El problema que tenim a sobre és de molt difícil solució, senzillament el sistema judicial espanyol, del TSJC cap amunt i alguns de més petits com el jutjat número 1 de Barcelona i segurament d'altres, estan ancorats en el franquisme sociològic i, per tant, Catalunya i tot el que faci flaire de català i, sobretot la llengua, és el seu enemic a abatre, a destruir, a anorrear, a assimilar.
NO PAGA LA PENA FER RECURSOS
No paga la pena que fer
recursos al TS o al TC, tots dos han demostrat al llarg del anys el seu ferm patriotisme
espanyolista i les seves ganes d’acabar amb qualsevol cosa que pugui
diferenciar Catalunya de la resta de l’España imperial.
Tots aquests tribunals els
és igual que per motius absolutament administratius s’arribi a inhabilitar un
President de la Generalitat, per a ells no és res més que un president de
Diputació provincial, i encara.
Amb la inhabilitació del
President es va demostrar fefaentment que el respecte a les llibertats
fonamentals, per a ells, era una merda davant les decisions administratives d’una Junta
Central, i el TSJC ho va brodar amb el seu president al capdavant.
ELLS NO RESPECTEN RES
Com és possible que
encara hi hagi algú que consideri aquests jutges persones capaces de fer
“Justícia” quan tot el que fan sembla que sigui per anar fent mèrits per
arribar al TS., fins i tot han estat capaços de canviar les normes internes i
saltar-se el dret bàsic del jutge predeterminat per tal que un jutge que ens estima molt i que pel que sembla viu encara
al segle XIX, presideixi el tribunal del, diguem-ne, 25%.
Srs. Jutges mentre vostès
no respectin el més bàsic d’una democràcia que és la separació de poders i es
dediquin a legislar no anirem pas bé. El respecte per cert, va començar a
saltar-se’l el seu TC quan va decidir que el més sagrat en una democràcia: un
referèndum legal era fum, i tot seguit van deixar anar tot un seguit de
propostes que, de fet, legislaven sobre l’Estatut i així ens ha anat. Si no els
semblava bé només calia que diguessin si era o no era constitucional, al seu
parer, està clar, i deixar al legislatiu que refés, segons el seu propi criteri, la
llei.
FER-SE L'ORNI NO ÉS ACCEPTABLE
El govern central fa
veure que ell, en els problemes actuals no hi té res a veure, o sia amb tota
aquesta ofensiva de “acoso y derribo” sobre l’ensenyament, però no és cert,
podien haver retirat la petició que havia fet el govern del PP, però no ho
varen fer i varen mentir, i sabien que mentien quan varen dir que amb la nova
llei el problema quedava arreglat, que desapareixia.
ÉS QÜESTIÓ DE TOT EL GOVERN
Les coses no canviaran mentre
el Govern de la Generalitat en pes, no un conseller, sinó tot el Govern no
digui públicament que ja n’hi ha prou que els jutges vulguin fer la funció del
legislatiu i de l’executiu, que no és el seu paper i, per tant, si hi ha alguna
cosa que no els sembla bé de l’ordenament jurídic que ho diguin, però no són
ells els qui han de cercar les solucions, ni proposar-les, i encara menys voler-les
imposar, i si al Govern central li fa il·lusió un altre 155, doncs endavant,
però que nosaltres ja n’estem tips de coaccions judicials de “rancio abolengo”.
RESISTÈNCIA PACÍFICA PERÒ SERIOSA
Per això em sembla que, com
a conseqüència, el que ha de fer el nostre Govern és comunicar de forma pública
que no pensa fer cap cas de la legislació emanada del TSJC perquè legislar no
és la seva feina i encara menys voler imposar la seva legislació (abans de fer
aquest comunicat proposaria que, de forma privada, es comuniqués al president
del govern central perquè aquest tingués temps de treure un decret, màxim 2
dies, no més, que deixés clar que tot el que fa referència al tractament de les
llengües al sistema educatiu és competència única i exclusiva de les autoritats
educatives, tal com indica la llei vigent.).
LA SEVA RABIETA ÉS ASSEGURADA
Si el govern central no
treu el decret aclaratori en el termini fixat, el nostre Govern hauria de fer
públic el seu i, evidentment, els jutges trauran el Sant Cristo Gros, el de les
querelles i de les inhabilitacions, senzillament se n’ha de passar olímpicament
i de forma pública. Que volen jutjar a xxx doncs no s’hi presenta, ni ell ni el
seu advocat. Que l’inhabiliten, el Govern diu públicament que aquella persona
continua en el seu càrrec i funcions. Que volen inhabilitar a tot el Govern,
doncs que ho facin. S’ha de passar olímpicament d’ells i tot ha de continuar igual,
és l’única manera de situar cada peça al seu lloc.
Saben allò que en diuen resistència no violenta, saben el que és una revolta pacífica però seriosa? Doncs és el que proposo que comenci a fer el Govern. En serà capaç?
NO ÉS EL NOSTRE SISTEMA JUDICIAL
Ha de quedar clar, i fer-ho públic, des de bon començament, que no es pensa fer cap mena de recurs, queixa o com es vulgui dir a altres instàncies, perquè suposar que el TSJC, o el TS amb persones com el Sr. Marchena, la Sra. Lamela o el Sr. Llarena i d’altres de semblants, com són molts dels del CGPJ, que han demostrat a bastament un ferm patriotisme espanyol, de pedra picada, patriotisme que fins i tot està per sobre de les lleis, perquè les lleis, de fet, consideren que les fan ells quan les interpreten com els sembla millor i com que es consideren intocables fan el que fan.
És un sistema judicial que s’aguanta sobre la repressió, sobre
la força, sobre la coacció, sobre injustícia, per això el Govern ha de tenir
clar que seria una pèrdua de temps i de recursos apel·lar a ells, no paga la
pena.
Queda el TC que fins
ara, majoritàriament i d’una manera més dissimulada, continua practicant el
franquisme sociològic: Contra Catalunya tot s’hi val, i no hem d’oblidar que es
varen passar per l’entrecuix el referèndum legal de l’Estatut, major mostra de
menyspreu cap als catalans és difícilment superable.
FINS ARA ESPAÑA NOMÉS HA SERVIT ALS "ESPAÑOLES"
És evident que España és
un “estado democràtico y de derecho”, però això només val pels ciutadans
espanyols (segons ells són els que parlen l’español), els altres, els que
parlen altres llengües, com els catalans, no, perquè a la pràctica són considerats
ciutadans de segona regional i persones que s’han de reeducar, si cal per
força.
Parlen molt de la seva
constitució, veritat, però sempre s’obliden que també hi posa: «La Constitución
española en su Artículo tercero, punto 3, del título preliminar dice: “La riqueza de las
distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será
objeto de especial respeto y protección.”
Algú em pot dir algun
tipus de legislació que “Las Cortes” hagin fet per complir aquest punt? La resposta
és clara, en 40 anys res de res, com no siguin insults, menyspreu i una clara i
pregona desprotecció.
"POR EL IMPERIO HACIA DIÓS" JA NO ÉS ACCEPTABLE
I ara els jutges també
s’hi posen, i perquè s’hi atreveixen?, doncs perquè els sembla que som dèbils i
poca cosa, i que ells tenen al seu servei el seu TS i el seu TC, i tota la
força que els dona el seu pensament de “España una, España grande, España
Libre. Viva España!” i, evidentment, si els sembla necessari la força de tota la
policia i de l’exèrcit i de “las Cortes” i del seu rei, hereu segon del
dictador feixista.
No els sembla que Rússia i España tenen alguns trets significatius en comú. Somien l'imperi, la dominació.
"La llengua d'aquesta àrea/assignatura/projecte, etc, és el català, per tant, aprendrem socials, matemàtiques, música, expressió artística, educació física, etc, a través del català i aquesta serà la llengua que farem servir, sempre, tots plegats i així cada dia sabrem més coses i, alhora, la dominarem millor."
Fins aviat.
Felip Ponsatí i Terradas
Catalunya (Països Ocupats),
7 de juny de 2022.
PS: Des de l’escola del futur ... , i si
pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la
marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal
que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui
capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en
català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les
normes socials.
Ens cal una societat futura amb uns bons
fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més
participativa i solidària.
( www.llenguaoral.cat )
