divendres, 29 d’abril del 2022

JA N'ESTEM FARTS DE SER CIUTADANS DE SEGONA

Ja n'estem farts de ser ciutadans de segona. 

A Espanya hi ha dos tipus de ciutadans, els que tenen tots els drets lingüístics, culturals i econòmics i algunes obligacions i que, per tant, se senten a gust sent espanyols (no és pas gens estrany), segurament nosaltres també ens hi sentiríem, i els que som ciutadans de segona, nosaltres, els que parlem català en qualsevol de les seves variants, els que parlen basc i els que parlen gallec, com a mínim, tots nosaltres en siguem o no en siguem conscients som ciutadans de segona perquè no tenim, ni de bon tros, els mateixos drets que els que parlen espanyol, i dic espanyol i no pas castellà perquè és tal com en diuen ells: RAE, i no sóc ningú per canviar el nom que ells mateixos han donat a la seva llengua. 

De fet, si ens consideressin espanyols segur que tindríem els mateixos drets i deures que tenen els territoris que parlen espanyol, però no és així perquè ens consideren ciutadans forçats, ciutadans de territoris assimilats per dret de conquesta (després que vagin dient de Rússia i Ucraïna, si han fet molt pitjor amb nosaltres). 

Si fóssim ciutadans de primera, l'organització de l'estat seria molt semblant a la de Suïssa, on conviuen llengües i cultures diferents i tots es respecten i el seu TC se n'ocupa que sigui així, i tots s'hi troben prou bé. 

Però Espanya, l'Espanya castellana no aprèn res de res, i la història és tornarà a repetir, a Amèrica varen ser els fills dels espanyols, els criollos, els qui varen engegar els processos d'independència, senzillament, Espanya ofega, Espanya vol viure de renda explotant els altres, Espanya per sobreviure es pensa que ha de collar curt i no pas respectar, malgrat que a través de la història mai li ha anat bé fer-ho així, però no en sap més i és incapaç d'aprendre i respectar les altres llengües, cultures i societats, per això, si no fan un decidit cop de timó cap el respecte, cap a fer que tothom tingui els mateixos drets lingüístics, culturals i econòmics, en pocs anys farà un pet com una gla, ho vulgui o no Europa. 

Sóc conscient que Espanya té la força de l'exèrcit, la policia i els jutges, però Lluis XVI també ho tenia i en poc temps li varen canviar les coses, com també ho tenien tot a favor a Cuba i quan els cubans varen demanar un xic d'autonomia, Madrid els va engegar a fer punyetes dient que eren una província i que el que havien de fer era obeir, pagar i callar, i així va acabar tot, i abans tota l'Amèrica del sud, el mateix, els havien demanat una mica de respecte i capacitat de decisió i, com sempre els varen engegar a pastar fang, i fins que la gent d'allà se'n va cansar, per sort d'ells, fins i tot tenint en compte que les coses no els solen anar gaire bé, però si depenguessin d'Espanya encara els anirien pitjor. 

Ja n'estem farts de ser ciutadans de segona categoria regional, o som ciutadans de primera a Espanya o som ciutadans de primera al nostre estat. 

Res més. 

Com que d'Espanya no me'n puc refiar, prefereixo dir-los adéu-siau. 

Atentament. 

Felip Ponsatí i Terradas 

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat )