dissabte, 13 de juliol de 2013

EL DÈFICIT TARIFARI AMB LES ELÈCTRIQUES ÉS UNA ESTAFA

UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA? (recordatori)
Els escrits anteriors sobre el món educatiu han intentat presentar una línia de treball que permetés als alumnes deixar enrere el fracàs escolar.

Només que el fracàs escolar es pogués reduir a pràcticament zero ja hauríem de saltar d’alegria. De totes maneres si la universitat, Rosa Sensat i el Departament d’Ensenyament no s’ho miren, ho comproven i hi ajuden, res no serà possible i em sembla que haurem perdut una oportunitat històrica.

Ara canviem de tema.

EL DÈFICIT TARIFARI AMB LES ELÈCTRIQUES ÉS UNA ESTAFA
Resulta que els governs centrals anteriors no han volgut carregar sobre les famílies l’augment del cost de la producció de l’electricitat i varen decidir congelar o quasi bé congelar els preus. L’important era guanyar els eleccions.

Ara bé, per poder-ho fer varen haver de cedir a les pressions de les grans companyies de producció d’electricitat que els varen prendre el pèl i els nostres diners.

Cada “x” temps hi ha una subhasta sobre les diferents formes de producció elèctrica, hidràulica, eòlica, nuclear, amb carbó, cicle combinat i alguna que em dec deixar. En aquesta subhasta cada sistema de producció va per separat.

Suposem que vostès van a comprar cireres i a la primera parada li demanen 1 euro el quilo, a la segona parada 2 euros el quilo, a la tercera 3 euros el quilo, a la quarta 4 euros el quilo i a la cinquena 5 euros el quilo. En aquell moment no porteu prou cèntims i quedeu amb els venedors que pagareu les cireres, a tothom, al preu més alt a 5 euros el quilo.

Evidentment tothom dirà que sí. Ara bé, una de dues o vostès són uns ximples o uns inútils, o totes dues coses alhora, sobretot si els cèntims que fan servir no són seus.

Els saberuts senyors del govern central varen decidir que pagarien tota la producció al preu més alt d’entre les diferents maneres d’obtenir energia que sortís de les subhastes.  Per tant totes les formes de producció que estaven per sota de la més cara varen estar-ne la mar de contentes i satisfetes, els pagarien molt més del que els costava.

Si s’hagués decidit que es pagaria seria el cost real, ara el dèficit tarifari seria menys de la meitat. De fet, em sembla que el més lògic seria tornar a recalcular tots els costos d’aquests últims anys, des que hi ha aquesta psicodèlica manera de calcular a l'engròs els preus, i pagar només el que realment es deu.

PER SORTIR DE LA CRISI (al revés del que fa Madrid)
Dir que per sortir de la crisi ens cal consumir més em sembla que és repetir l’equivocació, ens tot cas ens cal consumir diferent. Si tornéssim a consumir més es tornaria a engegar el procés i, aparentment, sortiríem de la crisi però estaríem posant els fonaments d’una nova crisi semblant a l’actual.

Una possible manera de sortir de la crisi actual passa per un cert canvi en el model energètic.

Si es prioritzés la producció d’energia elèctrica a través de l’eòlica i la hidràulica, l’obtenció d’aigua calenta o de calefacció a través d’acumuladors solars a tots els edificis , la priorització de l’ús del gas en comptes de la benzina per als cotxes, la millora de l’aïllament dels edificis i alguna altra cosa que m’estic oblidant, em sembla que s’estarien posant les bases per obtenir una societat més tranquil·la, responsable i tècnicament més evolucionada i amb molts nous llocs de treball i de recerca.

A alguns els pot semblar que la hidràulica ja està al límit però em sembla que encara li queda força recorregut sense cap més gran construcció. S’hauria de pensar seriosament en centrals més petites, situades de forma esgraonada, que aprofitessin el desnivell dels rius.

No dic res de la fotovoltaica perquè em sembla que encara és a les beceroles pel que fa al rendiment, a part que la infraestructura que li cal encara és força més contaminant que qualsevol de les altres. Sembla que a través del que es pugui aprendre de l’aprofitament que fan les plantes de l’energia solar potser es podrà millorar–ne el rendiment. Tot arribarà.

Ara potser que m'esperi al setembre.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les torres d'electricitat?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

diumenge, 7 de juliol de 2013

UNA EXPERIÈNCIA PER AL NOU SISTEMA EDUCATIU(VI i últim)

A l’últim escrit us parlava d’una experiència senzilla però revolucionària i que no us ho diria si no fos veritat, ara em sembla que us ho puc explicar un xic més.

Aquest últims cursos hi ha hagut unes quantes escoles que ja n’estaven tipes de tenir un fracàs escolar a l’entorn del 25% o superior i de clavar-se cops de cap contra la paret per intentar millorar, i han decidit plantejar-s’ho diferent i fer més d’acord amb les necessitats dels alumnes.

El conjunt de les propostes i projectes ja estava reunit sota la denominació  de «L’Estany, eines de llengua» a la plana web winhor.cat. Semblava que  ja estava una mica madur, però encara li faltava la prova de foc, el tast global amb la realitat.

Fa dos anys i mig l’escola més gran de Torroella de Montgrí, amb tres línies, va decidir provar allò que els proposava el seu inspector i va ser la primera que s’hi va llençar de caps i provar-ho de forma general.

Ningú els podia assegurar  gaire res perquè una cosa és la teoria i una altra la realitat.

La primera idea bàsica era que a P3, P4 i P5 tot havia de fer girar a l’entorn de la llengua oral, vaja, que s’havia de deixar de racó l’escriptura i les fitxes, i que s’havien de treballar diàriament els contes, les cançons, els poemes, els trencaclosques, el racó artístic, el de joc simbòlic, la psicomotricitat ...

Quan varen començar a fer-ho tothom tenia el cor així de petit, petit. Què passaria, què dirien els pares, aniria bé?

A primària ho tenien més senzill, només se’ls proposava que canviessin algunes pràctiques, potenciessin la llengua oral i el seu lligam amb l’escriptura, la cooperació entre alumnes i que procuressin sistematitzar i prioritzar allò que era important a través de tècniques senzilles que treballaven de forma global el llenguatge.

Per sort per tothom i sobretot pel país, els resultats superen totes les expectatives, ja sia amb els petits, ja sia amb els grans de sisè. Els alumnes aprenen, aprenen molt i bé, i amb ganes.

L’ESFORÇ I LES GANES DE TOTHOM ES TRANSFORMEN EN ÈXIT

L’objectiu no eren els resultats sinó els caps ben moblats, però quan te n’adones que TOTS els alumnes que han acabat P5 saben llegir i escriure amb lletra lligada –la normal- i ho fan de forma natural i sense quasi bé cap error ortogràfic – i no era l’objectiu, sinó que n’és una conseqüència-, que parlen pels descosits i s’expliquen com llibres sense fulls és que s’han superat amb un èxit esclatant tots els objectius previstos i si, a més, TOTS els alumnes de sisè superen sobradament les proves externes oficials de competències bàsiques de llengua, ja no es pot demanar gaire res més.

Al llarg d’aquests últims anys, a poc a poc s’hi han afegit altres escoles de la comarca que també van pel mateix camí.

Si amb una població escolar bàsicament immigrant, sense més mestres dels que tocaven i sense cursos especials de formació, en dos anys i mig s’obtenen uns resultats que superen qualsevol expectativa, qui pot dir que no estem davant d’un nou camí, una nova possibilitat per al nostre país.

Un camí on el fracàs escolar podria quedar pràcticament bandejat i on TOTS els nostres alumnes, independentment de les llengües familiars, poguessin disposar d’una motxilla personal de llengua oral en català que els permetés entendre el que escoltessin, comprendre el que llegissin i expressar-se oralment i per escrit de forma socialment correcta.

Si em preguntéssiu si estic satisfet? doncs us diria que molt!.

Estic content pel gran èxit que esta resultant el projecte de «L’Estany, eines de llengua», basat en la llengua oral, en el treball sistemàtic, en la priorització i l’harmonia en el conjunt de l’activitat educativa de tots els nivells de l’escola.

És com qui deixa darrere seu la col·laboració en algunes coses que li sembla que poden ser importants i, en aquest cas, m’ho sembla.

Ah!, potser no us he dit, però el departament d’ensenyament ha decidit jubilar-me. El 30 d’agost plego.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”