dissabte, 7 de juny de 2014

JA N’HI HA PROU DE FER EL PAPANATES

Quan en Pere Navarro deia que hi havia una tercera via, la majoria ens el miràvem com dient: Però què diu, que no coneix res d’història. España mai farà una oferta clara i suficient per no considerar-la una presa de pel.

Doncs ara sembla que tothom s’hagi apuntat a fer de fetiller, endevinaire, tirador de cartes, tercerviaire, etc, perquè fa uns dies que només se senten utopies  o tonteries sobre quines poden ser les possibles propostes que vinguin del nou estadant del Pardo.

Per començar, em sembla que totes aquestes propostes –més o menys assenyades- reflecteixen les ganes que existeixin. O sia, que es diuen per veure si algú de les Espanyes pica i se les fa seves. Però és molt clar que a España ningú pot picar un ham que porta aquest esquer. Mai, però mai!, des que hi ha Borbons  governant, cap rei d’España ha escoltat, ni ha fet cas de res que se li hagi proposat des de Catalunya.

Les poques coses que hem aconseguit ha estat aprofitant moments de forta crisi i de debilitat dels polítics espanyols. Un cop ha passat la crisi, sempre, han intentat tornar-nos al bon camí i anar-nos traient, retallant i escurçant el que havíem aconseguit, i ho han fet amb insistència, fins i tot militar. Potser a algú li pot semblar que ara és un moment de forta crisi, però s’enganya, la il·lusió li torna a fer veure miratges.

Que el rei abdicador sigui un gran propagandista de la república; que la seva família –seguint el seu exemple- estigui a punt de ser jutjada; que el TC estigui format per persones que en comptes de ser fidels a la idea que va generar la constitució ho siguin als partits que els han nomenat;  que els dos partits polítics de tota la vida estiguin emmerdats fins el coll per suborns, prevaricacions i embutxacades; que hi hagi un atur bestial –suportable perquè hi ha una extensa economia submergida-; que hi hagi un divorci entre el sistema escolar i la societat; que l’església –sempre tan espiritual- faci sermons i proclames a favor de qui li dóna les garrofes cada mes; que els jubilats cobrin cada cop menys; que el sistema sanitari públic vagi fent pela i deu, i aviat es trencarà el peu. Doncs res de tot això té cap mena d’importància, res de tot això és prou com per generar una crisi política i social, senzillament ja hi estan acostumats, és el seu pare nostre de cada dia, però nosaltres vingui dir-li al Borbó que ens agradaria escoltar-lo dient ...  L’única cosa que sempre els ha fet entrar en crisi ha estat la pèrdua d’alguna de les colònies.

Voleu dir que no estem demanant que els pardals siguin àligues reials? Deixem tranquil al Borbó, serà el cap de l’estat espanyol, l’estat veí al nostre, igual com França.

España pot viure sense nosaltres i nosaltres sense España, i potser al final aprendran a respectar-nos o, com a mínim, a tolerar-nos sense voler-nos fer la punyeta contínuament, aleshores, de tant en tant, ens escoltaran, però mentre siguem els seus súbdits, no.

LA VOTACIÓ
Em sembla que els partits catalans no haurien de votar, ni Sí, ni No, ni Abstenció. Senzillament haurien de ser respectuosos amb l’estat veí i no ser a la sala en el moment de la votació. Això sí, havent-ho explicat, educadament, abans.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dilluns, 2 de juny de 2014

LES LLISTES D’ESPERA

Molt més preocupant que Can Vies són les llistes d’espera, i l’espera per entrar a les llistes. Si l’estirada del temps per operar-se s’ha incrementat com a conseqüència de les retallades és que alguna cosa molt greu i equivocada s’ha fet i es continua fent.

De moment no he sentit dir a ningú que  l’augment del temps d’espera fos el resultat de l’increment del nombre de persones grans. Seria una imprevisió i ignorància volgudes. Canviant la cúpula de la conselleria, per incompetència, n’hi hauria prou.

En canvi, tal com s’està comprovant, l’increment del temps d’espera és conseqüència de les retallades i l’única sortida és augmentar la capacitat de fer operacions del sistema de salut i, per fer-ho calen més cèntims, molts més cèntims.

Com que pràcticament no tenim capacitat recaptatòria depenem totalment de l’humor dels ministres i de les seves ganes de fer-nos la punyeta, dia sí dia també. No ens queda cap altre remei que espavilar-nos i no deixar que ens tractin més com a menors d’edat: sí - sí.

CAN VIES I LA VIOLÈNCIA
Segurament la feina que s’hi feia era molt bona i cívicament del tot respectable, la millor prova és que mai se n’havia sentit res de negatiu, i això que les coses negatives volen.

El que s’està fent ara, negociar, era el que s’havia d’haver fet abans de començar a enderrocar res. Si els problemes eren d’estructura segur que les persones no són tan boges com per no acabar fent-ne cas, sobretot si tenen altres espais al mateix barri.

Ara bé, malgrat la “badada” de no parlar-ne abans de fer l’enderrocament, els fets violents que han seguit no tenen cap mena de justificació, començant per la crema de l’excavadora i continuant per la de béns públics i les destrosses en alguns de privats.

L’ajuntament i, segurament, el jutjat s’han equivocat de mig a mig en la manera de portar el tema, però el que encara em sembla més important és la no condemna de la violència per part dels col·lectius que donen suport a Can Vies com a entitat autogestionada.

En l’origen de l’autogestió hi ha el respecte als béns col·lectius, a allò que és de tots, i si algú que es diu autogestionari o col·lectivista destrueix béns públics és que té altres intencions, potser molt revolucionàries o lerrouxistes, però molt poc autogestionàries.

La història ens pot ensenyar moltes situacions semblants. Davant la violència deixeu-me ser desconfiat.

DE FELIP V A FELIP V  (La història té casualitats curioses)
En Felip V de Castellà = España, ens va vèncer i amb el “Decreto de Nueva Planta” va tallar les arrels jurídiques i econòmiques que nodrien la història dels Països Catalans. Però n’hem creat de noves i hem resistit. 

Ara, el seu successor, el també Felip V que hauria estat de Catalunya i Aragó, ens veurà dient-li adéu i desapareixent vela enllà cap a l’horitzó. Només ens falten els germans valencians, mallorquins i de la Catalunya nord. De més verdes en maduren.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”