I SI PASSÉS AIXÒ?

A l’última frase hi poso: “No votant que NO l’únic que hi surt perdent és la dignitat del país, perquè mai és justificable posar-se al costat dels botxins, ni dels qui els encoratgen perquè ens facin el màxim de mal. Hi ha moltes altres maneres de demanar explicacions, i no pas fer que siguin els botxins els qui se n’encarreguin dels qui no ens agraden.”

Ara procuraré explicar-me un xic.

Diuen que ni ERC, ni la CUP votaran en la petició del TS per encausar la Sra. Laura Borràs. Potser es pensen que fan ben fet, però s’equivoquen perquè no fer és deixar fer, és no dir el que el que està  passant no és justificable, ni té cap mena de raó perquè passi així, perquè les caces de bruixes –s’hi assembla molt- fa temps que s’haurien d’haver acabat, encara que pel TS i el seu entorn sigui el pare nostre de cada dia perquè entre tots ho tergiversen, ho transformen i ho afinen, i al final creen una realitat virtual que no té res a veure amb la realitat, però acusen i jutgen des de la seva omnipotència i la seguretat que els dona el fet de ser intocables facin el que facin.

Per això em pregunto, potser amb molta mala llet: És que no se us ocorregut pensar que és molt possible que el TS estigui fent un favor a ERC?, i segurament pensareu: I perquè el TS espanyol ha de fer un favor a ERC? Doncs molt senzill, li estaria reconeixent que s’hagués comportat, durant la investidura i durant aquest temps d’alarma, com un partit estatal, encara que la seva fraseologia sigui tota una altra cosa, perquè, per ells, per al TS, el que compta de veritat en les qüestions de la “unidad nacional” és el que fas i no pas el que dius que faràs (i que no ho acabes fent mai).

ERC va votar la investidura del Sr. Pedro Sánchez en clau espanyola, igual com ho hauria pogut fer Ciudadanos, i el mateix amb l’estat d’alarma.

Ara ERC té una pedra a la sabata que els està fent molt mal i que és molt empipadora i, a més a més, els podria fer anar pel pedregar i és la Sra. Laura Borràs. El TS l’encausarà i al cap d’uns mesos, passades les eleccions al Parlament, dirà que no hi ha res a dir-hi penalment, està clar, sobre el que ha fet o desfet, però es traurà de la mànega que sí podria haver-n’hi una falta administrativa i, per això, ho passa al Tribunal de Cuentas o quelcom per l’estil, perquè ho acabi de rematar, així durarà una mica més de temps.

Fent aquesta operació el TS, d’un sol tret, haurà mort tres pardals i no pas dos com diu la dita: Haurà tret la Sra. Borràs del mapa polític durant una bona temporada, haurà tornat el favor a ERC i, oh! coses de les coincidències, el TS s’haurà rentat la cara perquè, per una vegada, haurà fet una sentencia parcialment justa (es pot permetre el luxe de fer-ho així perquè, per a ells, és un tema menor).

I durant tot aquest temps, que haurà estat força temps, la Sra. Borràs haurà hagut de treballar políticament amb la llosa d’encausada, i després amb la de sospitosa d’haver tingut conductes administrativament no correctes, per tant, ERC se l’hauria tret del davant, de fet, de durant una bona temporada, si no és per sempre.

Si realment és tot això és el que pensa ERC que hi hauria guanyat? I sinó hi ha pensat, en què carai pensen, és que no hi veuen més enllà del seu nas? M’agradaria pensar que si l’encerto, alguns del que es diuen líders d’ERC i de la CUP, absolutament avergonyits, dimitiran irrevocablement.

No votant que NO l’únic que hi surt perdent és la dignitat del país, perquè mai és justificable posar-se al costat dels botxins, ni dels qui els encoratgen perquè ens facin el màxim de mal. Hi ha moltes altres maneres de demanar explicacions, i no pas fer que siguin els botxins els qui se n’encarreguin dels qui no ens agraden.

Felip Ponsatí

Catalunya, 24 de juny de 2020

 
Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, i així la pobresa i la marginació puguin deixar de ser hereditàries.

LA GRIP-19.

Ara, fent una reflexió general, em sembla que caldria tenir en compte alguns aspectes, n’hi ha que, potser, són de detall, però d’altres són bàsics, fonamentals, de si es respecten o no els drets de les persones, i fins a quin punt l’administració té la potestat per decidir per nosaltres, i em sembla que no.

Per començar caldria tenir en compte que:

1/ Com que la població de risc són la gent gran, estaria bé disposar, a totes les farmàcies i llocs públics de termòmetres de mesura ràpida i, en el cas de detectar-se febre, tenir previst un protocol d'assistència ràpida, però més humà que el que s’ha fet servir fins ara.

2/S'hauria d'admetre que l'administració no és ningú per impedir que qui està en perill de mort no pugui morir-se amb el suport de la família. El que s'ha fet aquests dos mesos i mig ha estat d'una crueltat inadmissible, i s'ha fet només perquè el sistema sanitari era incapaç d’atendre, adequadament, els malalts, però fins i tot així, la crueltat no és justificable.

3/ Que no hi haguessin prou mitjans sanitaris per atendre l’emergència és comprensible, però algú n'és, com a mínim, parcialment responsable, i segurament són les persones que els anys anteriors varen anar soscavant el sistema sanitari públic, i els seus hereus, ara, no han permès una atenció més humana, per no quedar, encara més, al descobert.

4/ En els casos greus, la família és qui ha de decidir què volen fer, i no pas l'administració. L'isolament forçat és una forma de tortura, per als de dintre que s’estan morint i pels de fora que no els poden acompanyar.

5/ Al llarg d’aquests dies ja estàvem prou atabalats (ja se’n cuidaven prou de recordar-nos-ho contínuament), però encara que potser hi hagi vegades que no ens ho sembli i que tots plegats, com mesells, hàgim acceptat la inhumanitat de les decisions de l’administració, tots ja som prou grandets per a poder decidir què és el que volem fer i quins perills o possibilitats d'encomanar-nos estem disposats a córrer, no cal que l’administració ho decideixi per nosaltres.

5/ L’obligació de l’administració, un cop ja sap de quin pal va aquesta grip, és la de poder disposar de prou recursos i prou infraestructura, com perquè no es torni a repetir el tracte inhumà que, amb l’excusa de l’emergència, han patit els malats, les famílies i el personal sanitari que els havia d’atendre.

6/ Una vegada els pot agafar desprevinguts i equivocar-se, i molt, però dues vegades ja no, per tant, espero que el tracte amb els malalts torni a ser el que humanament cal i al qual tothom hi té dret. 

La tortura, per moltes raons sanitàries i/o socials que es puguin donar, no és admissible.

Felip Ponsatí

Catalunya, 21 de juny de 2020

Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, i així la pobresa i la marginació puguin deixar de ser hereditàries.