ignorant, es consideri savi en aquest
tema.
De
polítics estúpids i que es fan els ignorants (encara que moltes vegades en són)
per veure si poden omplir el seu sac amb unes miques més de vots, diríem que el
món n’és ple, són una colla d’irresponsables i bocamolls, i si no fos que tenen
al seu darrere España i les seves lleis interpretables, tergiversables i
fantasioses quan es tracta d’aplicar el dret español als catalans, molts d’aquests
polítics haurien de ser jutjats per mentiders i difamadors.
Ara centrem-nos en la paraula de moda:
“VIOLÈNCIA”.
De
les accepcions del terme “VIOLÈNCIA “ que trobo al diccionari en línia de l’IEC,
n’hi ha tres que fan referència a la violència sobre les persones, d’altres
parlen del temps i d’altres de la violència sobre un mateix o sobre textos.
Per
tant, em sembla que no m’equivoco gaire si dic que no s’hauria de fer servir el
terme “VIOLÈNCIA” per a la immensa majoria dels actes i situacions que s’han produït
al país (com a mínim abans que hi intervingués la policia).
Des
del moment que hi intervé la policia sense proporcionalitat i picant a tort i a
dret només pel sol fet de ser allà o de passar-hi, sembla que podem pensar que no
seria lògic ni natural que les persones que són objecte de la “violència
policial” no fessin res, perquè encara que només sigui per defensar-se o aturar
mínimament la violència policial que s’està exercint sobre ells, han de
reaccionar i defensar-se.
Hauria
de quedar clar que fer una barricada o encendre contenidors no són “VIOLÈNCIA”,
poden ser gamberrades, bretolades, fets inadmissibles, però no violència ni
estralls, i que funcionaris-policies exerceixin violència sobre les persones
que fan aquestes bretolades, mentre no posin en risc a altres persones, és del
tot excessiu i inacceptable.
Violència
són les bales de goma i de foam que disparen els funcionaris-policies a
distància, perquè és una actuació feta per a fer mal a persones. Per molt legal
que pugui ser, no deixa de ser violència i, a més, com s’ha demostrat, inútil i
gratuïta, que només serveix per a desfogament dels funcionaris-policies.
VIOLÈNCIA:
Abús de força. Usar de violència
envers algú. Emprar la violència contra algú. Sofrir violència. Rebutjar la
violència amb la violència. // Fer violència a
algú Fer-li fer quelcom a la força. // Fer violència a una dona Violar-la.
Pel que fa al
terme “Violent” doncs queda clar que només podem aplicar-lo quan hi ha
violència.
VIOLENT: Que
obra amb violència, que implica violència.
Si
començo per aquí és per deixar una mica més clar què és violència i què no és
violència, que ja n’hi ha prou de pervertir el llenguatge segons el que
interessa políticament, perquè acabem dient les mateixes paraules però amb significats
absolutament diferents i, per tant, així, és impossible d’entendre’s.
La
“VIOLÈNCIA” de la que estem parlant implica, com a mínim, dues persones, una
que fa l’acció i una altra que la rep.
És
evident que no hi ha diferència sobre si un fet és violent o no, segons si la
fa un ciutadà (tirant boles d'acer amb un mandró o fona) o la fa un funcionari-policia, però encara que no hi hagi
diferència en la definició de l’acció, sí que n’hi ha sobre l’anàlisi social de
l’acció.
Es
diu que només la policia és la que té la capacitat legal de fer servir la “força”
en el sentit de “Emprament de la força per a constrènyer la voluntat d’altri”,
però si la força l’aplica sobre ciutadans indefensos, per pur plaer de dominar
l’espai, no en podem dir que estigui fent un ús adequat I proporcionat de la
força, i allò és VIOLÈNCIA i, com a funcionari que és, se li hauria d’obrir un expedient
sancionador i al seu cap també, i en el cas de demostrar-se que hi ha hagut una
conducta incorrecta, aplicar-los les sancions previstes (bé, que se suposa que
són previstes, perquè no he sentit mai ningú que digui quines són).
ALTRES
SITUACIONS QUE NO SÓN VIOLÈNCIA
Malgrat les
tergiversacions polítiques interessades del TS espanyol, hi ha tot un seguit de
situacions que no són, ni de bon tros, “VIOLÈNCIA”, encara que sí que poden ser
més emprenyadores que una mosca collonera.
Trobada.
Concentració.
Manifestació.
Marxa.
Aldarull: Confusió,
avalot (no és violència, ni molt menys una situació que produeixi estralls).
Avalot: Alçament popular, tumult sediciós.
Tumult: Agitació que es produeix en una reunió
de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, també, avalot popular o militar.
Sedició:
Alçament contra l’autoritat establerta. Sedició militar: Atac col·lectiu a la disciplina militar.
En canvi "Estralls" sí que requereixen violència.:
Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una
epidèmia, una calamitat. // En l’antic codi penal espanyol, delicte comès
mitjançant inundació, incendi, explosió, emmetzinament o algun altre artifici
que produeixi grans danys. Aquí sí que hi ha afectació directa contra les
persones i, fins i tot, la seva vida, però em sembla que ningú dirà que el que
s’ha produït fins ara era això, a no ser que vulguem tergiversar els fets i les
imatges que els suporten.
Doncs
si ens atenem al diccionari, la qual cosa a vegades no va gens malament,
resulta que els fets que han passat al país aquests últims dies no passarien de
ser aldarulls i encara fluixos perquè no arribarien ni a ser avalots, encara
que hi hagi hagut, com a resultat, destrosses de mobiliari urbà i situacions,
personalment, empipadores.
I
encara que hi hagués molta gent, no varen ser alçaments populars, ni encara
menys tumults sediciosos, a no ser que fem com el TS d’España i ens inventem el
significat de les paraules i ens reconvertim en l’IEC o en la Real Academia de
la Lengua Española, i en uns estafadors de la llengua, mentiders i difamadors.
No
ho tinc clar, però potser hi podria haver un problema lingüístic (no l’he
comprovat fefaentment) i és que resultés que en español no hi hagués la
diversitat de possibilitats per a descriure els fets i, per això, tot ho
resumissin dient-ne violència, perquè si no és així, el que hi ha és ignorància
lingüística en español o mala fe i, en tots dos casos, incompetència i
difamació.
Les proves acusatòries
Una
petita reflexió sobre les proves acusatòries, perquè no és creïble que no hi hagi
mala fe en una detenció quan les proves aportades per la policia són desmuntades
en una presentació davant d’un jutge, i si realment no hi ha mala fe, el que hi
ha és una incompetència de l’alçada d’un campanar, per tant, en tots dos casos,
mala fe i/o incompetència són, sobradament, motiu d’obertura d’un expedient
sancionador.
F.
Ponsatí
Catalunya,
octubre de 2019
PS:
Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió
social i, si és possible, encara més participativa i solidària. Des del sistema
educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos
per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i,
alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.
Per
començar a assolir-ho ens cal que, com a mínim, TOTA la mainada quan
acabi la primària i encara més la secundària, sàpiga llegir bé i
comprensivament, i sigui capaç d’expressar-se en català, oralment i per escrit,
de forma coherent i socialment correcta.