dilluns, 6 de juny de 2016

LA CUP DE MEMÒRIA DE PEIX I VOL DE GARSA ÉS LA CUPE



Em sembla que aquestes dues qualitats defineixen la CUP d’aquests últims temps. Des de fa uns mesos me n’adono que no hi entenc gaire res del que fan o proposen i, també, des de fa uns mesos, he procurat fer-los confiança amb l’esperança que “tot s’arreglarà, que no pot ser que aquesta vegada, també, perdem el tren”.

Però sembla que no. Ja em vaig clavar una santa patacada quan vaig veure que, si era per ells, no tindríem President, que els era igual el que passés. Aleshores m’havia d’haver adonat que, de fet, el país, la nació i el futur de tots plegats no els importa gens ni mica.

Fa uns mesos, gràcies a una actuació digne d’en Houdini, es va aconseguir que hi hagués President i que les coses s’encarrilessin. Fins i tot es va signar un pacte d’estabilitat. Bé, era el que ens pensàvem, però no! A la cantonada ja havien començat a oblidar-se’n.  Potser és que el que signen els diputats de la CUP i el paper de vàter tenen la mateixa utilitat.

Sembla que, segons ells, allò que havien signat no deia el que interpretaven tots els que no eren de la CUP. La interpretació correcta era la seva. Molt messiànic.

I ara acaben de fer un joc de mans assembleari per justificar, a la seva manera, que ens engeguen a tots plegats a fer punyetes. Els preocupa més el que diran o pensaran algunes de les seves “bases” que no pas l’objectiu per al qual està treballant el país. Això ens demostra que no tenen cap mena d’objectiu, ni a mig, ni a llarg  termini, tot és a curt termini.  S’assemblen a les garses, molt de soroll i poc vol.

Per això jo em pregunto, a qui beneficia el NO als pressupostos? El No als pressupostos beneficia a tots els qui no volen, ni accepten, el camí cap a la independència. Voleu dir que darrere de tanta faramalla escènica de la CUP no hi ha uns dirigents espanyolistes?  No seria res d’estrany, els anarquistes, passats els temps del ”Noi del Sucre”, eren espanyolistes.  Deixeu-me recórrer a una dita: “Obras són amores y no buenas razones”.

Fins quan, la resta de la CUP, els que toquen la terra i no pas només asfalt i totxo (la CUPE), pensen aguantar el tenir tan poca paraula?  Ah!, i no s’hi val a dir, dintre d’un temps: Ens hi vàrem quedar per veure si podíem encarrilar les coses des de dintre.Tot té un límit!

Aquests últims anys ens han ensenyat que, des de dintre, no es canvia mai res d'important. Quan no s’està d’acord en temes importants, i es veu que no hi ha res a fer, el millor que es pot fer és clavar un cop de puny sobre la taula, dir adéu al grup, seguir sent diputat i fer el que esperen el teus votants que facis, això sí que és ser conseqüent, la resta són excuses de mal pagador.


Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”