Bon dia, encara que sembli impossible, avui, no parlaré
del Molt Honorable President, ja n’hi ha molts d’altres que ho faran millor que
jo. Permeteu-me, doncs, parlar del Noi dels encàrrecs, un dels últims d’arribar
al TS, un que té, unes aparents, bones relacions amb l’executiu, un que va
decidir, en un moment estrany de la seva vida, capgirar tot allò que sabia per
uns copets a l’esquena i alguna promoció.
Si España fos una botiga, el Sr. Llarena seria el Noi
dels encàrrecs, barrejat, això sí, amb l’home del sac i el cobrador del frac.
Tot plegat molt lluït. Fins dijous a la tarda, quan un
tribunal alemany va decidir excloure, del tot, la rebel·lió com a causa d’extradició
del MH. President, li semblava que estava fent de jutge, el seu somni, i que
podria deixar petjada jurídica, però la realitat li acaba de clavar una sonora
i magnífica plantofada i l’ha fet aterrar de cop.
Segurament ell encara no se n’adona del tot, perquè està
obcecat i és un cabut de marca, però, el que més mal li farà serà que ni
passarà a la història com a jurista, sinó més aviat com a antijurista, i que els
llibres de dret l’acabaran presentant com un exemple del que no s’ha de fer si
es vol arribar a ser un bon jutge.
UNA BONA PART DE LA CÚPULA JUDICIAL TAMBÉ N’ÉS
RESPONSABLE
De totes maneres les decisions que li atribuïm no són pas
només seves, sinó que són compartides per una bona part dels membres del TS, o
sinó fixeu-vos que totes les apel·lacions
(i que consti que no les resolt ell) són desestimades fent servir els
mateixos arguments que ell.
Aquesta forma de pensament antijurídic, però molt patriòtic,
és a quasi bé tots els racons de la cúpula del TS, de l’AN i del TC. No ens ha
d’estranyar, perquè hi ha una cançó, que tots ells han cantat, que fa: “prietas las filas, recias marciales,
nuestras escuadras van...”. I ells, que són dignes hereus del franquisme, se la
saben i l’estan aplicant en la seva croada de “derribo y acoso” de
l’independentisme, i ara, en un triple salt mortal, ja estan encanonant tot el
sobiranisme (si continuen així, voler votar, defensar el dret a decidir, aviat,
serà causa d’enjudiciament).
El Noi dels encàrrecs es limita a posar-hi la cara,
això sí, una cara de persona bonhomiosa que sembla que no hagi trencat mai cap
plat. Quanta tristesa ha escampat amb la seva cabuda i faceciosa interpretació
del que va passar. Conscientment ha preferit creure’s els botxins, als
violents, i no pas la gent, i allò que tothom va veure i viure. Tot ho
ha girat i capgirat fins a crear una nova realitat. D’això se’n diu mentir
expressament, conscientment. No és una bona persona i, per tant, tampoc no pot
ser un bon jutge. Dient-ho diferent, el Sr. Llarena serà condecorat i
promocionat pels seus serveis a la pàtria, però no pels seus mèrits com a
jurista.
CAL QUE ESPAÑA REFORMI EL SISTEMA JUDICIAL
Si de tot plegat no en surt una ferma voluntat de
reformar tot el sistema judicial, és que la podridura és tan gran, i està tan
arrelada que fins i tot és més difícil extirpar del que va ser la reforma de
l’exèrcit després del 23-F.
El que ha estat passant aquests mesos és un 23-F
judicial, és un cop d’estat per part dels qui es consideren els garants i
servidors de les essències pàtries. Són les elits jurídiques de l’estat i
s’estan comportant com el govern dels il·lustrats, el govern dels qui es creuen
més savis i preparats que els altres per protegir España, i els importa un rave
el que surti d’unes eleccions, i encara menys un Parlament, que per ells és com
la caseta de la senyoreta Pepis.
El seu objectiu és mantenir l’”stato quo” (és la seva
terra de fer pipes). Encara que aquest cop, gràcies a la UE, sí, aquesta Unió
tan mesquina, cagadubtes i tan poc justa i solidària (tot és cert), no han pogut
fer tot el que els hauria agradat fer, i ara, gràcies a la justícia europea s’adonen
que tampoc poden retòrcer la realitat al seu gust. Per molt que cridin, des de Europa,
els diuen que no hi ha hagut violència.
Si España vol sobreviure ha de deixar enrere el seu
franquisme sociològic i les seves ànsies assimilacionistes i, sense perdre
gaire temps, fer una reforma de l’estructura del seu sistema judicial en la
línia del que marcava l’estatut decapitat, i enviar cap a casa un piló de
jutges (TC inclòs) que encara tenen una mentalitat franquista de la seva feina
i, acabar trobant una manera àgil de reformar la seva constitució que, de
moment, encara ens encotilla.
PER A PODER ARRIBAR A UNA NEGOCIACIÓ
El Partit Popular i C’s tenen, encara, molt de
predicament a España, però representen el passat. Començà a ser hora que se’ls
tanqui l’aixeta dels euros, i que el PSOE, que és més espanyol que socialdemòcrata,
en vagi aprenent i sigui igual de demòcrata que espanyol. No seria pas mala
idea que els estats europeus decidissin collar Espanya per forçar-la a engegar,
de forma seriosa, una negociació.
Espanya és molt possible que vulgui fer com en temps
del dictador Franco i comenci a “despotricar” sobre l’enemic exterior i a
fer-se la víctima de “contubernios” internacionals, però igual que el PP, C’s i
el PSOE moderarien el seu llenguatge si se’ls tanqués l’aixeta dels euros,
l’aparell de l’estat canviaria ràpidament de discurs si se’ls tanqués el crèdit
internacional i es disparés la prima de risc.
Nosaltres, hem de tenir clar que per a poder negociar
no n’hi ha prou de tenir la raó o una bona part de la raó, sinó que cal que
l’altra part s’ho vegi pelut si no s’asseu a negociar, i això sembla que només
ho pot fer Alemanya.
Recordeu que, com deia en Joan Fuster i em
va recordar en Toni Soler: La política que no fem nosaltres la faran contra
nosaltres.
F. Ponsatí
Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió
social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
Des de l’escola del futur ..., i si pogués ser ja des d’ara,
hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més
hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada,
quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el
que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i
per escrit, de forma socialment correcta. www.llenguaoral.cat
