Aquestes eleccions no seran de cap mena d'utilitat si
no és que P. Sanchez es llegeix els discursos de Manuel Azaña a les Cortes quan
es parlava de l’Estatut i semblava que tot anava pel pedregar.
La situació és infinitament millor que no pas els anys
trenta, encara que potser hi hagi persones que es pensin que no, i els faria
molta il·lusió que estiguéssim al mateix punt, però no, no és així malgrat els
resultats obtinguts per la dreta, dreta que encara que no ho sembli no és tota
igual, i en la qual el PP és una dreta relativament responsable, fidel al rei i
a la constitució (que ja li va bé), però no el podem titllar de partit
franquista, filofeixista o, directament, de fatxa, com sí que ho podem fer amb
els de Vox.
Potser alguns pensaran que l'ascens de Vox és una gran
desgràcia, però no, no és pas que hagin crescut com les males herbes, sinó que
ja hi eren i eren en dos partits diferents, bàsicament Ciudadanos i el PP, ara,
un cop Ciudadanos s'ha fotut la gran patacada i, si tot va bé, va camí cap a a
la seva extinció, com els vells dinosaures, perquè així de velles eren les
seves idees (odi, odi i rancúnia), i el PP, lliure del llast d'una part dels
seus militants que hi eren com a refugi perquè no tenien enlloc més on anar i
ja els anava bé el PP perquè hi veien l'ombra allargada de Fraga Iribarne,
ministre franquista, i la seva mòmia musculosa, Aznar.
Doncs bé, el panorama polític, ara, és molt més clar
que no pas fa quatre dies, i això sempre és una bona cosa, encara que, de fet,
el "quid" de la qüestió és saber si el PP de Casado sabrà
desempallegar-se de la mòmia franquista que representa l'Aznar. Si ho
aconseguís es transformaria en un partit de dretes, això sí, però en una dreta
racional i pactista i, fins i tot, molt demòcrata, la qual cosa no estaria pas
gens malament per a la convivència.
Per tant, el resultat de les votacions d'ahir no són
pas un mala notícia, sempre que el PP no es consideri com una còpia més
nombrosa i gran que no pas Vox, perquè Vox no farà pas el mateix recorregut que
ha fet Ciudadanos, sinó que durant una bona colla d’anys hi serà, perquè
representa, realment, el pòsit cultural i polític franquista i, per tant,
representa la seguretat de l'immobilisme, del no canvi, i això sempre es veu
com una cosa més segura que no pas l'admissió que les coses no són mai com eren
abans, per molt arrelades que ens semblin i per molt segurs i còmodes que ens
hi sentim.
Conclusió, sempre va bé que les pors amagades surtin a
fora, i això és el que és Vox, i està bé que la dreta responsable es lliuri de
les crostes franquistes, ara, si les coses van cap a un camí o cap a un altre
dependrà únicament dels actors principals i de la seva capacitat i responsabilitat,
que desitjaria que fos força més gran que la que han demostrat fins ara.
Recordatori: L'únic punt legal en el qual es pot
trobar tothom (encara que hi sigui tothom a disgust) és en el referèndum
consultiu, pactat i amb més d'una pregunta (que per això se'n diu consultiu).
El resultat seria prou impactant, fos el que fos, com per fer canviar la
política cap a Catalunya, no obtindríem, encara, la independència, però hauríem
fet un pas més (aquest cop legal) cap a la seva consecució,.
F.
Ponsatí
Catalunya,
novembre de 2019
PS:
Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió
social i, si és possible, encara més participativa i solidària. Des del sistema
educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos
per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i,
alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.