dissabte, 29 de juny de 2013

HEM DE DISPOSAR D’UN SISTEMA EDUCATIU NOU (V)

Als quatre textos anteriors parlava d’un alt percentatge d’alumnes que fracassaven a l’escola, d’uns mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes, d’un sistema educatiu que no té uns objectius clars i de l’existència d’un ambient propici a qualsevol mena d’experimentació sense cap control real, ni de responsabilitat en els resultats.

També he procurat que quedés força clar que no es podia carregar contra els mestres, sinó que era responsabilitat de l’administració i que depenia de la universitat liderar-ho i capgirar-ho.

Avui voldria centrar el tema en quins haurien de ser els fonaments sobre els quals s’hauria d’edificar el sistema educatiu. En un parell d’anys podrem decidir com volem que sigui i, em sembla, que ens cal tenir les idees una mica més clares.

Com a objectiu general, proposava: Que tota la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix, raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta. 

Més d’un pensarà que ara desgranaré un llistat inacabable, però no. Els fonaments no solen tenir una estructura gaire variada. El que s’hi pot construir a sobre sí.

L’únic fonament que necessiten els alumnes per a poder seguir l’escolaritat amb possibilitats d’èxit és la llengua oral escolar, o sia, el català oral.

Com més bon domini tinguin del català oral més fàcil els resultarà expressar-se, entendre, raonar i comunicar-se amb els altres, a part de comprendre el que llegeixin o saber escriure de forma socialment correcta.

És una condició prèvia a qualsevol altre aprenentatge i, per tant, caldria que fos l’objectiu principal de tota l’etapa d’educació infantil i, si calgués, de la primària.

Potser pot semblar que ja es fa, però no és cert. Els resultats actuals indiquen que el nivell de català oral de la majoria dels alumnes no passa d’un nivell llindar, un nivell molt justet i que no és suficient per a seguir l’escolaritat amb èxit.

Si és tan important potser s’hauran de fer coses molt complicades? Doncs no.

N’hi hauria prou si cada dia el mestre els llegís un conte fins que hi participessin, cantessin una cançó i -si pogués ser- la dansessin, anessin aprenent un poema i el recitessin, fessin trencaclosques i els expliquessin, tinguessin una estona per estar al racó artístic treballant amb pintures de dits, pinzells, farina, fang, aigua ..., però sense fer-hi servir ni retoladors, ni ceres, ni llapis, i també disposessin d’una altra estona pel joc simbòlic, amb les paradetes, les cuines ...

Si els acostuméssim a explicar sempre què hi ha o hi havia, què passava, què han fet, què han fet servir, quin colors o imatges ...

Si es fes quelcom de semblant a P3, P4 i P5 potser no tindrien temps per fer les fitxes que agraden tant als pares, ni per agafar hàbits inadequats d’escriptura, ni per perdre el temps.

Al voltant dels sis anys, de forma natural, la mainada començaria a llegir i a escriure i, curiosament, sense faltes d'ortografia i amb una lletra lligada absolutament intel·ligible per tothom. Poden estar segurs que no ho diria si no fos cert.

Anotació: Segur que avui tothom parlarà del concert, de l'actualitat, per això no en dic res de res, i continuo parlant del futur.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”