divendres, 18 d’octubre de 2019

ESPAÑA SE’N PIXA DE TOT EL QUE ÉS PACÍFIC



Durant anys, com a mínim des del 2010 fins ara, el 2019, això són 10 anys, hem estat fent manifestacions multitudinàries, centenars de milers i, algunes de força més d’un milió, però algú vol dir-me quina ha estat la resposta dels governs i dels polítics españols? Res de res, encara se’n fotien. Ells esmorzaven xocolata amb xurros i els catalans anàvem pagant i dient que érem molt cívics.

És cert que cal que hi hagi un moviment ciutadà organitzat i pacífic, en són una bona mostra, però hem de tenir en compte que per a ells no és res, senzillament gent que es manifesta i que no els crea cap mena de problema de tan pacífics, assenyats i cumbaiàs com som, España només reacciona davant dels problemes i no pas davant dels “no problemes”.

Fins i tot quan hi ha alguna cosa que li crea una certa coïssor, o sia que és un petit problema, la seva resposta, fins ara, han estat els tribunals, sinó mireu i remireu la manifestació del 20 de setembre de 2017 i mireu la conducta del Sr. Cuixart i del Sr. Sànchez, exemplars, pacífics, festius, organitzats, dialogants, complidors de la paraula donada (la varen desconvocar a l’hora fixada), i quina ha estat la resposta d’España, ja la sabeu, 9 anys de presó.

Us heu adonat que les monedes tenen dues cares, i em sembla que és bo que l’independentisme també les tingui, una cara amable, dialogant i una altra cara dura, bel·licosa, trencadora d’esquemes i totes dues fartes d’España.

No es tracta pas que els aldarulls siguin obra d’infiltrats, que segurament en part sí, però la majoria dels fets, ara, ja no són obra d’infiltrats. El que és segur és que, la resistència activa i amb alguns senyals de toc d’atenció que sacsegin les ànimes benestants de l’altra cara de la moneda (els aldarulls i la crema de mobiliari urbà no deixen de ser transgressions de baixa intensitat), és l’única cosa que farà que España comenci a pensar que s’està equivocant i que la sentència ha estat un error dels grossos, i que el seu Cap d’Estat comenci a pensar que l’ha ben cagada deixant fora de la seva empara a més de dos milions dels seus “teòrics súbdits”, perquè quan els súbdits se senten desemparats es transformen en ciutadans i als ciutadans no els cal cap rei, i menys un que els menysprea i els insulta, ni els cal una justícia que se’n fot de la realitat i, des de la mentida, converteix en delicte els drets fonamentals i el pacifisme, i no els cal cap policia que mentre no hi són tot va bé i no hi ha aldarulls, ni corredisses, ni ferits i que, quan hi són, el que hi ha és inenarrable i inexplicable per bèstia. 

Puc entendre que la GC i a la PN amb la seva mentalitat de conqueridors vagi repartint hòsties a tot allò que no és español, però no puc entendre la conducta d’algunes unitats dels Mossos, fa pena i, a més a més, és inútil.

LA LLEI DE SEGURETAT ESPAÑOLA
Si España es fa càrrec de tota la policia, tindrem un bon motiu per posar-los tots al mateix sac. Ara encara hi ha algunes diferències operatives, el cert és que no gaires, però encara hi ha algun comandament i alguns Mossos que tenen seny i no entren a sac i repartint a tort i a dret, sobretot quan tenen davant mainada i gent gran, però la majoria de les conductes, de tots plegats (GC, PN i Mossos), comencen a assemblar-se com dues gotes d’aigua i això no és bona cosa.

Encara que sembla que les conductes dels Mossos, aquests dos últims dies, hagi canviat una mica i, en alguns casos, sigui més assenyada, no en tots, encara.

EL FAMÓS 155
El famós 155 que sembla que és el paradís dels partits unionistes, doncs perfecte. Mirin, si se’ls ocorre aplicar el 155 una altra vegada ja poden anar dient adéu-siau a aquesta tros que encara mantenen ocupat, el diàleg serà impossible i la revolta a l’engròs inevitable, a més, aleshores a qui haurem de fotre la culpa i la responsabilitat de tot el que vagi malament? Fins ara els nostres governants poden dir que si no anàvem millor era per culpa de Madrid, la qual cosa és veritat, encara que amplificada per la seva ineptitud (però això queda en segon pla), però si vostès se’n càrrec de tot, de qui serà la culpa de tot el que no funcioni, de tot el que manqui, de tot el que s’esgavelli i no s’arregli,... de vostès senyors de los madriles i la seva ineptitud serà tan i tan resplendent que tothom, fins i tot els seus defensors, voldran fotre el camp.

Però a més a més hauran acabat d’esqueixar els quatre fils que encara ens mantenen dintre el pacte constitucional, senzillament s’hauran acabat de carregar les engrunes miserables del pacte, conjuntament amb el seu savi i ponderat TC i el seu equànime TS, protector dels drets fonamentals.

Suposo que ja tenen ben entès que la seva España no és viable sense nosaltres, sense els catalans, sense
Catalunya, i que allò que no volen fer per les bones ho hauran d’acabar fent per les males, encara que només sigui per no ofegar-se.

Així és que bona nit, que dormin tranquils en el seu món imperial, i l’últim que se’n vagi que apagui el llum.

F. Ponsatí

Catalunya, 18 d’octubre de 2019

Una de les nostres feines, immediates, és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.