ARA TINC UN PETIT PROBLEMA

Jo era dels que considerava que les eleccions al parlament d’Europa no tenien gaire rellevància, en canvi després d’escoltar la Marta Rovira, l’Oriol Junqueras i en Josep Maria Terricabres amb els seus al·legats i visió sobre la importància d’aquesta votació i, sobretot, les possibles conseqüències i interpretacions que, des de la resta d’Europa, se’n pot fer del nostre vot, em sembla que he de canviar d’opinió.

És una bona manera, una manera positiva de fer-nos notar. És una manera de guanyat un nou assalt a nivell europeu. Senzillament, si som diferents, serem diferents. Aniria bé que ens singularitzéssim positivament, votant. Doncs aniré a votar!

I UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES!

Ja comencen a aparèixer, cada dia amb més insistència, veus que demanen que es negociï, que s’asseguin, que parlin. La idea estaria molt bé si no fos que es deixen un petit detall: la consulta.

És allò del despotisme il·lustrat (tot per al poble, però sense el poble) o en versió més espanyola seria el franquisme econòmic aplicat. És l’antic sistema. Algú considera que hi ha quatre ments preclares, amb les butxaques molt plenes, que estan per sobre del bé i del mal (com el TC), i potser es pensen que poden forçar la decisió de tot un poble. I un be negre amb potes rosses!

EL NET DEL PIRATA (d’on venim)

En aquest llibre que, teòricament, haurien de ser unes memòries, en Manuel Cuyàs desgrana d’una manera subtil, senzilla i entenedora, segurament n’hauria de dir bonhomiosa perquè procura no ferir mai a ningú, ni dir gairebé mai una paraula més altra que l’altra, un lluminós quadre de l’evolució del país.

Malgrat el títol no es pot pas dir que siguin unes memòries, ni que només expliqui el que va passar a Mataró, sinó que través d’ell, de la seva família, del seu entorn i de la seva ciutat, et va passant per davant, com en una pel·lícula, el país i tots els canvis que hem viscut els últims cent cinquanta anys. M’ha agradat molt més del que m’esperava.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”