dissabte, 22 de setembre de 2012

SUMAR CREA IL·LUSIÓ


SUMAR CREA IL·LUSIÓ
Ara més que mai, convindria que ERC donés una imatge de partit de govern, de partit de futur, de partit que pensa més en la nació que no pas en els seus interessos.

A vegades els detalls, els gestos, diuen molt més que els grans discursos. Per la gent planera el que val és la bona entesa, el donar-se la mà, el procurar mirar el futur conjuntament.

En aquest moment es necessiten bones vibracions, es necessiten ponts d’esperança, es necessiten gestos que ens facin albirar que tot és possible. Amb les paraules no n’hi ha prou.

OFERIR-SE A CANVI DE RES o de molt poca cosa
Em segueix semblant que seria molt positiu que el país veiés que ERC està disposada, si els cal per obtenir majoria per a governar, a donar un cop de mà al President i al govern, i que no hi posem condicions complicades o difícils, sinó només de detall, com poden ser:

-         Recuperar l’últim impost de Successions i donacions.
-         Donar més beques de menjador.
-         Potenciar la socialització dels llibres de text.
-         Pagar les entitats i empreses que fan serveis socials.

De moment, amb aquestes propostes, em sembla que n’hi hauria prou.

POQUES COSES I FÀCILS D'ENTENDRE
ERC, pel que fa a l’aspecte nacional no té cap mena de problema, ara el que falta és dona importància a l’aspecte social, i per aquest aspecte no s'hi valen les grans idees, ni l’allau de propostes; més val fer-ne poques, senzilles i clares, i d’aquí un mes se'n poden fer unes quantes més. No ens oblidem de dir que el castellà es continuarà estudiant i serà oficial a l'administració.

UN DETALLET, IMPORTANT: El Pacte cultural
Cal que a més a més de parlar del Pacte fisca (que se n'acabarà parlant), es parli del Pacte cultural (llengua, escola, universitat, cultura, esports i comerç), vaja, allò que se'n diu -també- estructures d'estat.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

diumenge, 16 de setembre de 2012

MIREM EL FUTUR

AMENACES I INSULTS
España ja ha començat el seu serial fent allò que saben fer tan i tan bé, les amenaces, després seguiran els insults i el menyspreu o una mica d’aquestes dues envestides.

Quan se n’adonin que amb això no n’hi ha prou, continuaran amb les amenaces, però pujades de to i procurant que algun altre estat els doni suport, per exemple Polònia. Itàlia i, fins i tot, França.

EUROPA
Tot plegat amanit amb l’oli de la soledat i que serem fora d’Europa i fora de l’euro.

Algú pensa seriosament que Europa, país de mercaders, no ens voldrà? De totes maneres no estaria pas gens malament que enviéssim uns quants “Dialogants- comunicadors” per tot Europa per explicar el que volem i com hi hem arribat.

LA NOSTÀLGIA: MOLT IMPORTANT
Si seguim tossuts i no ens deixem estovar, amorosir, ens engegaran la pel·lícula de les arrels dels molts catalans que tenen bona part de la família a España i intentaran que l’enyorança els faci girar cap allà.

Per aquesta envestida hi ha tres remeis, un reconèixer, per part dels polítics i entitats, l’existència personal d’aquestes arrels i sentir-se’n orgullós, segon demanar-los que pensin en el futur dels seus fills i nets, més que en el seu passat i tercer que els assegurem que l’espanyol continuarà sent llengua oficial a l’administració.

Aquest últim punt l’hauria de proposar ERC abans d’acabar aquest any i, abans Espanya no comenci aquesta envestida.

ELS PRESSUPOSTOS, UNA IMATGE
Segueixo pensant que ERC hauria de donar suport als propers pressupostos a canvi que es tornessin a posar els impostos que va fer treure en Duran i havent pactat eleccions per l’any que ve. Per la ciutadania es començaria a dibuixar un front i quedaria molt més clar el futur.

Es tracta de donar confiança en la capacitat d’entendre’ns i que som capaços de sumar.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.