dissabte, 24 de desembre del 2011

TANCAMENT TEMPORAL DE CAIXA

La decisió del govern de no liquidar l’IRPF a l’Agència tributària espanyola, encara que sigui temporal, ens indica el camí que cal seguir, la creació d’una agència tributària catalana, i ja està.

Per aconseguir l’objectiu de recaptar tots els impostos ens cal l’eina, doncs mans a la feina.

És normal que els partits espanyols i les seves corresponents delegacions PSC i PPC, no hi estiguin d’acord, no faltaria més, ara només els falta dir que estem robant a Espanya.

Entenem la posició dels sindicats dels funcionaris i de tots els funcionaris i la seva queixa per la retenció prèvia d’allò que no s’ha cobrat, però encara estarien més carregats de raó si ho aprofitessin per demanar a la Generalitat que sempre els cobrés directament l’IRPF i que el liquidés a l’Estat quan li convingués i, encara millor, que s'ho quedés.

És un suggeriment.

F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

dissabte, 17 de desembre del 2011

UNA ALTRA FRASE DEL PRESIDENT

També a l’entrevista amb la Mònica Terribas, el President en va deixar anar una altra d’aquelles que són per emmarcar.

Ara no és pas el moment de demanar res perquè no hi ha cèntims.”

Si aquesta frase l’hagués dit un del PSC o un del PP ho trobaríem lògic, perquè per a ells primer és Espanya i després, si queda alguna cosa, Catalunya. Però sortida de la boca d’una persona que es vol President d’un país, malament rai!

Com es pot deduir és una posició totalment regionalista i dependent.

És com si digués, no és pas que els cèntims siguin nostres i que ens els robin, sinó que els cèntims són dels altres i nosaltres anem a demanar caritat, però com que no n’hi ha, no ens en donaran.

Ens sembla que l’objectiu hauria de ser la determinació d’un percentatge sobre el total dels impostos que es recapten a Catalunya i que l’estat en faci el que vulgui amb la seva part, és el seu problema, la resta és cosa nostra.

Considerem que aquest percentatge, amb tot inclòs, no hauria de passar del 4% i encara amb el detall de correcció de: sempre que no rebaixés la posició dintre la renda, que en aquest cas s’hauria de limitar al màxim possible sense baixar de posició i sense passar del 4%.

F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

dissabte, 10 de desembre del 2011

LA FRASE DEL PRESIDENT MAS

El dia de l’entrevista de la Mònica Terribas, el President Mas va dir quan frase que, un cop rumiada, és per quedar-se ben glaçat: Un cop descomptats els serveis que l’estat fa a Catalunya s’hi afegiria un 4% per al fons de solidaritat.

Si es compta és una animalada.

Si us hi fixeu deixa la porta oberta que l’estat ens cobri qualsevol estupidesa que digui que fa, entre elles les ambaixades (que a nosaltres no ens serveixen pas per a res), l’exèrcit (per a què el volem si no el podem manar?, i encara que poguéssim!), els ministeris obsolets (que són una font de clientelisme i una bona  manera de fer-nos la punyeta) i els impostos corresponents a les obres que facin empreses amb seu a fora de Catalunya (que haurà triat el govern central) i que també pagaran els seus impostos a fora.

Amb el sistema de fer-nos pagar els serveis que l’estat faci a Catalunya, també ens encolomaran els impostos corresponents, no només de les obres –com l’IVA, sinó la part proporcional de l’IRPF dels militars, per posar un exemple, i tota la resta.

És evident que no hem de pagar aquests impostos perquè pagar-los pressuposa que l’estat ens detreurà unes quantitats per uns serveis i, a més a més, recuperarà uns cèntims que fa veure que queden a la nostra disposició però que després ens els cobra i, en molts de casos, seria una doble imposició que li permetria deixar-nos ben escurats

Seguint el fil del que va explicar, si fos com ell va dir, continuaria l’espoli fiscal perquè entre el 4% del fons de solidaritat i la resta (els serveis que, teòricament, fa l’estat), continuaria desapareixent el 8%, o més, dels nostres impostos.

Si entre tot fos el 4%, ja seria una altra cosa, però sinó, ja en pot dir pacte fiscal o el que vulgui que continuarem igual i l’espoli fiscal continuarà, però el President Mas podrà dir que ha complert el que havia promès, com a mínim aparentment.


F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

divendres, 2 de desembre del 2011

DEDICAT A LA LLIGA DEL BON MOT.

En la situació econòmica actual el fet de disposar d’una majoria absoluta és un llast i no pas un trumfo, perquè totes les coses que vagin malament no podran ser imputades a ningú més que al PP, però hi ha un agreujant; no li convé tenir cap front intern important obert, i no estem pas parlant d’actors socials, ni de vagues, sinó d’actors polítics que són els que tenen repercussió en els mercats (sobretot quan es posa en perill el mercat).

El que menys li convé al govern espanyol és tenir un front obert amb Catalunya perquè en el cas que es tanquin en banda o que ens vulguin fer passar amb bones paraules, unes serioses declaracions del President de la Generalitat dient que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal i que, o bé ens asseiem a parlar seriosament i s'aconsegueix un pacte en un curt termini de temps o la Generalitat farà una consulta popular, consulta que seria interpretada pels mercats com el principi seriós de la via cap a la independència i faria petar tot el sistema financer espanyol i tindria com a conseqüència una patacada important a tots els mercats de la UE, i segur que el farien entrar en raó.

El President deia que si no negociaven faria una consulta, ara ja diu que “tranquils que la cosa va per llarg”, si és que es pensa que ens esperarem dormint el somni dels justos, va ben arreglat.

Em sembla que és un moment històric, molt més que no pas el que ens pot semblar aparentment i que depèn molt del Govern del país, però també dels partits independentistes d'aconseguir realment traspassar la cotilla espanyola.

Mentre el Govern faci la seva feina de forma seriosa cap el pacte fiscal li hem de donar suport en aquest camp, però alhora, hem d'anar retrobant les complicitats ciutadanes que en forma de pluja fina vagin explicitant de forma continuada que la situació econòmica actual és conseqüència de la crisi, però molt agreujada per l'espoli fiscal (digui el que digui l’alumna del col·legi de monges).

SENSE L’ESPOLI FISCAL JA ESTARÍEM SORTINT DE LA CRISI I NO CALDRIA FER LES RETALLADES. 


F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

diumenge, 27 de novembre del 2011

CiU i el futur

Sense atrevir-nos a demanar que CiU proclami la independència, ens sembla que després de la campanya que acaba de fer el que sí que se li pot demanar és que sigui mínimament coherent i que exigeixi el “pacte fiscal” i el respecte per la llengua.

El pacte fiscal, sense inventar-nos res, ens sembla que hauria de voler dir que la Generalitat recull tots els impostos i que el màxim que es passa a Espanya és el 4% , que ja és una animalada, perquè qualsevol altre percentatge més alt pressuposa continuar amb l’espoliació, més suau potser, però continuar-la.

L’altre front que Espanya no hauria de poder traspassar és el de tot el que fa referència a la llengua i a la cultura i, si han de canviar la seva constitució per a poder-ho fer, que la canviïn.

Si CiU no és capaç de posar aquests dos llistons, i posar-los sobre la taula d’una manera ferma, més val que es retiri.

F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

diumenge, 20 de novembre del 2011

PROPOSTA DE SISTEMA DE VOTACIÓ

Canviar el sistema electoral és complicat perquè tothom procura portar l’aigua cap el seu molí, per això la nostra proposta no toca per a res l’estructura que hi ha dissenyada, així no s’haurien de discutir inútilment, però dóna un nou sentit al vot.

La manera de votar hauria de ser molt semblant a l’actual, però fent-ho com ho proposem, no es perdrien tants vots, perquè fins i tot aquells que votessin a partits que és previsible que es quedessin sense representació, si volguessin, podrien donar valor de representació al seu vot.

Es tractaria que es fes una votació doble en una mateixa papereta, la primera opció i la segona opció, si la primera opció es quedés sense representació, els vots, s’afegirien a la segona opció.

Fent-ho així hi hauria un gruix important de vots que no es perdria i el resultat final representaria molt més fidelment el que volen els votants.

El sistema actual és tant limitador perquè els partits no volen saber què pensa la ciutadania, sinó que el que volen és rebre el sagrament que els ungeix com a elegits, independentment del que pensin els votants, per això només pregunten de tant en tant i esperen una resposta acrítica, quan de fet molts vots són determinats per «és la proposta menys dolenta».

F. Ponsatí


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

dissabte, 5 de novembre del 2011

GRÈCIA I CATALUNYA

Algú se n’ha adonat que el famós segon rescat de Grècia de 8.000 milions d’euros, que fa anar de corcoll a tothom i que tot plegat està a punt d’ensorrar els mercats i que ara sembla que quedarà congelat, és LA MEITAT del que Espanya se’ns queda cada any?

Algú ha comptat que els famosos 100.000 milions d’euros amb que és vol recapitalitzar TOTA LA BANCA EUROPEA ÉS EL QUE ESPANYA SE’NS QUEDA EN SIS ANYS?

Algú dia ens adonarem que, a més a més de pagar el beure a tot l’Estat, any rere any, som  cornuts i ens deixem prendre el pel?

Mentrestant nosaltres amb retallades, amb un atur de cavall i amb una merdeta de govern que no s’atreveix a plantar cara i actua com si el dèficit fiscal, la llengua o la cultura fossin negociables.

Si us entreteniu a escoltar els espanyols –d’aquí i de fora- ni parlar-ne del pacte fiscal, i això que, en el millor dels casos, serà una porquerieta comparat amb el concert dels bascos.

Fins i tot amb pacte fiscal és evident que no anirem bé mentre estiguem lligats a Espanya.

Si algú dubte que som una potencia econòmica, esportiva i cultural que llegeixi els diaris, miri la tele o escolti la ràdio i després  faci quatre  números, i s’adonarà que defensar, des d’aquí, el fet de continuar formant part d’Espanya és una collonada o una broma de mal gust.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

ES VAREN EQUIVOCAR, L’HAURIEN D’HAVER APLAUDIT

Els comentaris que va fer, en una reunió d’advocats, el Sr.Peces Barba prohom del socialisme espanyol i un dels pares de la constitució espanyola sobre l’equivocació que varen fer els governants espanyols impedint que Catalunya s’independitzés (sembla que no se'n va adonar que estava parlant de la Corona d’Aragó) i deixant que Portugal ho fes, varen aixecar una certa polseguera.

Els advocats catalans, des del nostre punt de vista, en comptes de fer-se els ofesos el que havien de fer era picar de mans, i ben fort, perquè és evident que per a nosaltres ens aniria molt millor si no haguéssim d’arrossegar la cadena amb la bola al final que és diu  Espanya.

Les posteriors disculpes del Sr. Peces afirmant que era una broma i que no va ser el mateix bombardejar Barcelona que Gernica sí que són un insult i un menyspreu inacceptable, i sobretot que ho expliqui als morts  que han causat els bombardejos espanyols al llarg de la història i en un estadi més recent, els seus i els dels seus aliats feixistes i nazis.

Qui ho dubtava, una broma veritat?  De porc i de senyor se’n ve de mena.

Comprenem perfectament el Sr. Montilla (patriota espanyol) queixant-se de les paraules del Sr. Peces Barba perquè té molt clar que sense nosaltres Espanya no va enlloc, però és que nosaltres mentre els portem enganxats i xuclant-nos cada any 17.000 milions, tampoc!

Per acabar d’arrodonir la setmana el Sr. Nadal (cèlebre economista, reconegut mundialment? i, pel camí que va, cèlebre botifler) ha discutit les xifres donades pel conseller d’economia Sr. Mas-Colell sobre el dèficit fiscal. Que estrany que no hi hagi  hagut cap economista que els l’hagi discutit seriosament.

És evident que l’autonomia que ens cal és la de Portugal, la resta ja ens ho farem nosaltres.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

LA RAÓ SUPREMA ÉS NO!


Un no que tindrà un argument de pes, un no que vindrà del més íntim de "España".


Amb l'aturada definitiva de la lluita armada per part d'ETA, hi ha gent que diu que ara, que no hi ha violència, no hi haurà cap raó per a no permetre l’exercici del dret a decidir dels pobles.

Això és una collonada! Hi ha algú que realment es cregui això?

És que hi ha algú que es cregui que la raó o raons que donava "España" per a negar el dret a decidir i altres drets molt més simples, com pot ser el reconeixement real de les llengües, eren realment raons? Apa home!

Per als espanyols només hi ha una raó suprema que es basa en una Trinitat, «La lengua es compañera del imperio», «España és indisoluble y una unidad de destino en lo universal» i «Que bonita seria Cataluña sin los catalanes».

Qualsevol cosa, idea, detall que pugui posar en perill aquesta magnífica idea de "España",  que inclou que els catalans siguem ciutadans de tercera, i encara gràcies, ja ha fracassat abans de fer-la pública. Bé, ha fracassat si és que s’espera que els espanyols l’arribin a entendre o, com a mínim, a considerar.

Per la via de "España", el resultat més aproximat el defineix aquesta expressió: I un bè negre amb potes rosses!.

Només ens queda que el Parlament de Catalunya vulgui ser, realment, el representant de la nació i proclami la independència.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

EL PRESIDENT COMPANYS


El president Companys i el president Maragall sempre ens han semblat persones amb uns temperaments relativament semblant (d’iguals mai n’hi ha). Tots dos eren arrauxats i a vegades parlaven i després pensaven, però resultava que el que deien els sortia tant i tant del fons del cor que l’encertaven quasi bé sempre.

El president Companys era, de fet, espanyolista i havia arribat a ser ministre de la Marina espanyola, ara bé, quan va caldre defensar la nació i les seves institucions ho va fer de forma decidida i, fins i tot, enfrontant-se a l’exèrcit ell sol, com va passar a l’octubre del 1934.

Després de la sublevació dels generals feixistes del juliol del 1936, va fer quelcom que semblava impossible, aconseguir que els que havien rebutjat tota forma de govern durant setanta-cinc anys, la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), entressin al govern i ajudessin a mantenir la cohesió social del país.

Durant el primer any de la guerra, aquí es varen fer moltes animalades. De la mateixa manera que si destapem una ampolla de xampany de forma busca surt disparat enlaire el tap i el xampany, i és inevitable que se’n vessi.

El president Companys el que va fer –després de la primera envestida - va ser ordenar tot aquell caos i anar creant estructures d’estat que permetessin enfrontar-nos a l’exèrcit feixista però, quan vàrem perdre, els feixistes que eren els qui amb el seu cop d’estat havien fet saltar pels aires el tap (després de molts anys sacsejant l’ampolla) , aquells mateixos, el varen condemnar per no haver aconseguit que el xampany no sortís disparat i no es vessés. El varen responsabilitzar de tot el que va anar malament, fos o no fos responsabilitat de la Generalitat, i res del que es va fer bé va ser tingut en compte.

El seu judici és una infàmia a la nació, amb ell ens varen condemnar a tots.

La nostra història ens l’han escrit els espanyols, fins quan permetrem que ens la continuïn escrivint?

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

A VEGADES CAL PARLAR DE PERSONES: EN JOAN RIDAO


Des del nostre punt de vista, ERC ha fet malament de canviar en Joan Ridao del capdavant de la llista per Madrid, per molt que s’hagi fet en votació de la militància.

Si algú s’hagués entretingut a repassar l’actuació i les negociacions d’ERC en els temps anteriors a en Ridao, s’hauria adonat del mal fer, del lliurar-se en cos i ànima a qui manava a canvi de res i, en canvi, aquests últims quatre anys, quan pràcticament no tenien força, eren tres gats, ens sembla que no podem ni dir ni quatre gats, han fet actuacions serioses i valentes que han condicionat i fet canviar –a través de pactes amb altres forces- decisions del PSOE i ajudat a tombar-ne del PP.

Arribar a conèixer i a saber fer servir tot l’entrellat de “las Cortes”  demana un bon temps d’aprenentatge, i en Ridao ja el tenia aquest bagatge, a part de ser prou intel·ligent com per a fer-lo servir adequadament i que tothom els respectés, a ell i als altres membres d’ERC.

És cert que s’ha enfrontat a la nova direcció però ho ha fet lleialment, i aquest fet en comptes de fer-lo caure –si la nova direcció hagués tingut prou intel·ligència política- l’hauria hagut de potenciar perquè no hi ha ningú més lleial i de confiança que aquell que se t’enfronta de cara, sabent que si perd, ho pot perdre tot (de moment, hi afegim nosaltres).

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

TAPEM FORATS


Fins ara les retallades més impactants s’han fet a Sanitat, possiblement hi hagués un cert punt de raó per a fer-les perquè malgrat haver tancat centres a les nits i haver fet d’altres ajustaments, per ara no se’n té coneixement de cap denúncia que, com a conseqüència de les retallades, posi de manifest que hi ha hagut un perjudici notable i imputable, de la salut o de la vida.

Tots estem convençuts que si a algú li hagués passat alguna cosa semblant, seguríssim que hauria sortit a tots els diaris i s'hauria denunciat.

De totes maneres, potser, ja han començat a tocar sostre i les properes retallades es dirigeixen cap a Ensenyament.

La diferència bàsica és que és molt més difícil de tancar una escola de dia que no pas un CAP a les nits, per això, segurament, la proposta ens sembla que anirà per augmentar el nombre d’hores de feina amb alumnes, dels mestres fins a 25, i dels professors fins a 20.

Aquests petits augments, que poden semblar molt petits perquè representen un 4% de mitjana,  podran permetre reduir la despesa de personal que, sumada a la que s’ha reduït enguany, la situarà en un global aproximat d’8% en aquest capítol.

I EL FUTUR?
En realitat aquestes mesures són per tapar el forat i s’han de fer, però allà on realment gastem com a país és en energia i en aquest camp sembla que no hi ha gaire empenta per part  del govern per fer actuacions que ens portin cap a la utilització d’energies que no hàgim d'importar, ni tampoc sembla que hi hagi gaire predisposició  dels ajuntaments per impulsar-les.

Encara ara hi ha localitats que diuen que no a la producció d’energies netes al seu municipi, però han hagut d'acceptar com a mal imposat el TGV, l’autopista, MAT ... que no els comporten cap mena de benefici i en canvi s’oposen a la producció d’energia neta al seu municipi.

Aquesta actitud sempre ens ha semblat que és conseqüència de sentir-se arraconats per no haver  pogut evitar la imposició de moltes obres que els han trinxat el municipi imposant-los tal cosa o tal altra sense obtenir-ne cap benerfici, i en allò que poden dir-hi la seva hi concentren tots els No de tot allò que s’han hagut d’empassar.

És comprensible, però no és bo per al país.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

diumenge, 18 de setembre del 2011

A L’ESCOLA, LA SEGREGACIÓ ECONÒMICA TREU EL CAP

Anotació prèvia: Si algú interpreta que anem en contra de les escoles públiques, és que ens hem explicat molt malament., disculpeu.

La cohesió social, en els seus fonaments, es basa en la llengua i en un altre factor, el de l’escolarització de tot tipus d’alumnes en tot tipus de centres de la xarxa pública.

Des de fa uns dies el Departament d’Educació ha obert la caixa dels trons i ha comunicat als centres concertats que és molt possible que deixi de pagar-los per l’escolarització d’alumnes amb necessitats econòmiques que, si no fos que estan becats,  no els seria possible anar a un centre concertat.

També hi cap la possibilitat que, per voluntat dels centres, els alumnes sense beca s’hi puguin quedar i fer com tothom, però no hauria de ser això.

Diem que no hauria de ser això perquè  ens trobarem que els centres concertats començaran a demanar que,  per a poder sobreviure, es redueixi el nombre d’alumnes sense beca a l’entorn del 10%, quan ara, en molts centres, estan entre el 20 i el 30% i és indispensable que continuï, com a mínim, així.

Si es portés a terme la idea de treure les beques, al cap de quatre dies hi hauria una cua inacabable de famílies per demanar canvi de centre, i la feina de vint anys s’hauria engegat a fer punyetes en un instant.

O bé Educació té algunes llumeneres que no hi veuen més enllà del nas i, sense ni encomanar-se ni a déu ni al dimoni, tiren pel dret, o bé és que de forma deliberada es vol que els alumnes amb pocs recursos deixin d’anar als centres concertats i es vegin obligats a anar als centres públics.

Considerem que tant un cas com l’altre són d’un nivell d’estupidesa social i política  d’un grau tan elevat que algú hauria de ser cessat.

És molt possible que al final es posi seny, però només que s’hagi arribat a plantejar la possibilitat de deixar sense beca els alumnes més necessitats ens sembla inconcebible.


F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

dissabte, 10 de setembre del 2011

MIREM EL FUTUR, COHESIONEM EN POSITIU.


El jutges ens volen fer la punyeta, ens volen fer desaparèixer, és la seva feina. Si algú es pensava que, al nostre país, la feina dels jutges importants era la justícia anava ben errat. Des de fa segles ha estat així, una patacada, dues patacades,..


Ens sembla que cal trobar alguna manera senzilla de cohesionar tothom a l’entorn de la llengua en un projecte fàcil de portar a terme i que permeti, de mica en mica, anar ampliant el camp i, a més, amb un redactat en positiu.

En Gandhi va proposar que es deixés de comprar roba feta a la Gran Bretanya i que se la fessin ells mateixos, evidentment no podem arribar a aquest nivell d’eficàcia, entre d’altres coses perquè no en tenim ni idea, però la idea sí que és extrapolable.

La proposta no hauria de ser de curta durada i hauria allargar-se, un xic, en el temps així se’n podria  assabentar molta més gent i anar-s’hi afegint, hauria de centrar-se en un sol producte i que es pogués trobar fàcilment etiquetat en català.

Un exemple podria ser: “Durant aquest quart trimestre de 2011, comprarem oli etiquetat en català.”

En canvi, si es comences cap a finals de novembre, podria ser: “Durant aquestes festes de Nadal comprarem torrons, neules i xampany etiquetats en català.”

Cada trimestre es podria anar canviant de producte i un mes abans del canvi començar-lo a promocionar.

No es fa boicot a ningú i només es potencia allò que s’ha produït a casa o que respecta la llengua i, per tant, se’ls dóna feina. També és fàcil de recordar i de  promocionar, i hi ha temps per anar expandint el missatge de forma repetitiva, i no és generalista.

Evidentment caldria que se’n fes ressò alguna o algunes entitats amb impacte mediàtic i possibilitats de mantenir el recordatori. La idea ja la tenen escrita, encara que potser consideraran que no és pràctica, però per provar-la no s’hi perd pas gaire res.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

dissabte, 3 de setembre del 2011

“...vencidos y humillados los catalanes, la guerra ha terminado.”

Des del 1706 han intentat afogar-nos econòmicament i destruir-nos com a país, totes les lleis que s’han fet des de Madrid des de fa 300 anys han estat dirigides a sotmetre el seu enemic: els catalans.

Vàrem aconseguir sobreviure durant 200 anys perquè érem un país amb poca immigració, més aviat érem un país d’emigrants.


Després vàrem aconseguir sobreviure, justet justet, a la dictadura franquista del segle passat amb l’esforç de moltes persones que varen posar per davant la recuperació nacional a fer diners.

Vàrem posar il·lusió, no gaire però sí il·lusió, quan va començar el període constituent de finals del setanta del segle passat(ells en diuen democràcia), però ara ja no ens queda res, ni il·lusió, ni ganes de  fer res amb Espanya, ells a través del seu Tribunal constitucional i la poca que podia quedar amb el seu “Tribunal superior de justicia a Catalunya” l’han esmicolada.

L’escola era l’últim reducte de supervivència i Espanya ens l’acaba d’assaltar, no podem fer veure que no passa res, no podem fer recaure en els docents la feina de resistència, tampoc no podem jugar al joc de la legalitat espanyola als tribunals perquè tenen tots els trumfos i ens serà impossible de sortir-nos-en i, com a màxim, emmascararem la derrota.

Quan ens adonarem que només ens acceptaran quan es faci efectiva la frase d’en Franco que adaptem: “...vencidos y humillados los catalanes, la guerra ha terminado.”

Senzillament hem de desistir de ser espanyols i, d’una punyetera vegada, ser el que som: catalans.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

dimecres, 31 d’agost del 2011

MENTRE DORMIM, ELLS MAMARAN (anònim, ens ha arribat en un correu)


Una mañana, Su Majestad el Rey Don Juan Carlos Primero, Rey de España,
queda gratamente sorprendido al leer una noticia en la prensa:
María, una joven madre madrileña, bautiza a sus recién
nacidas gemelas, con el nombre de Cataluña y España.

Honrado por esta circunstancia, Juanca decide hacer una visita
a la mamá en cuestión, como muestra de su agradecimiento.

Al llegar a su casa, encuentra a María dando el pecho a España;
el Rey reitera constantemente su honda satisfacción
y pregunta a la madre de los gemelos:
¿Dónde está Cataluña, la hermanita de esta glotona
y preciosa que no deja de mamar?

María le responde que está profundamente dormida desde hace mucho rato...

Extrañado por la respuesta, el Rey se permite
aconsejar a la mamá que la despierte y así él podría
tener la oportunidad de verla.

La respuesta de María deja a Su Majestad sin habla...

Mi rey, no le aconsejo despertar a Cataluña
porque si Cataluña despierta...
España dejaría de mamar...


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

dijous, 25 d’agost del 2011

LA MAINADERA JA SE’N POT ANAR QUE ELS NENS JA S’ENTRETENEN

Ni al mister «Bin» li hauria pogut sortir millor. Hi ha un personatge que feia molt de temps que  feia el pena, a més de ser un mentider compulsiu, però un dia es va  aixecar amb el peu dret i va tenir una idea genial: modificar la constitució.

No ens negaran pas que esperar a l’últim mes de legislatura per plantejar una qüestió com aquesta no és una sortida de to espectacular i, teatralment, genial.

Si resulta que ha d’entrar en vigor el 2018, segur que tothom hi trobarà que és d’una  d’urgència fora de mida. Bé, de fet, no n’hi ha gens ni mica d’urgència, per això ens costa tant d’entendre la necessitat de fer-ho amb tanta rapidesa (una setmana justeta) i sense ni temps per redactar alguna cosa realment ben feta, ni tampoc per pensar en les conseqüències.

Si, a més a més, l’altre galifardeu de la colla també s’hi apunta a jugar, no us sembla que tot plegat fa pudor de socarrim?

No volem pas ser malpensats però qui són els únics que han estat empipant cada dia amb la necessitat de disposar de més marge econòmic, doncs nosaltres, per tant, quin és l’objectiu d’aquesta improvisada sessió de teatre: trobar la manera de fer-nos la punyeta i collar-nos un xic més.

Encara que pensem que poden fer el que vulguin perquè el 2018 ja serem un estat més d’Europa, mentre els hàgim d’aguantar hem de procurar que no ens prenguin el pel.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

divendres, 8 de juliol del 2011

SI NO SOM UN ESTAT NO SOM RES.

Fem el que fem, fins i tot si volem fer un pet, i no volem que ens titllin de terroristes químics, hem de disposar del nostre Estat.

A Europa qui no té Estat no és ningú. Europa l’han fet els Estats i  no podrem viure amb pau i dignitat fins que nosaltres siguem prou valents i decidits per aixecar el cap i dir: ja n’hi ha prou,  ens declarem independents!

És cert que hi ha nacions que no tenen el seu Estat, però resulta que l’Estat del qual formen part és democràtic i respectuós amb els seus drets, per exemple el Britànic, però com que nosaltres formem part d’un Estat celtibèric on manen els collons i només compten els drets dels espanyols, i els altres que es fotin, anem ben arreglats.

Ara fa un any de la manifestació contra la sentència del que ells en diuen TC  i, per casualitat, heu vist algun canvi polític? Fins i tot el futur presidenciable del PSOE (una persona intel·ligent) diu que tot això de la independència és una moda.

Potser té raó o potser no, però de moment ells van manant i nosaltres anem pagant, ells van decidint i nosaltres obeint i, fins i tot Europa, ens diu “educadament”: si no us espavileu esteu ben arreglats.

Què volem: Una lenta i agònica mort continuant sent espanyols o un viure amb possibilitats de futur amb el nostre Estat?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).


(Si no hi ha un daltabaix abans, ens tornarem a trobar la tercera setmana d'agost. Si les podeu fer, bones vacances).

dilluns, 27 de juny del 2011

SORTIDA, EN FALS, DE LA CRISI.

Des de fa temps estem sentint que la sortida de la crisi va per llarg, però encara que pugui semblar estrany això no és el més preocupant, el més preocupant és que la sortida de la crisi es lliga –sempre- a l’augment de la producció i del consum.

La solució és semblant a la d’un metge que veient que el seu malalt està molt fotut dels pulmons, li digués: miri, per curar-se ha de fumar més. De ben segur que deixa d’estar fotut perquè se n’anirà a fer punyetes.

Ens sembla que si la solució que es planteja és més consum, anem malament i d’aquí pocs anys es tornarà a repetir el problema.

La crisi s’ha produït perquè hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats i el mateix passa si ens ho mirem globalment, estem vivint per sobre de les possibilitats del planeta, malgrat les enormes bosses de pobresa.

Una possible eina per a sortir de la crisi és un canvi en els hàbits de consum. Potser si posem un exemple proper ho veurem més clar.

No fa pas gaire vàrem patir una crisi important per la manca d’aigua, què vàrem fer?  Doncs per començar canviar d’hàbits i consumir menys aigua, alhora vàrem arreglar les canonades que perdien aigua i, tot seguit, vàrem cercar noves maneres d’obtenir aigua per si tornàvem a trobar-nos en una situació semblant. És cert que encara ens quedaven  més eines per a fer servir, com pot ser la interconnexió de les conques internes, però dir això, encara avui dia, és un pecat, però ja arribarà el dia que deixarà de ser-ho.

Per tant, què caldria fer per començar a sortir de la crisi actual:

-         Deixar de viure per sobre de la nostra capacitat, nosaltres i el govern.

-         Estalviar i, per tant, consumir menys, i allò que consumim que duri.

-         Conscienciar-nos que el treball té com a objectiu l’obtenció dels recursos necessaris per alimentar-nos, formar una família i viure en una societat harmònica i solidària.

Altres propostes que podrien ajudar-hi:

-         Reduir la jornada laboral a sis hores (evidentment els sous i les cotitzacions també).

-         Creació de la mitja jornada ordinària com una eina més de creació de feina.

Amb aquestes quatre coses ja començaríem a fer alguns canvis, però si hi afegíssim que:

-         Volem que el 120% de les necessitats energètiques no mòbils, en un termini de 20 anys, siguin d’energies renovables.

-         Pretenem que el combustible per a situacions mòbils (vehicles) provingui bàsicament de l’hidrogen o siguin combustibles no contaminants.

-         Treballem per aconseguir que la xarxa ferrroviària de connexió entre ciutats i el seu entorn sigui del tipus tramvia i tramtren, substituint la gran majoria del trànsit de cotxes privats.

-         Ajudem per tal que totes les teulades de totes les naus industrials siguin fonts d’energia neta.

-         Volem aconseguir que tots els edificis del país cobreixin un percentatge important de la calefacció a través de captadors solars.

Potser amb tot plegat en faríem més via de sortir de la crisi o, potser, ja no hauríem ni  entrat.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).

dissabte, 11 de juny del 2011

LA MANERA DE FER D’EN PEP: A LA CATALANA.

Abans quan es parlava d’en Pep podia ser qualsevol persona coneguda que es digués Josep, però ara no, quan parlem d’en Pep ens referim a en Pep Guardiola, vaja que el nom s’ha convertit en una marca.

Tothom fa alabances sobre la seva manera de fer, d’altres analitzen el que fa i com ho fa, però encara no hem trobat ningú que parli de com és que ha arribat a fer les coses així.

Evidentment és intel·ligent, però no n’hi ha prou, evidentment és bona persona, però no n’hi ha prou, evidentment té sentit del joc, però no n’hi ha prou, però si hi afegim que sap fer coses pels altres sense demanar res a canvi, que es preocupa pels detalls i que tot funcioni, que sap treballar en equip i fer pinya, que estima el seu país i el Barça, ara és quan hi comencem a tocar, les primeres condicions les té molta gent, les personals no tanta i entre els entrenadors encara menys.

La manera de fer d’en Pep és una de les maneres de fer catalanes, n’hi ha d’altres de molt individualistes, però aquesta segur que n’és una. Difícilment trobaríem enlloc més del món una manera de fer que, a més a més de potenciar l’individualitat, es  potenciés l’equip, tant en l’esplai com en molts fets de la vida diària com els castells, la sardana, els escoltes o les ONG, només per posar algunes de les mostres més visibles, que són la unió de responsabilitats i esforços personals, de molts, per a la consecució d’uns  objectius que no tenen res a veure amb els cèntims i sí en la millora del país i en sentir-se que se’n forma part, d’això, normalment se'n sol dir arrelament.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).