Nosaltres continuem volent parlar
amb Madrid com si existíssim, però per ells no som res més que un conjunt de
províncies (territoris vençuts).
CiU, a les seves propostes, ha de
senyalar uns objectius més propers és l’única manera de trencar el ritme.
La idea del pacte fiscal és bona,
però per pactar en calen dos i Espanya mai pactarà, i a més haurien de començar
a posar contra la paret al PSC i fer-los definir que volen dir quan fan servir
l’expressió: pacte fiscal.
Ha de quedar clar que amb les
propostes de l’Estatut aprovat pel Parlament ens en podíem sortir uns anyets,
justets, però sortir-nos-en, en canvi ara, amb el que ha quedat després de
passar pel TC és impossible i, per tant, defensar una proposta dintre el marc
estatutari és absolutament deslleial amb els catalans i és fer el joc a Espanya.
Com que Madrid no ens fotrà ni
cas, el Govern ja pot anar preparant la
Llei de la
Hisenda de Catalunya, i ràpid!
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada