Espanya té una necessitat vital de tenir sempre algú a qui menysprear, considerar inferior i a qui poder explotar per poder, ells, viure folgadament.
Les nacions imperialistes, les nacions que han
conformat la seva existència sobre la violència, la destrucció, la conquesta i
la imposició de la seva llengua i religió els és impossible entendre que hi
hagi alguna nació que no vulgui ser com ells, senzillament, per a ells la
diferència en un territori dominat és inconcebible, no és admissible i, per
tant, aquella gent s’ha de sotmetre i deixar-se assimilar, pel seu bé han
d'acceptar la imposició de la llengua imperial (ells en diuen comuna) i han
d'abandonar una llengua i una cultura de pagesos, de persones incultes, que
només la parlen ells, una llengua de segona divisió, i si no ho volen fer de
grat ho faran per força, per la força de les lleis superiors, per la força dels
jutges imperials, per la força de la policia, per la força dels mitjans de
comunicació al servei de l’imperi i per la força d'una allau immigratòria
intel·ligentment dirigida des del govern central imperial.
El seu objectiu es fer-nos desaparèixer perquè som
l'única nació que, des de fa 400 anys, se'ls resisteix i estan fent tot el
necessari per anorrear-nos, ells volen: "España Una, España Grande, España Libre, por el Imperio hacia Dios" i abans hi afegien "Arriba España. Viva Franco" i ara tot igual, però en comptes del feixista Franco diuen "Viva el Rey", i es comencen a posar nerviosos.
De moment sembla que ho estan assolint però potser
només serà un miratge, perquè encara que sotmesos, continuem sent rebels traurem forces d'on sembla que no n'hi ha i en pocs anys tornarem a girar la
truita i continuarem sent, per als espanyols, quelcom de semblant al que eren
els jueus pels nazis.
Potser si les coses ens surten prou bé i es compleix
la previsió de l’Alexandre Deulofeu ja serem independents d'Espanya, ja serem
ciutadans de ple dret al nostre estat i s'hauran de buscar un altre enemic
perquè nosaltres, per molt que cridin no els farem ni cas, com qui sent ploure.
Ara us pot semblar difícil, però la fruita necessita
temps per madurar-se i els arbres encara més per créixer i enfortir-se. Anem
creixent i enfortint-nos, malgrat que a algú li pugui semblar que no, però
l’hivern és època de reflexió i recolliment fins que arriba la primavera i
l’estiu i ens deixondim i fem una altra crescuda.
Felip Ponsatí i Terradas.
Catalunya (Països Ocupats), novembre de 2022.
Des de l’escola del futur ... , i si
pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la
marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal
que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui
capaç d’expressar-se oralment, fins i
tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió
lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus
pensaments amb una presentació socialment adequada.
Ens cal una societat futura amb uns
bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més
justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
